325 més 40, I SEGUIM… Dues xifres que sumades donen 365 , com els dies que té un any. Quina casualitat no? I quan es fan anys els celebrem oi que sí? Doncs vinga...
Avui ens reunim amb una profunda gratitud i un profund orgull per marcar l'inici de la Campanya de Pastoral 2023. Aquesta campanya és una oportunitat única, ja que no només celebrem 325 anys d'educació i servei ininterromputs en la nostra ciutat, sinó també marquem el 40è aniversari de la inauguració del nostre edifici actual. Aquesta fita doblement significativa és un testimoni de la nostra riquesa en història i el nostre compromís envers la innovació.
I és que és així, aquest curs escolar celebrem que fa 325 anys que va arribar l’Escola Pia a Balaguer, i alhora 40 anys que es va inaugurar aquest edifici on estem ara, la nostra escola pels que estem aquí presents.
Alguns de nosaltres cal destacar que també van passar per l’edifici antic de l’escola, on actualment hi ha la Biblioteca Municipal i el Conservatori de Música entre altres per aquells i aquelles que potser no ho sabíeu.
Però, anem a repassar tants anys d’història, de la nostra història, ràpidament. Jo ho diria així.
L’escola Pia de Balaguer és un lloc, per on han passat molts balaguerins i balaguerines, d’una manera o l'altra, on hi han crescut i format molts infants de la ciutat, on ha estat un punt de trobament de moltes famílies de la comarca, però per sobre de tot, és un lloc on sempre s’ha cregut que els més joves són, SOU, el present i sobretot el futur de la nostra societat.
Com seria un món on no hi hagués escoles? Us ho heu imaginat algun cop? Segurament molts esteu pensant que ningú us manaria deures, ni faríeu exàmens, ni tindríeu molta feina, i podríeu estar jugant al carrer amb els amics tot el dia oi? Doncs jo crec que no, que això està molt bé, però créixer en un entorn social favorable, adequat, educat, solidari, amable, alegre, motivador, respectuós en el sentit més ampli de la paraula i amb tot i tothom... tot això fa que cada dia tinguem o intentem tenir un món millor, tot i que de vegades no ho sembli.
I això és el que un dia va pensar Sant Josep de Calassanç, recollint uns alumnes al carrer per tal d’ensenyar-los tot allò que ell sabia per a millorar-los-hi el seu dia a dia i de retruc el seu futur més immediat. Ell volia que els seus alumnes fossin responsables, reflexius, compromesos, crítics, lliures... i així créixer d’una forma sana, ferma, segura i sense que ningú els menyspreés ni els utilitzés.
Doncs si, 325 per un costat, 40 per l’altre, estem d’aniversaris, estem de celebració, i no podem oblidar-nos del fet que cada un de vosaltres té un paper crucial en aquesta campanya i en la continuïtat de la nostra escola. Ja sigui perquè siguis alumne, antic alumne, un membre actual del personal docent o del PAS..., la vostra contribució i suport són essencials per fer realitat les nostres metes com a escola.
Tenim un curs, i una Campanya de Pastoral per endavant per saber que junts, i a poc a poc podem fer encara aquest camí més llarg, i seguir fent créixer la història d’aquesta escola i d’aquest edifici.
Ple de racons, secrets, anècdotes, amagatalls, (que jo i algú altre dels presents també coneixem perquè abans de vosaltres vam ser alumnes nosaltres, no ho oblideu això)... si aquestes parets parlessin ens faríem ben segur un tip de riure tots plegats.
Ara, però, tenim el curs per celebrar-ho i per anar recordant aquestes dues dates des de diferents punts de vista, però abans de seguir amb la celebració, no voldria deixar passar l’ocasió per donar públicament en nom de l’Equip de Pastoral, les GRÀCIES, gràcies als alumnes que heu fet possible la cançó de la nostra Campanya de Pastoral d’aquest curs. És una creació nostra, seva, i que avui tindreu el gust de poder escoltar-la per primer cop en directe.
Fem que sigui aquesta cançó un himne el qual el puguem aprendre tots i totes i en pròximes ocasions el puguem cantar tots alhora.
325 + 40 i seguim... seguim fent camí, seguim educant, seguim acompanyant, seguim animant, seguim ajudant, seguim orientant, seguim aconsellant... i seguim fent moltes més accions que no cal dir-les totes perquè potser no podríem fer les activitats previstes per dur a terme en el dia d’avui.
