El Fum, Fum Fum és una nadala tradicional catalana. Joan Amades creu que té els seus orígens en els segles XVI o XVII.[1]
El significat de la paraula "fum" en la nadala és incert. Podria referir-se literalment al fum del foc al voltant del qual la gent es reuneix per a parlar i cantar durant el fred mes de desembre, o bé podria ser la imitació del so d'un timbal o de l'acord d'una guitarra. (From Vikipèdia)
Autora: DAMARIS GELABERT
Beatriz García Escribano
1
M'agrada el Nadal, faig petons i regals
els carrers i els balcons, plens de llums i colors.
M'agrada el Nadal, un pessebre com cal
pastorets i torrons i cançons vora el foc.
Quan miro la nit veig el vidre entelat,
escric amb el dit Bon Nadal i un desig.
Vull un tall de torró pel pastor Rovelló
i carbó dins d'un sac, pel dimoni escuat.
Vull un somni de neu per baixar amb un trineu
poder veure el rei blanc, fent de mag un instant.
Activitat: Trobar les 5 diferencies que hi ha en la següent imatge.
2
Vull pujar dalt del cel per fer surf amb l'estel
fins l'estrella d'Orient que s'apaga i s'encén.
Vull que em donis cançons i un sac ple de petons
i un dibuix d'aquest món sense mals ni canons.
M'agrada el Nadal, faig petons i regals
els carrers i els balcons, plens de llums i colors.
M'agrada el Nadal, un pessebre com cal
pastorets i torrons i cançons vora el foc.
M´agrada el Nadal.
Autora: Dámaris Gelabert
A Betlem me'n vull anar,
vols venir tu, rabadà?
Vull esmorzar!
A Betlem esmorzarem,
i a Jesús adorarem.
Hi ha massa neu !
Per la neu, que pel camí hi ha,
la calor ja la fondrà.
Oi, i la que fa!
Apa, aixeca't, encén el foc,
i no anem massa a poc a poc.
Massa que em moc!
Tu les teies encendràs,
i el camí il·luminaràs.
No ho faré pas!
Que no saps que aquesta nit,
Ha nascut Déu infinit,
Qui t'ho ha dit?
Doncs un àngel que, volant,
ens ho anava anunciant
No serà tant!
Cantaràs una cançó,
al més formós infantó.
Ai... això no!
Quins vailets, més espantats!
Cantarem tots dos plegats.
L'orgue dels gats!
Doncs avant i no badem,
que ja és hora que marxem.
Cap a Betlem!