Experimentem

Una vegada establerta l’estratègia metodològica de la gestió dels residus, tocava provar la metodologia i procedimentar-la. L’alumnat d’Operacions de Laboratori treballa amb Bones Pràctiques de laboratori (BPL) i Procediments normalitzats de Treball (PNT) des d’inici de curs. Ambdues metodologies són les que es trobaran a les empreses on realitzaran les seves pràctiques i en el món professional.

Vessaments d'àcids

El primer que es va fer abans de realitzar el vessament va ser realitzar les següents dissolucions de HCl (0,1 i 0,01 M) les quals les vam realitzar a partir d'una dissolució preparada 1 M i vam agafar dissolució de i 6 M HCl que ja estava preparada 

HCl + NaHCO3 ----- NaCl + H2CO3

HCl + NaOH ------ NaCl + H2O

El 1r pas abans de realitzar un control en el vessament el que hem de tindre en comptes de neutralitzar l'àcid.

Experimentalment es va realitzar la neutralització amb (base forta i base dèbil) com a base forta es va utilitzar el NaOH i com a base dèbil es va utilitzar NaHCO3

Experimentalment es va neutralitzar el 3 mL (?) M HCl amb 0,1 M amb 12 gotes que equivalen a 0,6 mL (20 gotes fan 1 mL ) 

Tot seguit es va preparar 3 ,003 g de NaHCO3 en 40 mL i es va neutralitzar amb 3 mL (?M)

En tenir una concentració 10 vegades major les quantitats necessàries para la neutralització comparant una base dèbil (NaHCO3) i un base forta (HCl) .

Una vegada s'havia realitzat l'experimentacio de com neutralitzar l'àcid ( HCl) continuem comprovant les diferents absorcions, que van ser: sorra, serrin, paper absorbent i poli acrilat de sodi.

En una etapa inicial es va experimentar amb els més econòmics i fàcils d'obtenir, dels tres primers esmentats el més apropiat seria el serrin perquè té una capacitat d'absorció més gran que la sorra i el paper absorbent, per hem de dir que dels quatre el més absorbent és el poli acrilat de sodi, absorbeix deu vegades el seu pes, podem concloure que el millor absorbent és el poli acrilat de sodi però pel seu preu no seria possible obtenir-lo per contenir diferents vessaments, per això es faria uns del serrin. 

Arribant al punt de la neutralització i contenció del vessament continuem analitzant les diferents superfícies on es podria produir un vessament de l'àcid en qüestió, observem que produeix l'àcid en una rajola simulant l'efecte que produiria en cas que caigués a terra, per aquest assaig es van utilitzar les concentracions més fortes 1M i 6M d'HCl, en els resultats obtenim que al moment de fer el contacte produïa una efervescència, una vegada vist per la lupa binocular es podia veure com l'àcid havia corrosionat la rajola. 

De la mateixa forma es van realitzar assaigs simulant la pell humana com si fos un vessament en l'operari per veure com reaccionari la pell, es va fer amb pell de pollastre, per a fer aquesta prova es van mirar dos aspectes la pell directa i una part de carn.

Les dissolucions utilitzades van der de 1M i 6M per veure la diferència entre les dues i per poder avaluar els danys que poden produir a l'epidermis, la part externa de la pell. 

Els resultats van ser que al pas dels dos minuts a la pell comença a veure's com surten butllofes i la pell canvia de textura tova a una textura més rígida, per a la part de carn s'observa de forma quasi immediata una efervescència que és la reacció de l'àcid amb el teixit, l'àcid HCl provoca cremades i danys greus en els teixits de la pell, per això el color rosat de la pell passa a ser un color blanquinós com a reacció del producte. 

Tenir aquests resultats confluïm que un vessament en la pell és perillós per això procedim a avaluar les diferents teles de roba, hem assagat amb tela esportiva, una samarreta de cotó, un pantaló texà elàstic i un de no elàstic, aquest anàlisis es va portant a terme amb les dissolucions de 1M i 6M on vam poder concloure que la millor tela per portar és texans no elàstics ja que no permet el pas de l'àcid en un cert temps, amb les altres teles és veu que no són idònies per portar en el laboratori perquè deixen passar el líquid de forma quasi immediata.