MATERIALS DIDÀCTICS: 2n TRIMESTRE

El segon trimestre va representar el pas de la reflexió a la creació. Després d'haver conegut el concepte de Ciutat Educadora, els valors del centre i els objectius del Congrés Internacional de Ciutats Educadores, l'alumnat va començar a desenvolupar les primeres produccions vinculades directament al projecte «Riu i ciutat: la diversitat que ens uneix».

Els treballs realitzats durant aquesta fase van combinar coneixements científics, socials, culturals i artístics amb activitats eminentment pràctiques. A través de fitxes de treball, recursos digitals, presentacions, activitats cooperatives i materials de suport, l'alumnat va investigar la biodiversitat del riu Congost, la diversitat cultural del barri de les Tres Torres i de la ciutat de Granollers, així com les relacions entre patrimoni natural i convivència ciutadana.

Paral·lelament, es van introduir eines de disseny, creativitat i representació visual que van permetre transformar la informació recopilada en les primeres propostes del Mur de la Diversitat. Aquesta etapa també va afavorir el treball col·laboratiu, la presa de decisions compartida i la planificació dels diferents productes que es desenvoluparien durant el tercer trimestre.

Aquest bloc recull tant els materials contextualitzats elaborats específicament per al projecte com els materials complementaris, propis i externs, que van servir de suport al procés d'aprenentatge. En conjunt, aquests recursos mostren com els coneixements adquirits durant el primer trimestre es van convertir progressivament en accions, creacions i propostes amb una clara projecció educativa i comunitària.

En aquest trimestre no s'han realitzat apunts donat que el context del concepte de Ciutats Educadores, la ciutat com a espai educador i el concepte de congrés, ja es va treballar durant el trimestre anterior. L'objectiu és, doncs, començar a desenvolupar les dues línies de treball plantejades de cara a "construir" el "Mur de la Diversitat": presentar la diversitat del riu Congost en format de quadre de planta seca, i la cultural, amb el desenvolupament d'estàtues 3D a partir de dibuixos que representin les cultures més importants que hi ha al barri de Les Tres Torres i de Granollers.

Per començar aquesta nova fase del projecte, es va plantejar una activitat introductòria que connectava el patrimoni local amb la creativitat i les eines digitals. 

A partir de l'origen etimològic del nom de Granollers i de la seva relació amb les granotes, l'alumnat va descobrir un element singular de la història de la ciutat i el va reinterpretar mitjançant la creació de personatges inspirats en els principals gremis presents al municipi.

Mitjançant l'ús responsable d'eines d'intel·ligència artificial, cada grup va dissenyar la seva pròpia granota, la va caracteritzar segons el gremi escollit i en va generar una petita animació. Aquest treball va permetre integrar coneixements històrics, creativitat artística, competència digital i treball cooperatiu en una mateixa proposta didàctica.

En una segona activitat, aquestes animacions es van convertir en el punt de partida per elaborar diferents scanimations, una tècnica d'animació òptica basada en la descomposició dels fotogrames. L'alumnat va aprendre a extreure els diferents frames, analitzar-los i preparar-los perquè poguessin visualitzar-se mitjançant làmines transparents, transformant així els seus personatges en recursos interactius.

Tot aquest procés tenia un objectiu final compartit: preparar els materials necessaris per a una futura representació teatral dirigida a alumnat d'infantil i primària. 

D'aquesta manera, una activitat inicial sobre la història de la ciutat va evolucionar progressivament cap a una proposta educativa interdisciplinària que integrava patrimoni, art, tecnologia, intel·ligència artificial i divulgació.

Una vegada finalitzades les activitats desenvolupades durant el primer trimestre, es va celebrar la primera reunió intercentres del Programa de Ciutats Educadores, un moment especialment significatiu dins del projecte. Per primera vegada, l'alumnat va deixar de treballar exclusivament dins del seu institut per compartir les seves experiències amb estudiants d'altres centres participants.

