Reconnectar, reconnectar amb el sentit de no haver deixat mai d'estar connectats.

Connectats amb els altres: família, amics, mestres, monitors, entrenadors…,

Connectats amb nosaltres mateixos.

Connectats amb l'escola, els clubs esportius, les acadèmies, el conservatori...,

Connectats amb la mare terra, la natura, el riu, el mar, les muntanyes...,

Connectats en definitiva amb la vida, la nostra vida, el nostre dia a dia. A poc a poc i ara sí que podem dir amb velocitat de creuer, recuperant tot allò que havíem perdut, tot allò que havíem deixat de fer, tot allò que havíem modificat de la nostra conducta quotidiana.

Ara hem Reconnectat, perquè insisteixo en el fet de no haver deixat mai d'estar connectats, d'una manera o l'altra.

El que preocupa i fa una mica de por és precisament aquesta velocitat de creuer. Que no ens faci oblidar d'allà on venim, que no ens faci girar d'esquena als senyals que ens envia la mare Terra contínuament com en el cas del canvi climàtic, que estarem tots i totes d'acord que ja és tota una evidència.

Però encara som a temps de rectificar moltes coses, i sobretot per Reconnectar. Reconnectar amb les petites coses i amb les persones que tenim més properes.

Els detalls són els que hem d'intentar Reconnectar, les espurnes ens han d'alertar i aprofitar-les per un bé comú. Un gran foc sempre comença amb una petita espurna, però és que l'amor més gran i etern també acostuma a començar amb tan sols un gest, una mirada, un picar l'ullet, una paraula, un fet puntual, un petit detall, detall que aprofitarem a partir d'ara per Reconnectar, sense deixar mai d'estar connectats, i ara més que mai, reconnectats per sempre més.

Així doncs, us volem desitjar una bona cloenda de Sant Josep de Calassanç, i alhora us volem encoratjar a reconnectar.

Reconnectem? 

FESTIVAL DE LA SOLIDARITAT

Dimecres 21 de desembre de 2022

DENIP

Dilluns 30 de gener de 2023

TEXT CELEBRACIÓ DEL DIA DE LA PAU

Avui, dilluns 30 de gener, celebrem i RECONNECTEM de nou amb el DENIP, més conegut com el dia de la PAU, o bé el dia en què les escoles reflexionem sobre aquesta paraula que tantes vegades pronunciem:

- Deixa’m en pau ( no em molestis)

- Tinguem pau ( estiguem tranquils)

- Tinguem l’ànima en pau (tinguem paciència)

- Vés en pau (desitjo que tinguis bon dia)

- Fer les paus (perdonar-nos)

- I fins i tot: Pau, vols jugar amb mi? (Si tenim un amic que és diu així de nom)

Però realment som conscients de què significa aquesta paraula tan i tan curta? Són només tres lletres, però tres lletres que juntes li donen sentit i significat a una paraula tan i tan desitjada, anhelada, volguda i fins i tot m’atreveixo a dir tan poc aconseguida.

El significat de les paraules el podem buscar als diccionaris, això els més grans ja ho saben, però el veritable sentit a les paraules el donem les persones quan les utilitzem. Hi donem sentit amb els nostres actes, amb la nostra manera d’actuar, amb el nostre dia a dia … en definitiva diria que hi ha paraules que per si soles tindrien poc sentit. Pau, tres lletres, la P, la A i la U.

Sí, la P de paraula, de perdó, de permís, de paciència… ,i de tantes altres paraules que si la societat en general els donés el sentit que pertoca, no tindríem tants conflictes bèl.lics al món que ens envolta segurament.

La A d’amistat, d’acompanyament, d’ajuda, … i de tantes altres paraules que si les utilitzem més sovint correctament i de forma sincera, segurament tindríem un món millor, una aula millor, un entorn millor.

I finalment la U, d’unió, d’univers, d’unanimitat, … i de tantes altres paraules que segurament ben posades en pràctica entre tots plegats, no hauríem tingut tants indrets al món amb conflictes bèl.lics com heu pogut veure i treballar a les aules la setmana pasada.

