Continguts

La matèria Programació és una matèria optativa anual que pot ser cursada per alumnes de qualsevol modalitat del batxillerat. La competència de programar aporta un valor afegit a l’alumne en els estudis superiors que pugui cursar posteriorment. 

Parteix de les competències digitals assolides relacionades amb el pensament computacional i la programació al llarg de l’ESO i presenta una visió global dels llenguatges de programació actuals i els seus àmbits d’aplicació. 

És creixent la demanda de personal competent en el desenvolupament d’aplicacions personalitzades adreçades a situacions noves i en la introducció de millores en el disseny, la funcionalitat i la usabilitat en les ja existents. Aquesta demanda afecta a tots els àmbits de coneixement i de recerca, tant en el vessant científic-tecnològic (ciència bàsica i aplicada, medicina, enginyeria...) com en el vessant humanístic-social (economia, relacional, creació artística...). 

En efecte, la programació aporta la creació de programes, aplicacions i serveis web que fan la vida diària més còmoda, faciliten les nostres relacions personals i ens permeten accedir a una gran varietat de serveis (bases de dades, telemedicina, banca ...). 

En aquesta matèria es proposa als alumnes desenvolupar al llarg del curs un programa, aplicació o servei web mitjançant un llenguatge i entorn de programació concrets. 

Tot i que els alumnes desenvoluparan un programa o aplicació mitjançant un llenguatge i entorn de programació concrets, la matèria exposa els diferents àmbits on cal programar aplicacions i els llenguatges de programació més adients i habituals en cada cas. 

La decisió sobre les característiques i funcionalitats d’una aplicació a desenvolupar s’ha de basar en la situació concreta que es vol resoldre i el públic objectiu al qual va adreçada. Cal aprendre i saber aplicar, doncs, tècniques d’anàlisi de situacions i identificar posteriorment l’entorn de programació que ha de permetre el desenvolupament de la solució requerida. 

La ràpida evolució de les plataformes de programació fa que sovint n’apareguin de noves i que altres quedin obsoletes. S’ha de tenir present aquesta realitat i presentar als alumnes els principis bàsics de la creació de prototips en el disseny d’interfícies i estratègies de programació genèriques, presents en qualsevol plataforma. 

Durant l’ESO, els alumnes hauran programat preferentment en entorns basats en la programació mitjançant blocs, com Scratch, App Inventor i/o Snap4Arduino. En el batxillerat, doncs, resulta convenient iniciar-se en la programació mitjançant codi. 

La varietat de sistemes operatius actual fa que desenvolupar un mateix programa per a cadascun en forma nativa sigui un objectiu massa ambiciós per a un projecte escolar. En aquest sentit, s’han d’afavorir les plataformes que permetin crear executables per a diversos sistemes a partir d’un únic codi font. La tasca de desenvolupar un programa o aplicació mòbil és habitualment complexa i requereix la modularitat i el treball en equip per garantir l’assoliment de l’objectiu.