Avui celebrem el dia del nostre patró, el dia de Sant Josep de Calassanç, estem de festa grossa i de celebració, i per aquest motiu ens tornem a agrupar totes i tots per celebrar-ho conjuntament menys els nostres companys de 4t d’ESO que estan realitzant la Caminada per la Pau amb alumnes de l’Escola Pia de Tàrrega.
Sant Josep de Calassanç va començar un camí fa molts anys, un camí que llavors no se sabia la seva durada, un camí amb bastants entrebancs, un camí irregular, un camí fosc i complicat moltes vegades, però amb fermesa, convicció, capacitat d’adaptar-se, i sobretot amb moltes ganes i il·lusió. Aquest camí encara l’estem recorrent tots els presents. Especial dedicació a les i als mestres, avui en el seu dia, moltes felicitats i enhorabona per la tasca diària que feu amb els vostres alumnes. Alumnes que donen sentit a aquest camí iniciat pel nostre patró de l’escola fa tants i tants anys.
Seguim educant també, un dels objectius importants fixats des del primer dia d’aquest llarg viatge. L’educació és la millor arma per transformar el món. Educant des que s’entra per la porta de l’escola i fins al moment de sortir-ne. Educant-nos els uns als altres, els més grans als més petits i a l’inrevés també en força ocasions, aprenent dia a dia de tothom. Cada instant ens podem trobar en un aprenentatge o altre si ens hi fixem.
Seguim acompanyant, dia darrere dia, estem envoltats de famílies, amistats, companys i companyes, veïns i veïnes, que passen per situacions complicades, i sempre estem disposats a no deixar-les soles, deixar-les de banda, perquè qui sap si en un futur, som nosaltres els qui ens podem sentir sols i necessitem algú que ens escolti. Per tant, no deixem d’acompanyar els qui ens envolten tal com va fer en el seu dia amb els seus alumnes Sant Josep de Calassanç.
Seguim animant, sobretot vosaltres, els educadors i educadores, seguiu animant als més joves a creure en ells, en les seves possibilitats, a encoratjar-los a seguir endavant quan les coses no surten com volen, que creguin que amb esforç, dedicació i il·lusió no hi haurà qui els pari... totes i tots tenim molt a dir i tenim qualitats que hem de saber reflectir i ensenyar els altres per lluir com mereixem. Quan mirem al cel una nit d’estiu, veiem moltes estrelles brillar, i no totes brillen de la mateixa manera, però entre totes juntes fan un cel espectacular, meravellós, doncs bé, que sapigueu que tots i cadascun de nosaltres podem ser una d’aquestes estrelles, i només cal tenir ganes de brillar.
Seguim ajudant, tal com els nostres pares, padrins, familiars han fet amb nosaltres quan érem ben petits i necessitàvem la seva ajuda. No us canseu d’ajudar els altres, ajudar és una de les accions que fa sentir-se millor un mateix, i cada cop necessitem rebre i donar més ajuda. Ajudem de forma gratuïta, sense esperar res a canvi, si totes i tots ens ajudéssim més, segurament viuríem en un món millor.
Seguim orientant profes, perquè els nostres alumnes, sàpiguen escollir el millor traç durant el seu trajecte vital: saber escollir amistats, saber escollir acadèmicament parlant, i saber triar correctament en cada possibilitat d’elecció que els ofereixi el seu dia a dia. A vegades escollir bé, vol dir equivocar-se per aprendre’n, i l’error no és equivocar-se, sinó que l’error és no aprendre d’ell per sortir-ne reforçat. Alumnes, deixeu-vos orientar pels que us estimen i us volen el millor dels millors per vosaltres.
I finalment seguim aconsellant, fent-ho com feia el nostre patró quan agafava els nens i nenes dels carrers i se’ls emportava on bonament podia per guiar-los per un bon sender, aconsellant-los en cada moment, fruit de la seva expertesa, saviesa i experiència. Fou un atrevit, fou un inconscient, fou un somiatruites segurament, però gràcies a ell, fa 325 anys que hi ha Escola Pia a Balaguer, els 40 últims en l’edifici actual de la nostra escola, i gràcies a ell avui celebrem el vostre dia Mestres,
MOLTES FELICITATS I A SEGUIR GAUDINT DEL DIA D’AVUI.
