Embedded Files
PRATS DE LLUÇANÈS VA CELEBRAR
LA FESTA MAJOR D’HIVERN
Alguns joves de 1r i 2n de Batxillerat de l’Institut van participar en la tradicional Trencadansa
El diumenge passat, 22 de gener, es va celebrar la Festa Major d’hivern. Un dels actes més importants d’aquesta celebració és la Trencadansa. Per aquest motiu, hem entrevistat Roser Reixach, una de les persones més implicades en el grup de Dansa i tradició i autora d’un extens estudi sobre la dansa típica de Prats de Lluçanès; a banda, hem parlat amb Jana Bruch i Laia Montanyà, dansaires que, enguany, participen en la ballada.
Tot seguit podeu llegir les entrevistes i observar diferents fotografies referides a la temàtica esmentada.
Hola Roser, som la Xènia Ballús i la Judit Casals. Tenim la intenció de publicar un reportatge sobre la Trencadansa a la nostra revista digital de l’Institut i ens agradaria que ens poguessis respondre unes quantes preguntes.
Podries explicar-nos, breument, els orígens de la Trencadansa?
La Trencadansa, com altres danses cerimonials catalanes de la mateixa tipologia, sembla tenir relació amb les antigues confraries, quan cada any es traspassaven els càrrecs, i una manera de fer-ho era a través de la dansa. La trencadansa manté
elements que podrien fer pensar que antigament es tractava d’una dansa ritual
relacionada amb els càrrecs de la confraria del Roser de Prats de Lluçanès. Del
segle XIX hi ha memòries on s’explica que a part de ballar-se el dia del patró Sant Vicenç es ballava per les festes del Roser.
Segons hem observat altres anys, el dia de la Festa Major es balla més d’una dansa. Ens pots explicar quines són i per quin motiu es ballen juntes?
El dia de la festa major només es balla la Trencadansa que actualment consta de tres parts, la Trencadansa pròpiament dita, el Ballet de Déu i la corranda. No són danses independents sinó que formen un bloc conjunt.
S’ha d’explicar però que no sempre s’ha ballat de la mateixa manera ni hi ha hagut aquestes tres parts, i això se sap per les notes escrites localitzades, per les partitures existents i per les informacions aportades per les persones entrevistades que l’havien ballat a mitjans dels segle passat. Hi ha hagut canvis diversos tant en la data, com en els tipus de balladors, la música i la coreografia.
Quants dansaires hi participen?
Hi participen 16 balladors/es distribuïts en dos grups, cadascun d’ells encapçalats per una parella de capdansers.
A partir de quina edat es pot ballar?
Des que nosaltres ens en cuidem vam optar per posar a partir de 16 anys, tot i que anteriorment sempre l’havien ballat persones molt més grans, sobretot a la dècada dels anys quaranta i cinquanta.
Qui els elegeix?
Hi ha una convocatòria oberta que es troba al programa de les festes de Nadal del poble, i tothom qui vol pot apuntar-se, amb la condició d’assistir als assajos programats. Quant als capdansers, si no se n’apunten, es busquen persones que hagin allat en anteriors ocasions, i no cal que siguin parella entre ells.
Està oberta la participació a persones de fora de Prats?
D’entrada és per als veïns i veïnes del poble, però com que a l’institut hi venen alumnes d’altres llocs propers, alguna vegada hi han participat encara que no fossin de Prats.
Què representen els capdansers?
Els capdansers serien els dos càrrecs principals que es traspassaven en les antigues confraries i duien com a atribut diferencial una almorratxa. S’explica més bé a l’apartat referent a les almorratxes.
Sempre s’ha ballat per Sant Vicenç i a la plaça Vella, o bé, alguna vegada s’ha celebrat en algun altre lloc i en una altra ocasió?
Com he dit abans, s’havia ballat per les festes del Roser, que sembla ser-ne l’origen, però sempre a la plaça Vella, tenint en compte que les danses de la festa major es ballen a la plaça més important del poble. La primera plaça, on hi havia també l’ajuntament fins a finals del segle XIX, era aquesta i per tant s’ha mantingut la dansa en aquest lloc. També cal explicar que fins l’any 1985 es va ballar a més del dia de Sant Vicenç l’endemà, que era sempre festa local.
La Trencadansa en certes ocasions s’ha ballat fora del poble, però no és el més habitual, ja que l’important és tot el cerimonial que l’envolta i li dona sentit.
A l’inici, els capdansers van a buscar l’alcalde i una altra persona del poble i donen una volta a la plaça. Ens pots explicar el significat d’aquest preàmbul?
Aquest costum sembla que es va iniciar a mitjans dels anys quaranta del segle passat, per donar protagonisme a l’alcalde i el consistori, tenint en compte que en aquesta època a més, es va idear un entarimat on hi seien l’alcalde i regidors, el mossèn, el metge, la guàrdia civil... és a dir les considerades forces vives del poble. Des de Dansa i tradició vam proposar que la segona persona que sortís no fos de l’ajuntament, sinó algú del poble que s’hagués significat en algun aspecte, i des de llavors s’ha seguit fent així.
Respecte a la vestimenta, sempre s’ha usat el mateix model o, al llarg de la història ha anat canviant?
