Nadal

Quan arriba Nadal

FUM FUM FUM ( El 25 de desembre )

Una mica d'història

El Fum, Fum Fum és una nadala tradicional catalana. Joan Amades creu que té els seus orígens en els segles XVI o XVII.[1]

El significat de la paraula "fum" en la nadala és incert. Podria referir-se literalment al fum del foc al voltant del qual la gent es reuneix per a parlar i cantar durant el fred mes de desembre, o bé podria ser la imitació del so d'un timbal o de l'acord d'una guitarra. (From Vikipèdia)

OH TIÓ, EL Gran TIÓ

Autora: DAMARIS GELABERT

OH TIÓ, EL TRAN TIÓHAS MENJAT CEBES I ALLS,HAS DORMIT BEN ABRIGATAMB LA MANTA FINS AL CAP.
I ARA ÉS L’HORA DE CAGARNO PARAREM DE PICAR!PER PICAR CANTEM CANÇONS,PER NADAL VOLEM TORRONS!
I ARA ÉS L’HORA DE CAGARNO PARAREM DE PICAR!SOM LA COLLA DEL BASTÓPAL, GARROT O CULLEROT,MASSAPÀ, BOMBONS, VI DOLÇ,AVELLANES I PINYONS.

RUDOLF, el petit cèrvol

Ja ve NADAL

JA VE NADAL, JA VE NADAL,JA VE NADAL, JA VE NADAL.
DINS L’ESTABLIA AQUESTA NITHA NASCUT UN NIN PETIT.ELS ESTELS BRILLEN ALLÀ DALTI DIUEN : “ JA ÉS AQUÍ NADAL”
JA VE NADAL, JA VE NADAL,JA VE NADAL, JA VE NADAL.
DINS L’ESTABLIA AQUESTA NITHA NASCUT UN NIN PETIT.ELS ESTELS BRILLEN ALLÀ DALTI DIUEN : “ JA ÉS AQUÍ NADAL”

Amb la Llum del FANALET

M'AGRADA EL NADAL

Beatriz García Escribano


1

M'agrada el Nadal, faig petons i regals

els carrers i els balcons, plens de llums i colors.

M'agrada el Nadal, un pessebre com cal

pastorets i torrons i cançons vora el foc.

Quan miro la nit veig el vidre entelat,

escric amb el dit Bon Nadal i un desig.

Vull un tall de torró pel pastor Rovelló

i carbó dins d'un sac, pel dimoni escuat.

Vull un somni de neu per baixar amb un trineu

poder veure el rei blanc, fent de mag un instant.

Activitat: Trobar les 5 diferencies que hi ha en la següent imatge.

2

Vull pujar dalt del cel per fer surf amb l'estel

fins l'estrella d'Orient que s'apaga i s'encén.

Vull que em donis cançons i un sac ple de petons

i un dibuix d'aquest món sense mals ni canons.

M'agrada el Nadal, faig petons i regals

els carrers i els balcons, plens de llums i colors.

M'agrada el Nadal, un pessebre com cal

pastorets i torrons i cançons vora el foc.

M´agrada el Nadal.

Autora: Dámaris Gelabert

El Rabadà

A Betlem me'n vull anar,

vols venir tu, rabadà?

Vull esmorzar!

A Betlem esmorzarem,

i a Jesús adorarem.

Hi ha massa neu !

Per la neu, que pel camí hi ha,

la calor ja la fondrà.

Oi, i la que fa!

Apa, aixeca't, encén el foc,

i no anem massa a poc a poc.

Massa que em moc!

Tu les teies encendràs,

i el camí il·luminaràs.

No ho faré pas!


Que no saps que aquesta nit,

Ha nascut Déu infinit,

Qui t'ho ha dit?

Doncs un àngel que, volant,

ens ho anava anunciant

No serà tant!

Cantaràs una cançó,

al més formós infantó.

Ai... això no!

Quins vailets, més espantats!

Cantarem tots dos plegats.

L'orgue dels gats!

Doncs avant i no badem,

que ja és hora que marxem.

Cap a Betlem!

Atxum ! (El costipat )

A- a- a txim! A- a- a txim!
Em sento el nas tapat! txim!El nas tapat! txim!els ulls em couen no puc respirar. txim! Ai! txim!El nas em raja. txim!I les orelles no em paren de xiular. txim, txim!
He anat a veure un doctor txim!M'ha receptat un mocador txim!Doneu-me un "Kleenex" txim!Doneu-me un "Kleenex" txim!Doneu-me un "Kleenex", per favor! txim, txim!
A- a- a txim! A- a- a txim!

Ara Ve NADAL!

Ara ve Nadal!

Només MÚSICA

El pessebre màgic

Muntanyes de suro,figures de fang,casetes de duro,campanes ning-nang.
A dins d’una covahi ha gent que no es mou;un nen sense roba,l’estufa és un bou.
Un riu fet de plata,i els ànecs, nedant;darrere una matahi ha un home cagant.
La neu és farina,cotó el núvol blanc,la mare una ninai Déu un infant.

Les joguines molt cansades

(Lletra: F.Bofill, A.Puig,F.Serrat. Música: A.Daban)
Les joguines molt cansades,estan tipes de voltar;dins el sac totes plegadess’han posat a rondinar.
Al rei negre li demanenque les deixi en un balcó;-“Ho faré, diu el rei negre,i com més a prop millor”.
-“Si el rei ros no ens ho complica,si el rei blanc dóna permís,ara pujo de seguidaal balcó d’un cinquè pis”.
Quan el sol ja despuntava,vaig alçar-me del meu llit;– Quina sort!, quantes joguinesm’han deixat aquesta nit!