21 de desembre de 2023
FELICITACIÓ DE NADAL DE TOT EL PERSONAL DE L'ESCOLA PIA BALAGUER
29 de desembre 2024
30 de gener de 2024
MANIFEST DENIP 2024 - “No deixem de somiar”
Avui, 30 de gener, totes les persones que formem part de la comunitat educativa de l’Escola
Pia de Balaguer ens trobem per celebrar un any més el DENIP: el Dia Escolar de la No-violència I de la Pau.
Durant aquestes setmanes hem estat treballant la necessitat de la Pau a través del somni que Martin Luther King va explicar en un discurs fa més de 60 anys. Els somnis ens fan pensar en gran i ens ajuden a voler ser, ens ajuden a créixer. Tenir somnis i utopies és necessari, ja que dona sentit a la nostra vida i fa que aquesta no sigui un passar per aquí sense pena ni glòria. És molt important tenir clar que, busquem el que busquem, el camí també ens ha de fer feliços, no sols el producte o la consecució del somni.
Fa 5 anys nosaltres també vam tenir uns somnis que vam guardar a la nostra càpsula del temps. Avui recuperem aquests somnis, il·lusions i desitjos de pau.
VÍDEO CÀPSULA DEL TEMPS 2019
Igual que passa amb el discurs de Martin Luther King, estem més a prop d’aconseguir alguns d’aquests desitjos, i en altres encara queda molt camí per fer. Malauradament, estem lluny de viure en un món de pau, perquè no hi pot haver pau si, encara, en molts punts de la Terra, hi continua havent tantes formes d’injustícia i de violència. Les guerres, els maltractaments, l'explotació en el treball, la destrucció del medi ambient, són situacions que estan molt lluny de resoldre els conflictes i no fan altra cosa que afavorir la pobresa i la desigualtat. Per a totes les persones afectades, des d’aquí volem tenir un pensament de pau, de solidaritat. Estem convençuts que al món, a la Terra, hi cap tothom i tothom té dret a gaudir-ne i a viure-hi sense exclusions, sense pors i sense privilegis. Estem convençuts també que els conflictes es poden resoldre si hi ha la voluntat de fer-ho i s’estableix una bona base de diàleg.
Com va dir Martin Luther King, Avui us dic a vosaltres, amics meus, que malgrat que les dificultats del moment jo encara tinc un somni. Seguim somiant la pau, i seguim treballant per acostar-nos cada cop més a un món més just i igualitari per a tothom.
“No deixem de somiar”
21 de març de 2024
Avui, ens reunim aquí plegats per fer una cosa que possiblement no estarà ben feta, i que ara us explicaré. Segurament està mal fet. Però l’hem fet uns quants cops al llarg dels 325 anys d’Escola Pia de Balaguer, i en els darrers 40 anys en aquest edifici.
Avui fem una celebració de Pasqua tots els alumnes i personal de l’escola, entendrem què hem fet aquestes setmanes anteriors a les aules amb la Vella Quaresma, i farem una activitat Padrins i Fillols d’aquí una estona.
Aprofito també per recordar-vos que diumenge vinent 24 de març, és el Diumenge de Rams, i si voleu, podreu venir a beneir les palmes i palmons a l’escola, us esperarem encantats a les 12 h. del migdia per fer-ho.
Però què és això que fem malament avui? Si fem una celebració de Pastoral no pot ser res dolent oi? Doncs sí, ara us ho explico.
Avui celebrem Pasqua abans de Rams, i això està mal fet. Les coses s’han de fer amb l’ordre que pertoca, i això és el que ens diu la dita catalana de “Celebrar Pasqua abans de Rams”. Està mal fet.
Aquest cop, com les altres vegades que ho hem fet, està un xic justificat, ja que la setmana vinent teniu festa, i per tant no hi haurà “cole”, i no ens podríem reunir plegats per celebrar la Pasqua quan toca, oi?
Moltes vegades a la vida fem les coses de forma desordenada, les fem quan no toca, i no les fem quan hauríem de fer-les. I això està mal fet.
Una persona que vaig conèixer un cop, em va dir una vegada una cosa que se’m va gravar a la ment, que deia així: “Les coses que es fan ben fetes des d’un principi, de forma reflexiva i ordenada, no saps mai si acabaran bé. Però les que comencen mal fetes, sense pensar-ho gaire i desordenades, segur que acaben malament”. Quanta raó tenia, crec.