En definitiva, una LLÀSTIMA, paraula de 7 lletres, més del doble que PAU, però que malauradament la pronunciem encara més vegades que aquesta:

- Quina llàstima allò què passa a Ucraïna

- Quina llàstima allò què passa a indrets d’Àfrica

- Quina llàstima em fa aquesta família que s’ha quedat sense casa

- Quina llàstima aquesta gent que no en té per menjar

- Quina llàstima no poder fer res per ells i ajudar-los.

Doncs error, sí que podem canviar aquest fet i ajudar als altres des d’aquí on som nosaltres. I com fer-ho, us esteu preguntant ara mateix?

És molt senzill, reconnectant amb la nostra gent , donant sentit a moltes paraules tal i com es mereixen: compartir, empatia, ajudar, estimar, acollir, animar, aconsellar, acompanyar, escoltar, …i un gran etcétera de mots que ben utilitzats des d’avui mateix , d’entrada ens farà un entorn millor cada dia, i si poguéssim fer xarxa entre nosaltres i anar escampant aquesta idea i compromís més enllà de nostre espai habitual, la paraula PAU agafaria el sentit que tots i totes volem.

Segurament aconsegueríem viure tranquils, hi hauria menjar per a tothom, que tothom pogués escalfar-se durant els mesos d’hivern i remullar-se durant els d’estiu, tots els nens i nenes podrien anar a escola, no ens tocaria viure cada dia un acte violent en un o altre indret del món,… segurament seríem més feliços tots plegats, oi?

Quin somni més complicat de fer-se realitat ? Doncs us volem convidar a somiar plegats des d’avui mateix.

Reconnectem i somiem?

Per a totes les persones afectades, des d’aquí volem tenir un pensament de pau, de solidaritat i de tendresa a través de les mandales que hem anat fent a cada classe i que avui tenim exposades.

Estem convençuts que al món, a la Terra, hi cap tothom i tothom té dret a gaudir-ne i a viure-hi sense exclusions, sense pors i sense privilegis. Estem convençuts també que els conflictes es poden resoldre si se’n tenen ganes i s’estableix una bona base de diàleg.

Els mitjans de comunicació ens parlen cada dia de casos de guerra, de violència... però no hem d’oblidar tampoc altres víctimes i conflictes, que per no ser tan mediàticament espectaculars continuen patint cada dia milers de persones.

Avui hem volgut, a través dels diferents mandales que hem fet, construir un pashwork on se’ns facin presents tots aquests conflictes invisibilitzats i també fer palès el nostre desig de pau per a tota la terra.

Ens agradaria que el treball que hem anat fent aquests dies ens ajudés també a fer camí cap a l’ODS n. 16 que ens parla de promoure societats pacífiques i inclusives per tal d’aconseguir un desenvolupament sostenible i proporcionar accés a la justícia per a totes les persones. 

Gandhi ens sacseja quan diu “el més atroç de les coses dolentes és el silenci de la bona gent”. Avui des d’aquí, volem denunciar l’atrocitat de la guerra i reconèixer la tasca de totes les persones i institucions que, com vosaltres, amb el seu treball diari, amb petites o grans accions, fan possible avançar cap a un món millor.

UN MÓN EN PAU ÉS POSSIBLE!

TEXT CELEBRACIÓ DE PASQUA

PRASLLAE, què deu ser el que acabo de dir oi?

Alguns us pensareu que no sé el que dic, uns altres que m’he tornat boig, alguns us inventareu algun significat a la paraula, pot ser que parli en un altre idioma, i un llarg etcètera d’opcions…

Però en realitat sí que sé el que us dic, i us ho tornaré a dir: PRASLLAE.

Si us recordeu, ara fa uns dies, ens vam ajuntar per celebrar el Dimecres de Cendra que significa també l’inici de la Quaresma, doncs bé, aquests 40 dies ja estan finalitzant, la setmana vinent és festa i és Setmana Santa. Però també finalitzen uns dies que si feu memòria al PPT de “Les 7 espelmes” que vam veure l’altra vegada, teníem feina a fer durant aquestes setmanes.

Us ha acompanyat una imatge de la Vella Quaresma a les diferents aules, i heu anat tallant les cames setmana darrera setmana fins a arribar a avui només amb l’última cama per tallar.  Després de llegir aquest text les tallarem plegats finalitzant aquest cicle.

Però seguim amb elquè ens interessa, PRASLLAE, recordeu oi?

