Algorismes

El pseudocodi i els ordinogrames seran les dues eines que utilitzarem per expressar algorismes. Són les maneres que pots utilitzar per dissenyar «en brut» un algorisme sense haver de pensar en la sintaxi d’un llenguatge de programació concret.

E pseudocodi no és un llenguatge de programació, però tampoc té la llibertat del llenguatge col·loquial. En realitat és una forma d’expressar els algorismes on se segueixen una sèrie de normes i s’utilitzen símbols i instruccions que més tard podran ser traduïdes a un llenguatge de programació concret.

Hi ha nombrosos exemples de pseudocodi als apartats següents d’aquest curs que podràs llegir i entendre sense problemes. L’únic detall que cal explicar és com el pseudocodi evita l’ambigüitat que hi ha en una expressió tan simple com a és igual a 3.

Assignació. L’expressió a = 3 significa que la variable anomenada «a» emmagatzema a partir d’aquest moment el valor 3.

Comparació. L’expressió a == 3 avaluarà si la variable a és igual al valor 3 i retornarà el valor vertader en cas afirmatiu, i fals en cas contrari.

La programació estructurada pretén que els programes no solament funcionen, sinó que estiguin escrits de manera que faciliti la seva lectura posterior. Segons aquest mètode de programació, qualsevol programa pot ser escrit utilitzant únicament tres tipus d’estructures (que hem vist anteriorment):

• Seqüències: Concatenacions d’ordres que s’executaran una rere l’altra. Moltes vegades el final de cadascuna d’aquestes ordres està marcat per un bot de línia.

• Condicionals: Estructures que permeten al programa executar unes o altres seqüències d’ordres en funció del seu estat.

• Iteracions o repeticions: Estructures que permeten executar una seqüència d’ordres fins que es compleix-ca una determinada condició.

Els programes es dissenyen de manera modular, separant les parts complexes del programa en segments que poden ser més tard reutilitzats, i descendent, resolent els problemes de manera ordenada des del més general fins als més particulars.