En el nostre dia a dia, hi ha infinitat d’accions i fets que els comencem i fem malament, desordenats, infinitat de paraules i coses que les diem sense pensar-ho i que poden comportar conseqüències negatives cap als altres. En definitiva, moltes vegades “Celebrem Pasqua abans de Rams” d’una manera o l'altra, sense cap justificació aparent. Si ho féssim tenint en compte l’ordre que pertocaria, segurament ho faríem millor i els resultats serien uns altres.
Alguns cops celebrem coses, o bé les donem per fetes abans que s’hagin fet realitat. I això està mal fet.
Si pensem en l’escola, tothom vol treure uns bons resultats acadèmics, oi que sí? Unes bones notes, oi que sí?... doncs bé, primer hi ha d’haver l’esforç, l’estudi, les ganes d’aprendre... i després la conseqüència serà treure bons resultats. Ho hem fet en ordre, i això sí que està ben fet.
Si pensem en els amics, primer hem de ser bons companys i companyes amb els altres, hem de ser empàtics amb les persones del nostre voltant, les hem d’ajudar, alegrar-los el dia a dia ... I tot sense esperar res a canvi, i només si fem això i tenim una mica de paciència, probablement tindrem amics i amigues de veritat. I això, fet en ordre, sí que està ben fet.
Si pensem en la família, en els nostres pares, germans, en casa nostra... ajudem en les feines domèstiques? Parem taula? Ens fem el llit? Tenim l’habitació endreçada?... doncs avui en arribar, pareu taula, després despareu-la, i tot seguit li feu un petó a la mare i al pare. És una bona manera d’estimar-los, de valorar-los, i sobretot d’agrair-los tot l’esforç que fan els que us estimen per tal d’educar-vos i d’ajudar-vos a créixer, i acompanyar-vos per un bon camí. Un trajecte com aquest, acompanyat, sempre es fa més lleuger i agradable. I en ordre, sí que està ben fet.
Avui, però celebrem Pasqua, és temps de reflexió, temps de rectificar, és temps de canvi, temps per renovar-nos, temps d’adonar-nos que hi ha moltes coses que les podem fer millor. I és temps per aprofitar-ho d’allò més, temps per agafar impuls i seguir creixent com a éssers humans que som, créixer com a bones persones, sense oblidar els valors què hem treballat a les aules amb la nostra Vella Quaresma aquestes darreres setmanes cada cop que li tallàvem una cama.
Amor: estima de cor, estima amb fets i amb bones accions.
Amistat: sigues tu amb tothom l’amic o amiga que t’agradaria tenir.
Perdó: no diguis perdó, dir-ho és molt fàcil. Demana perdó, i sobretot perdona de debò.
Solidaritat: es pot ser solidari un cop a l’any, o es pot viure de forma solidària sempre. Tu tries la millor opció.
Reflexió: pensa, medita, analitza... els teus actes i paraules tenen conseqüències sempre. Tu pots fer que aquestes siguin sempre positives!
Llibertat: Quin tresor més gran aquells que podem ser lliures. Però sempre recorda que la teva llibertat acaba on comença la de l’altre.
Esperança: Hi ha una dita que diu que és l’últim que es perd, o que s’hauria de perdre, l’esperança. No has de deixar de creure mai en què les coses sortiran millor, en què les podem fer millor, i si ho fem tots i totes alhora segur que ho aconseguirem.
A nosaltres, l’equip de Pastoral de l’escola, ens agradaria que us quedéssiu amb l’intent de canvi, de canvi d’aquelles males actituds, d’aquelles maneres d’actuar, d’aquelles paraules doloroses i malsonants... que canviéssiu, que canviéssim, que féssim un esforç entre tots plegats per tenir un món millor, un món ple d’amor, un món amigable, un món que sàpiga perdonar, un món solidari, un món reflexiu, un món lliure i alhora ple d’esperança per aconseguir aquest canvi.
I sobretot recordeu que avui celebrem Pasqua abans de Rams, i potser està mal fet.
Així doncs, en la vostra vida, intenteu fer les coses en l’ordre correcte, i els resultats, segurament seran els que us mereixeu.
24 de març de 2024
El Diumenge de Rams vam celebrar-ho a l'escola fent la benedicció de palmes i palmons com ja és tradició els últims anys, per donar pas tot seguit a una Eucaristia Familiar per compartir una estona en família tot fent comunitat, i sobretot explicant als infants la Pasqua i el seu significat.