29 d'octubre de 2024

Un any més ja hi tornem a ser. Com cada mes d’octubre, ens toca fer l’inici de campanya de pastoral, i és un bon moment per reunir-nos tots i totes per esbrinar què volem treballar aquest curs des de l’equip de Pastoral de l’escola.

Creieu-me, no és fàcil trobar o escollir els valors o l’experiència que volem treballar cada curs, però aquest toca saber entomar les dificultats quan venen. La vida, el nostre dia a dia, és plena de situacions complicades, de moments difícils, d’entrebancs que ens sorgeixen i que moltes vegades no sabem com afrontar.

També tenim moments de festa i de compartir amb la família i amb els nostres amics i amigues, oi? I en aquests moments de festa sí que sabem com hem de fer-ho per passar-ho d’allò més bé. Doncs, aquest any ens hem proposat poder treballar aquest fet i donar-vos estratègies que ens puguin ser útils a l’hora d’afrontar un problema quan vingui.

Les dificultats les hem d’agafar amb ganes de posar-hi remei; és millor buscar solucions que posar-hi més dificultats, problemes o pals a les rodes.

Els problemes no sempre són iguals, no sempre pesen el mateix, i aquest fet és molt important per saber quantificar la magnitud de la tragèdia.

També hem de tenir en compte la nostra actitud davant de les dificultats. Si tenim esperit de superació, si som positius i reflexius sense ser-ho massa, ens serà més fàcil que si tendim a veure-ho tot fosc i sense sortida. No perdis el temps plorant i esforça’t a trobar solucions; posa’t mans a l’obra.
Dins un túnel, pots esperar que es faci de dia o caminar endavant buscant la llum de la sortida, i això només depèn d’un mateix.

Les persones, toca parlar d’elles, de les persones: que important que és la gent que tenim al nostre voltant, i sobretot quan tenim problemes o dificultats. Us diré una frase que us agradarà, i que si l’utilitzeu sovint quan toqui, us farà servei: “Problema explicat, pesa la meitat”, o també podem dir “Problema compartit, problema dividit”. No vulguis ser un superheroi en tot i sempre. De Supermans i de Catwomans n'hi ha molts i moltes, però els importants els teniu més a prop del que us penseu. Busqueu-los a casa avui quan arribeu, i veureu que no es vesteixen amb vestits estrafolaris: són gent com, per exemple, els vostres pares, mares, germans, amics, amigues...

I finalment per avui —que, si no, em renyeu i em dieu que parlo molt—, m’agradaria que penséssiu per un moment: un cop heu solucionat el problema o bé esteu en procés de solucionar-lo, segurament no n’hi havia per a tant, oi? Doncs fem d’aquest curs un aprenentatge al respecte, i tant de bo en puguem sortir reforçats, segurs i conscients que de problemes, entrebancs i conflictes sempre en tindrem, però que sobretot toca preocupar-nos quan cal, com cal i amb qui calgui.

Si un problema no té solució, no cal que et preocupis, i si en té, soluciona’l.

Avui celebrem Sant Josep de Calassanç, però tot i estar de celebració, estar de festa, hem volgut començar veient aquest vídeo dels nostres companys i companyes de l’Escola Pia d’Algemesí, a València, on, malauradament, fa un mes aproximadament, una maleïda DANA els devastava completament, generant danys materials, com hem pogut veure en el vídeo anterior, però sobretot, i més trist encara, pèrdues personals irreparables i inoblidables.

Una desgràcia que molts de nosaltres, grans i petits, vam poder veure pels mitjans de comunicació i amb la qual vam poder empatitzar d’una manera o altra, pensant que hauríem pogut ser nosaltres, com ja fa anys va passar amb una riuada a Balaguer, quan l’aigua del riu Segre arribà fins a mig Passeig de l’Estació, com bé recordareu els més grans d’aquí. Tot i així, per sort, aquell cop no va ser tan fort ni trist com ara ha estat a València.

Per això, des de l’equip de Pastoral, els volem tenir presents durant la jornada d’avui, i, tal com estem apadrinats grans i petits, ens agradaria, ni que fos de forma simbòlica, agermanar-nos amb els alumnes i mestres de l’Escola Pia d’Algemesí en un dia tan assenyalat com avui.

Però, si tornem al motiu de la nostra celebració d’avui, hem de felicitar els mestres, perquè avui és el seu dia, i, a més, també estaria bé conèixer una mica més el nostre patró, Sant Josep de Calassanç. Hi ha moltes coses que ja sabem d’ell, però potser n’hi ha alguna que no sabeu. Doncs pareu bé l’orella:

Calassanç arribà a Roma el 1592, ara fa 432 anys. Allà s'uní a la Confraria dels Dotze Apòstols, que, més enllà de fomentar l'adoració del Santíssim Sagrament, atenia famílies necessitades i visitava els barris més desafavorits.

En una d'aquestes visites, el maig de 1597, anà a parar al barri del Trastevere. Allà coincidí amb Antonio Brandini, rector de la parròquia de Santa Dorotea, on hi funcionava una escola amb dos mestres, moltes vegades membres de la Confraria de la Doctrina Cristiana. S'hi ensenyava el més bàsic —llegir, escriure, catecisme—, però també es requeria un pagament; els alumnes gratuïts eren pocs.

