JORDI MOLAS

Fortalesa és l’emoció que descriu més el que sentim quan pensem amb en Jordi Molas. Com la majoria, et considerem un exemple a seguir i un símbol de superació. Per això estem realment interessats a estar aquí i poder veure la versió de la història des de dins. A continuació et farem algunes preguntes, si no et sents còmode responent, no és necessari que ho facis.

• Quants anys feia que practicaves el rugby abans de l’accident ? 5 anys, des dels 15 més o menys.

• Sabem que, des de sempre, has estat un gran esportista. Consideres que l’esport t’ha ajudat a superar la teva situació ? Sí, si no hagués fet esport possiblement no hauria estat capaç d'aconseguir tot el que he fet; tampoc ho hagués aconseguit sense l’ajuda dels amics i família. Amics d’aquells que sap que hi pot confiar sempre i allà estaran, són els dels esports.

• Ens hem interessat per la teva afició per la natació, des de petit ja competies. Quin era el teu estil preferit? L’esquena tot i que vaig començar fent braça pero al final vaig passar a l’esquena, ja que era alt i això era un avantatge. També és el que em va permetre anar als campionats d’Espanya a Mallorca, a Badajoz… M’ho va passar teta.

• Has hagut de dedicar moltes hores a l’entrenament a partir de la lesió i quins mitjans has necessitat? Cada dia has de fer alguna cosa o altra i amb lesions d’aquest tipus el simple fet d'aixecar-te ja és un exercici, llevar-te i vestir-te, pujar i baixar del cotxe són esforços. El primer que em van donar després de la lesió va ser una cadira elèctrica i com que volia exercir els braços el màxim possible, vaig dir que no i vaig triar la possibilitat de empènyer jo la cadira per seguir estant fort i gràcies a això després d’11 anys vaig poder tornar a conduir que em va permetre tenir més autonomia, independència, privacitat, etc

• Hem llegit que t’agrada nedar en travesses. Com et prepares? vaig fent entrenaments quan puc, sobretot a l’estiu a casa meva, em poso un cinturó i una goma i després quan puc vinc a la piscina de l'Estadi per nedar sense la goma perquè és molt diferent nedar a la piscina o al mar.

• A banda de la natació, practiques algun altre esport? Esport a nivell d’esportista no, la natació la vaig fent per mantenir-me i a l’hora per tenir l’excusa per anar a la piscina de l'Estadi, el que també faig molt és empènyer amb la cadira, intentar voltar sempre que puc ja sigui per casa o per fora el carrer amb la cadira i així vaig enfortint els braços. També faig peses a casa, em poso dret amb una altra cadira especial, etc.

• Als 19 anys, abans de patir l’accident, tenies algun projecte de futur a nivell laboral, t’havies plantejat a què et volies dedicar? Com va influir la teva nova situació? Volia ser entrenador de natació al Vic ETB on havia nedat des de sempre.

• En quin moment et vas adonar que volies publicar el teu propi llibre ? I què va significar per a tu ? Va ser arrel de voler donar les gràcies a tota la gent, amics i familiars que tinc al meu costat i que feia 20 anys de la meva lesió. En aquells moments estava a punt de fer els 40 (26 de novembre), en principi ho volia fer amb una simple carta al director pero al final l’Ignasi Puig i en Dani Colmena, Jep Jaumira i en Jaume Coll són les 4 persones que em van ajudar a fer el tema del documental i després el llibre. El vaig escriure per les circumstàncies i de fet, la idea la va tenir l’Ignasi, va ser el que em va enredar a fer això.

• Què diries a algú que estima tant l’esport com tu ho fas i pateix una lesió greu ? Que sigui molt conscient de les coses més importants de la seva vida, la família i els amics, que intenti no rendir-se en els moments en els quals llençaries la tovallola i preferiries no ser-hi. Has de ser molt conscient de tot l’esforç, de la il·lusió, de les ganes i la gent del teu costat que vol que siguis feliç, tiris endavant i puguis fer coses, jo li diria que fes activitats com les que faig jo perquè m’ho passo genial, fer xerrades m’ajuda a mi a nivell personal i emocional, evidentment a nivell econòmic també, però, a l'hora també. em fa molt feliç poder posar en pràctica tot el que vaig aprendre durant la carrera.

• Quin pla de futur tens, hi ha alguna cosa que vulguis fer ? Passar més temps amb els meus amics, familia . Ens plantegem fer moltes coses i a vegades no podem fer-les, el meu pla de futur és ser feliç, a vegades és el millor pla de futur que algú pot tenir.

• Quina part positiva treus d’haver patit la lesió? Arrel de la lesió vaig descobrir la gent que tenia al meu voltant tenia molt clar que tenia persones fantàstiques però després em van demostrar que eren més que fantàstiques perquè l’isidre, en Marc, l’Antoni, en Miquel, tots aquests, l’Abel, tots aquests son amics d’aquells que havia fet natació tota la vida i amb qui ens passem hores i hores a dins l'aigua. Em van demostrar que a part de ser companys de natació també eren amics i sense ells no hagués pogut arribar fins on estic ara.

• Hem observat que el teu cotxe està adaptat, el vas adaptar al teu gust o vas buscar un cotxe que s'adapta a les teves condicions ? Quines adaptacions té ? Em vaig comprar el cotxe que tinc perquè m'agrada molt i és un cotxe que em permet a més a més posar-me al mig de la muntanya i disfruto molt fent l’animal. També el vaig haver d'adaptar a les meves circumstàncies, al tenir una tetraplegia que les coses que sí o sí has d’adaptar el teu vehicle.

• Per acabar, hi ha alguna pregunta que no t’han preguntat mai que t’agradaria que et fessin ? Com que he fet xerrades des de fa tants anys, m'han preguntat de tot i més, les coses més rares , versemblants i sorprenents de la meva vida. M’han fet tot tipus de preguntes, jo diria que m'agradaria que em sorprenguin , per exemple, a la ultima xerrada que vaig fer una nena de 6è de Primària em va preguntar: si poguessis caminar un altre cop durant una hora, què faries? em va fer pensar molt, perquè si pogués tornar a caminar tindria molt clar tot el que faria pero si només és durant una hora… La pregunta em va sorprendre molt i li vaig dir que em deixés anar a casa i que me la pensaria, al cap d’uns dies li vaig enviar un missatge amb la meva resposta.

Fins aquí la nostra entrevista. Moltes gràcies per haver-nos donat aquest trosset de tu i del teu temps. Esperem veure’t aviat i et desitgem molta sort en tots els teus projectes !