Per preparar aquesta trobada, cada grup va elaborar el guió de la seva intervenció oral i va organitzar la informació recollida a la infografia elaborada durant el trimestre, resumint el procés seguit fins aquell moment. La presentació incloïa tant les activitats desenvolupades en el marc del projecte de ciutadania com la preparació de l'obra de teatre basada en les granotes de Granollers, així com una primera explicació del futur Mur de la Diversitat, que es convertiria en el projecte central del curs.

La trobada no es va limitar a una exposició de projectes. Mitjançant un Programa de Diàleg, l'alumnat va participar en converses estructurades amb estudiants d'altres instituts, formulant preguntes, compartint opinions, escoltant punts de vista diferents i aprenent a construir coneixement de manera col·laborativa. Per facilitar aquesta dinàmica es van utilitzar diferents targetes de participació ("Continuar", "Opinió divergent" i "Canvi de tema"), que ajudaven a gestionar els torns de paraula i fomentaven un diàleg respectuós i crític.

Aquesta primera reunió va representar molt més que una presentació pública dels treballs realitzats. Va suposar el primer contacte amb la dinàmica que viurien mesos després durant el XVIII Congrés Internacional de Ciutats Educadores, convertint els alumnes en autèntics protagonistes del procés i fent-los conscients que el seu projecte formava part d'una iniciativa compartida per tota la ciutat.

Amb aquestes activitats, el projecte entra en la seva fase central. Després d'haver reflexionat sobre els valors de les Ciutats Educadores i d'haver definit el projecte «El Mur de la Diversitat», l'alumnat comença el treball de recerca que donarà contingut a l'obra final.

En primer lloc, es va estudiar la diversitat natural del riu Congost, identificant les principals espècies vegetals presents al tram proper a l'institut, analitzant-ne la distribució i reflexionant sobre la importància de conservar aquest patrimoni natural. Paral·lelament, es va iniciar l'estudi de la diversitat social i cultural de Granollers, investigant les característiques dels diferents barris, la seva densitat de població i la pluralitat de cultures que conviuen a la ciutat, amb una atenció especial al barri de Les Tres Torres.

Aquest treball va combinar la recerca d'informació amb l'ús d'eines digitals, especialment fulls de càlcul, per representar les dades mitjançant taules i gràfics estadístics, afavorint així el desenvolupament de la competència matemàtica i digital.

Els resultats obtinguts en aquestes dues activitats es convertirien posteriorment en la base del projecte artístic: les espècies vegetals seleccionades formarien part dels quadres de plantes seques, mentre que l'estudi de la diversitat cultural serviria per seleccionar les cultures representades a través de les escultures impreses en 3D. D'aquesta manera, el coneixement del territori es transforma progressivament en una proposta educativa, científica, artística i comunitària.

En aquesta fase del projecte, l'alumnat va culminar el procés d'anàlisi iniciat en les activitats anteriors seleccionant els elements que formarien part de la proposta artística final. A partir de l'estudi de la biodiversitat de la llera del riu Congost i de la diversitat cultural present al barri de les Tres Torres i a la ciutat de Granollers, es van prendre les decisions que donarien forma al resultat del projecte.

D'una banda, es van escollir les espècies vegetals més representatives de l'entorn proper al centre educatiu, que posteriorment es convertirien en els quadres de planta seca amb la corresponent informació científica i cultural. Paral·lelament, es va analitzar la composició demogràfica de la ciutat per seleccionar les cultures que serien representades mitjançant les escultures impreses en 3D.

Més enllà d'una simple tria d'elements, aquest procés va permetre a l'alumnat comprendre que tant la biodiversitat com la diversitat cultural formen part del patrimoni compartit de la ciutat. Les decisions adoptades van respondre a criteris objectius, basats en l'observació, l'anàlisi de dades i el treball cooperatiu, convertint els aprenentatges previs en una proposta artística coherent.

Aquesta activitat representa el punt de connexió entre la fase d'investigació i la fase de creació. Amb la selecció definitiva de les plantes i de les cultures, el projecte quedava preparat per iniciar la construcció material del Mur de la Diversitat, integrant natura, cultura i convivència en una única obra col·lectiva.