Quan hom observa un paisatge o quan contempla un objecte de tres dimensions, les diferents perspectives ens donen visions diverses. Són maneres complementàries d’aproximar-se a una realitat. “Canviar la mirada”, per tant, pot significar tenir en compte diferents aproximacions a una realitat, a fi de fer-nos-en càrrec d’una manera més adequada. Davant de mirades que només tenen en compte una única perspectiva, la pròpia, que pot estar afectada per biaixos, com són els prejudicis, el lema del curs 25-26 ens proposa apropar-nos a la realitat des de diferents punts de vista, tot identificant i superant mirades esbiaixades, que provoquen una percepció distorsionada. Aquest canvi, que permet un coneixement més precís i just de les coses, les persones, les situacions, etc., és necessari a fi d’arribar a un altre canvi: una nova manera de relacionar-nos amb la realitat. 

Entès així el lema, podria ser motiu per parlar sobre canvis en la mirada sobre nosaltres mateixos, sobre la nostra mirada envers el altres, envers el món… La llista podria ser llarga.  A fi de cercar una major concreció, ens podem preguntar: cap a on volem orientar la nostra mirada?; què és el que volem canviar?; a què ens cal “donar la volta”? D’acord amb el context actual, que ofereix molts motius d’inquietud i, fins i tot, de temença (conflictes bèl·lics, canvi climàtic, moviments polítics exloents i altres), proposem treballar aquest lema des de la vessant de construir una mirada esperançada que ens dinamitzi per fer realitat els canvis que somiem.

L’esperança, d’una banda, s’oposa al catastrofisme, que sembla imperar avui en dia en molts ambients. Es tracta de la impressió que el món va fatal, que res té sentit, que no hi ha remei. Fins i tot, en alguns casos, porta a una sensació apocalíptica (declivi de la civilització). Això pot dur-nos a una apatia, a un “qui dia passa any empeny” que, és clar, no ajuda gens a millorar les coses. D’altra banda, l’esperança s’oposa, també, a un optimisme ingenu, que no està en contacte amb la realitat i s’aferra a la idea naïf que “tot anirà bé”, sense pensar massa en què cal fer perquè això passi. 

Per canviar el món cal una mirada esperançada, una mirada que no passi per alt tot allò de lluminós que ens envolta, que s’endinsi en la realitat per a conèixer-la i que reconegui els signes d’esperança que hi són presents. Una mirada que es fixi en els petits canvis que poden, trosset a trosset, transformar el món. Perquè quan canvies la mirada, canvia el món!