Documentem els resultats

PROCEDIMENT PETITS VESSAMENTS concentració del acid 0,01 M

Els àcids els podem neutralitzar amb (bases fortes i bases febles)

1. base feble: podemos realizarlo de 2 formas diferente ya sea la base en estado sólido o en disolución

— Primero realizamos una disolución de hidrógen carbonato (NaHCO3)

Disolución de bicarbonato: 40 ml de H20 i 3,003g NaHCO3 se lo agregamos a 3 ml de HCl y se neutraliza formando:

REACCION:    NaHCO3(aq) + HCl(aq) —-- NaCl(s) + CO2(g) + H2O(aq)

2. Base feble: a un vessament podem agregar el bicarbonat de forma sòlida, 

REACCION:    NaHCO3(s) + HCl(a) —-- NaCl(s) + CO2(g) + H2O(aq)

• Absorción con arena: Necesitamos más cantidad de arena que de serrín y es más barato.

• Absorción con serrín: Necesitamos menos cantidad però absorbe más lento que la arena.

De mismo podemos neutralizar con una base fuerte, como tenemos una ácido al 0,01M, nos ayudamos de una disolución de NaOH 0,1M,regamos 5 ml i lo neutralizamos con 12 que equivalen a 0,6 ml (en 20 gotas ahi 1 mililitro)

REACCION:    NaOH(s) + HCl(aq) —-- NaCl(s) + H2O(aq)

• Absorción con arena: Necesitamos más cantidad de arena que de serrín y es más barato.

• Absorción con serrín: Necesitamos menos cantidad però absorbe más lento que la arena.ç

3.Absorció amb paper absorbent d'un petit vessament.

9 ml de HCl el neutralitzem amb una quantitat d'aigua i absorbir amb paper.

PROCEDIMENT PETITS VESSAMENTS concentració de l'àcid  HCl 1M

Els àcids els podem neutralitzar amb (bases fortes i bases febles)

1) base feble: podemos realizarlo de 2 formas diferente ya sea la base en estado sólido o en disolución

— Primero realizamos una disolución de hidrógen carbonato (NaHCO3)

Disolución de bicarbonato: 

REACCION:    NaHCO3(aq) + HCl(aq) —-- NaCl(s) + CO2(g) + H2O(aq)

2 Base feble: a un vessament podem agregar el bicarbonat de forma sòlida, 

REACCION:    NaHCO3(s) + HCl(a) —-- NaCl(s) + CO2(g) + H2O(aq)

• Absorción con arena: Necesitamos más cantidad de arena que de serrín y es más barato.

• Absorción con serrín: Necesitamos menos cantidad però absorbe más lento que la arena.

REACCION:    NaOH(s) + HCl(aq) —-- NaCl(s) + H2O(aq)

• Absorción con arena: Necesitamos más cantidad de arena que de serrín y es más barato.

• Absorción con serrín: Necesitamos menos cantidad però absorbe más lento que la arena.

3)Absorció amb paper absorbent d'un petit vessament.

PETIT VESSAMENT ABSORCIÓ AMB POLIACRITAL 

• Per poder comprovar primer l'absorció del poliacrilat el que fem és amb una dissolució de HCl neutralitzar-la ficant el poliacrilat i mirar la seva absorció.

• Per mirar com seria en un cas "real" en comptes de primer neutralitzar el que hem de fer és amb la dissolució de l'àcid sense neutralitzar agregar el poliacrilat de sodi i després procedir a fer la neutralització agregant aigua a més del volum del qual el poliacrilat pot absorbir, mirar pH i per últim neutralitzar amb base fins que estigui neutre.

• Per separar en acabar el poliacrilat i la part liquida s'ha de realitzar una filtració. 

PETIT VESSAMENT EN RAJOLA I ABSORCIÓ AMB POLIACRILAT

Aquesta experimentació es va realitzar de forma que havíem de mirar si l'àcid en diferents concentracions produïa algun tipus de canvi en la rajola i després fer com si fos un vessament de les primeres experimentacions.