La primera cama que vau tallar va ser el Perdó. Perdonar, que fàcil dir-ho i que difícil fer-ho de debò. Demanar perdó és de noblesa absoluta, però saber perdonar és un acte de maduresa i de creixement personal només brindat als més valents. No tothom és capaç de perdonar d’una forma sincera, i m’agradaria que tots vosaltres, nosaltres, fóssim uns escollits per aconseguir-ho. 

Què em dieu de la Reflexió, la segona cama que vam tallar. Habitualment no som conscients de la sort que tenim d’estar on estem i de ser com som. Si alcem la vista més enllà del nostre melic, podem veure la realitat que ens envolta no molt lluny de les nostres contrades. És necessari parar el temps un moment i reflexionar sobre nosaltres, donar gràcies per poder viure la vida, gràcies per tenir gent que ens estima i acompanya, gràcies per tenir força de tirar endavant tot i els entrebancs diaris… però també reflexionar sobre aquelles coses que podem fer millor, que també n’hi ha i moltes segurament. 

No ho oblideu, PRASLLAE, ja aneu entenent oi? O potser encara no, seguim amb la tercera cama, l’Amor. 

Tinguem present sempre l’amor més pur, el més sincer, estic pensant en l’amor i estima d’uns pares als seus fills i filles, d’uns avis als seus nets i netes, l’amor entre germans. A vegades l’amor ens fereix i ens fa mal, però en el fons són ferides que si les sanem com cal, aquella cicatriu ens fa més valents per seguir estimant. I ara que no ens sent ningú, jo us animaria a estimar, i a deixar-vos ser estimats. Teniu molta gent al vostre voltant amb ganes de cuidar-vos i mimar-vos. Aprofiteu-ho!!

La quarta cama va ser la Solidaritat. No s’hi val ser solidari 3 cops a l’any, i dos dels tres per Nadal. Ser solidaris no només vol dir donar diners, potser aquest tipus de solidaritat és la que menys m’agrada possiblement. Hem de ser solidaris amb la gent que ens necessita, amb la gent que necessita ajuda, solidaris amb els amics, fins i tot solidaris amb els companys d’equip i passar la pilota quan toca… Solidaritat no és només donar diners, ser solidari és estar atent a les necessitats dels que ens envolten, i donar un cop de mà quan cal fins i tot sense que ens ho demanin. Siguem solidaris amb els altres i ajudem-los a tirar endavant en els mals moments, i alhora gaudim plegats i celebrem conjuntament les festes de forma solidària.

PRASLLAE sí, ja ho sé, però no em despisteu que passem per la cinquena cama, lLlibertatLLibertat. Durant aquestes setmanes anteriors hem pogut reflexionar sobre la llibertat i el seu significat i valor de poder ser lliures. Siguem lliures de pensament, d’acció i de paraula, però sempre amb uns límits que no podem passar. La nostra llibertat finalitza en el moment que posem en risc la llibertat del pròxim. Siguem respectuosos, lliures sí però amb responsabilitat i saber fer.  

És el torn de l’Amistat ara. L’última cama que heu tallat a la classe. Tothom té amics i amigues, i segurament en teniu molts i moltes. L’únic que heu de recordar és que un bon amic no cal veure’l cada dia, però sí que cal que ens vegi que hi som quan ho necessita. Segurament un veritable amic és aquell que no espera res a canvi, que actua per sentiments i amb el cor a la mà. Un bon amic ens diu sempre la veritat, tant si ens agrada com si no, però no ens menteix mai. Una bona amistat ni es compra ni es ven. Sigueu bons amics i cada vegada en tindreu més. 

I finalment la cama que tallarem avui, d'aquí a un moment, l’Esperança. Diuen que per anar bé l’esperança és l’últim que s’ha de perdre. Mentre hi hagi esperança, sempre hi haurà una possibilitat de tirar endavant, de fer millor allò que no ens surt, de reconduir una mala conducta, en definitiva, si hi ha esperança sempre hi haurà una petita escletxa per on sortirà el sol i ens ajudarà a mirar endavant de forma positiva. Per tant, no la perdem mai, tot i que avui sí  que li tallarem a la Vella Quaresma.

PRASLLAE, que sí que ja me’n recordo, PRASLLAE.

Ara repetiu amb mi PRASLLAE.

Doncs som-hi tallem la setena cama de la Vella Quaresma.

FI DE CAMPANYA