Calassanç, que feia un temps que tenia entre cella i cella aconseguir una educació popular i gratuïta per a tots els nens i nenes de Roma, de seguida s'entengué amb Brandini i acordaren que, a partir del curs 1597-1598, per tant el curs següent, tots els alumnes serien gratuïts. Continuarien exercint els dos mestres, però també s’hi sumaria ell mateix quan les seves obligacions li ho permetessin. Aquella escola seria la gènesi de l’Escola Pia.

Al cap d'un any i mig, Santa Dorotea funcionava a ple rendiment. El maldecap de Calassanç era trobar recursos per al lloguer, el manteniment i el sou dels mestres; de moment se’n feia càrrec personalment, ja que no rebia cap ajuda d’enlloc ni de ningú, exceptuant els voluntaris que l’acompanyaven. El fet és que la resposta de les famílies del barri era tan positiva que l’escola quedà desbordada i calgué llogar espais contigus.

Tanmateix, el que sí que es desbordà fou el riu Tíber, el 24 de desembre de 1598, a causa d'unes pluges torrencials. Inundà diverses barriades de Roma, entre elles el Trastevere, on es calcula que hi moriren entre 1.400 i 4.000 persones. Calassanç es dedicà a l’ajuda als damnificats i a recuperar les aules, que també patiren la pujada del nivell del riu (de fins a 10 metres). Per sort, aconseguiren tornar a la normalitat ben aviat, i la transcendència que adquirí l’escola va fer que hi vinguessin nens de tota la ciutat. Els locals, que havien quedat afectats per l'aiguat, es mostraren insuficients i hagueren de repartir-se en diverses cases.

L’any 1600 moria Antonio Brandini, que és recordat com el primer col·laborador de Calassanç. I aquell mateix any, l’escola marxà del Trastevere i es traslladà a un edifici de la Piazza del Paradiso, a la vora de l’església de San Andrea della Valle, on s’estigueren un parell d’anys. Eren ja uns 500 alumnes, i Calassanç cada vegada hi dedicava més temps, deixant de banda altres compromisos.

Sembla que la història es repeteix, oi? Primer a Roma, ara a Algemesí... i qui sap quin serà el pròxim indret en viure una catàstrofe similar.

I així va ser el llegat de Josep de Calassanç fins als nostres temps, fins a la nostra escola, fins a nosaltres, que seguim el camí iniciat per un jove atrevit, un avançat al seu temps, del qual conservem infinitat de frases dites i escrites per ell al seu moment, i que tenen tot el sentit del món en l’actualitat.

Ara toca seguir recordant-lo, toca seguir celebrant el seu dia, toca seguir el seu camí, toca seguir felicitant els mestres en el seu dia i, sobretot, toca no perdre mai les ganes de fer un món millor, més just i més solidari.

FESTIVAL DE LA SOLIDARITAT

 desembre de 2024

FELICITACIÓ DE NADAL DE TOT EL PERSONAL DE L'ESCOLA PIA BALAGUER

MANIFEST DENIP 2025

Avui, 30 de gener, totes les persones que formem part de la comunitat educativa de l’Escola Pia de Balaguer ens trobem per celebrar un any més el DENIP: el Dia Escolar de la No-Violència I de la Pau. Recordem Gandhi i agraïm l’exemple d’una vida que ens mostra que una existència humana en pau amb un mateix i amb els altres és possible. 

Inspirats en el seu exemple i amb el d’altres persones, ens animem a treballar perquè la família i l’escola siguin comunitats on aprendre a viure pacificats. La pau neix en el propi cor. Des d’aquí s’escampa, com un perfum, a tot l’entorn. 

Aprendre a tractar-se bé i a tractar bé els altres és, per tant, el camí concret que ens proposem. A mesura que avancem per aquest camí, la nostra vida, la nostra família i la nostra escola seran com un arbre les arrels del qual troben la terra fèrtil que fa possible que floreixi i doni fruits. Aquest és el sentit del lema del DENIP d’aquest any: “L’arbre de la pau: tractar bé per a estar bé”. 

Volem fer un record especial per a totes les persones del nostre món que viuen situacions que fan impossible la pau: la pobresa; la discriminació; la persecució; la manca de treball o de vivenda; els maltractes; la guerra o qualsevol altre mena de violència. Així mateix, fem present la natura, que també pateix els efectes de la inconsciència, de l’avarícia i la violència dels humans. Fem present tant de patiment i volem donar-hi resposta amb el nostre compromís per la pau. 

Posem-nos en camí, doncs. Aprenguem a tractar-nos bé a nosaltres mateixos i als altres. Que cadascú es pregunti com es tracta a sí mateix; si es menysvalora. Si us plau, tracta’t bé! T’ho mereixes, de veritat! No hi ha cap raó que justifiqui que et maltractis o que et maltractin. La vida humana sempre està en construcció i, per tant, és normal que siguem imperfectes. Tots ho som! Tens dret a demanar que els altres et tractin bé. D’altra banda, des d’aquesta consciència de la pròpia dignitat, preguntem-nos què podem fer per tractar millor els altres. Allò que no vulguis per a tu, no ho vulguis per als altres, ens diu la saviesa de moltes tradicions. Construïm ponts, i no murs. Fem créixer confiances i no pas pors. Atreveix-te a obrir-te al qui és diferent. En sortiràs enriquit. No posem etiquetes. No provoquem cicatrius a l’ànima dels altres. Siguem bons amics.

Tinguem-ho clar: siguem el canvi que volem per al món. Un arbre neix d’una llavor. Treballem per ser un petit arbre de la pau. Juntament amb molts i molts d’altres arbres, esdevindrem un bosc de la pau. 

Som-hi!