1. Per començar vam netejar les rajoles i ficar-les a l'estufa perquè l'aigua s'evaporés.

2. Una vegada ja netes i seques seguim per ficar en cada rajola una concentració d'àcid diferent per veure el canvi entre les concentracions.

3. Deixar uns minuts i retirar l'àcid amb un mètode absorbent que en el nostre cas va ser poliacrilat de sodi.

VESSAMENT EN TERRA DEL LABORATORI (RAJOLA)

Procediment per veure si l'àcid 1M i 6M afecta en el terra del laboratori.

1M i 6M

1. Comencem netejant la part superior de la rajola

2. Ficar-la a assecar

3. Mirar la part superior amb una lupa binocular per poder fer la comparació

4. Afegir l'àcid i observar

1M

En l'àcid de molaritat 1 no es pot observar gaire ve res si una efervescència en fer el contacte del líquid i la superfície de la rajola i queda una fina capa rugosa.

6M

Amb l'àcid 6 molar es pot veure de forma immediata com provocà una corrosió directa a la part superior de la rajola i deixa tota la part afectada rugosa a simple vista. 

VESSAMENT EN OPERARI

Aquesta experimentació per poder-la realitzar s'ha portat a terme amb pell de pollastre, ja que és inviable fer-ho en un operari directament.

En primer lloc, el que vam observar és en la lupa binocular que succeïa si se li afegia directament àcid a la pell i a part de carn, l'experimentació s'ha portat a terme amb 1M i 6M.

1M

Amb una molaritat d'1 vam considerar que al cap de tres minuts la pell començava a ser afectada de forma visible i als quatre minuta trenta li sortia bufolla en la zona que s'havia agregat l'àcid.

La seva textura no canviava quasi, però es tornava més rígida.

6M

Amb 6 molar podem dir que la cremada es començà a veure a partir del primer minut de la pell amb contacte de l'àcid i al cap de dos minuts es comença a veure com surt butllofa a la superfície de la pell, la pell es torna més rígida que al principi i que amb el 1M.

Amb la part de carn es pot dir que la cremada de l'àcid és immediata perquè es pot veure com canvia de color rosat a una tonalitat blanca de forma directa d'haver ficat l'àcid. 

Per veure de forma més visible vam fer una tinció simple de les diferents parts amb l'àcid i sense modificar res de l'estructura. 

EXPERIMENTACIÓ DE LA RESISTÈNCIA DE TELES

Per fer aquesta observació es va fer ús de diferents teles que solen portar alumnes en laboratori.

En començar es va agafar les dues molaritats (1 i 6) per veure la seva resistència a ser traspassat per l'àcid, vam afegir taronja de metil perquè fos més fàcil de distingir quan la primera gota traspassava la tela.

1-tela esportiva

1M: 6,26 segons 6M: 4,78 segons

2-samarreta de cotó

1M: 5,49 segons 6M: 1,69 segons

3-texans no elàstics

1M: 52,03 segons 6M: 37,74 segons

4-texans elàstics

1M: 10,79 segons 6M: 6,89 segons

Es pot concloure de forma clara que la tela recomanada per a l'ús de laboratori són texans no elàstica. 

Per a poder treballar la competència de comunicació, cal presentar el projecte. Aquesta presentació s’avalua mitjançant una rúbrica que es pot veure en el document adjunt. S’avalua també el treball en equip. Ambdues rúbriques són disponibles des de l’inici del projecte, i es gestionen a través de Corubrics, una eina que s’utilitza habitualment al centre.

Per a iniciar la presentació es demana a l’alumnat un vídeo curt, un Elevator Pitch en el qual s'hi exposa l’enunciat del nostre problema, la solució I la metodologia aplicada en no més de 2 minuts. Està disponible dins dels portfolis dels alumnes a l'INICI.

Les avaluacions de les presentacions les realitza l'alumnat, l'equip docent i professorat del departament de química convidat. El treball en equip és molt important i per tant ha de ser avaluat també mitjançant una rúbrica amb una auto-co i hetereoavaluació.