Totes les danses que s’han ballat amb motiu de la festa major d’una localitat es ballaven amb un vestuari de mudar, el que era vigent en aquells moments. La Trencadansa igualment, i per això només la ballaven persones amb un cert estatus com podien ser els administradors i administradores del Roser, les úniques que es podien permetre tenir aquesta vestimenta. Amb la recuperació de la Trencadansa després de la guerra, es va optar per un vestuari igual per a tothom i d’aquesta manera es va obrir la dansa a tota la població. Aquest vestuari ha anat canviant amb els anys i el que s’utilitza actualment es va dissenyar l’any 2003 a partir d’una proposta que vam fer després d’estudiar la vestimenta al Lluçanès al segle XIX. Però no vol dir que s’hagi de ballar sempre més amb aquesta. Hi ha llocs que els balladors i balladores ballen amb el vestit de mudar de l’actualitat. I potser d’aquí uns anys, qui se’n cuidi farà una nova proposta.
Cal remarcar que en aquest tipus danses els capdansers sempre han destacat per vestir diferent de la resta ja per una peça en concret o per la utilització d’altres elements exclusius com l’almorratxa.
Els dos capdansers porten una almorratxa. Per a què servia antigament? Tenia el mateix ús que es veu en la dansa?
Les almorratxes se sap que ja existien al s. XV, trobant-se a cases senyorials i palaus, essent signe de distinció i pel qui les posseïa. Més tard van passar a ser propietat de les confraries per utilitzar-les a les festes, i els capdansers ruixaven amb elles les balladores mostrant amb això una superioritat sobre elles.
En tots aquests balls cerimonials, en general la balladora no pot ballar amb el seu ballador fins que ha ballat amb ella el capdanser o paborde, el qual, en deixar de ballar-hi, la ruixa. Aquest paborde i pabordessa, que també poden rebre el nom d’obrers o administradors, es cuidaven de mantenir l’altar corresponent en bones condicions i també d’organitzar la festa en honor al sant. En alguns llocs la presa de possessió es feia per mitjà de la dansa i aquests administradors tenien un dret preferent sobre els altres balladors. S’explica que antigament en el cas que fossin moltes les balladores que volguessin prendre part en la dansa, el capdanser no hi ballava, i una de les possibilitats era que simplement les ruixés com a senyal que les deixava lliures del seu domini. Així que l’almorratxa determinava les relacions existents entre aquelles persones, les que la portaven eren considerades superiors i els altres subordinats.
Com a responsable de vetllar perquè cada any es balli la Trencadansa, formes part d’alguna entitat que s’encarregui dels assajos, dels vestits, de buscar els balladors…?
Sí, des de l’any 1994 formo part del grup Dansa i tradició, que ens ocupem del manteniment i assaig de les danses de la nostra població. Actualment hi ha la Lourdes Sanjuan i la Noèlia Córdoba, però també al llarg dels anys hi han passat altres persones.
Com s’organitzen els assajos?
Unes setmanes abans s’acorda amb les persones apuntades els dies d’assaig que solen ser al vespre, tenint en compte que durant el dia treballen o tenen altres activitats.
Us heu plantejat mai de fer un grup de nens?
No, perquè la Trencadansa, igual que altres danses cerimonials catalanes no són danses adequades per als més petits, pel tipus de coreografia que es realitza, que són passos difícils per a aquestes edats. Hi ha danses per a diferents tipus d’edat, i el que a vegades es fa és “infantilitzar” les danses, i quan passa això pot ser un pas previ a la seva desaparició, perquè les persones grans les acaben deixant de ballar. Aquesta “infantilització” comporta moltes vegades una pèrdua del sentit ritual de la dansa que acaba per esdevenir simplement un espectacle.
I fins aquí l’entrevista a Roser Reixach. Moltes gràcies per les teves paraules i per la teva implicació amb la cultura i tradició populars.
LES DANSAIRES EXPLIQUEN LA SEVA EXPERIÈNCIA…
Hola Jana i Laia. Com sabeu, estem recollint informació sobre la Trencadansa per publicar-la a la revista “La Finestra”. Per això us volem fer unes preguntes sobre la vostra experiència.
Jana Bruch
Per què vas decidir ballar?
Perquè tothom de la meva família la ballat i per seguir la tradició i fer poble.
Com es trien els dansaires?
T’has d’apuntar
T’ha costat apendre’t els balls?
No, només una mica el Ballet de Déu
T’ha costat ballar amb la vestimenta?
Si, perquè pesa més del que ens pensàvem
Estaves nerviosa? Vas passar vergonya?
Estava nerviosa però no em va fer vergonya.
Com has viscut els assajos?
Intensos i molt divertits
Heu format un vincle amb els balladors i capdansers?
Si
Quan vas començar a assajar?
El dilluns 9 de gener
Qui us ha ensenyat a ballar-la?
La Lourdes Sanjuan i la Roser Reixach
T’ha semblat incòmode el pentinat o la vestimenta?
El pentinat era còmode tot i que em va fer patir per si em queia
T’agradaria, en alguna ocasió, fer de capdanser?
Si, molt
Què recomanaries a futurs balladors?
Que s’animessin entre ells, que no passin vergonya, i que disfrutin que passa molt ràpid
Laia Montanyà
Per què vas decidir ballar?
Perquè amb les meves amigues vam decidir seguir la tradició
T’ha costat apendre’t els balls?
El ballet de Déu una mica
T’ha costat ballar amb la vestimenta?
No gaire
Estaves nerviosa? Vas passar vergonya?
Una mica nerviosa però no vaig passar vergonya
Com has viscut els assajos?
Divertits i entretinguts
Heu format un vincle amb els balladors i capdansers?
Si
Quan vas començar a assajar?
El 9 de gener
Qui us ha ensenyat a ballar-la?
La Lourdes Sanjuan i la Roser Reixach
Page updated
Report abuse