Recomanacions cinematogràfiques
Què entenem per realitat? Què és la realitat? És una, i igual per a tots? Depèn de la nostra percepció? Què és l'aparença?
Tradicionalment en filosofia, tal i com veiem quan parlavem d'Aletheia, l'aparença és considerada com un coneixement incomplet i superficial contraposat a la realitat, per tant l'aparença sovint l' entenem com quelcom que ens oculta o ens amaga l'autèntica realitat. En aquest punt parlarem sobre què és la realitat, quina relació hi establim amb el concepte d'aparença i com entenem aquesta, com a ocultació o com a representació.
La metafísica, branca principal de la filosofia al llarg de la seva història fins que va entrar en crisi amb el període de la Il·lustració, ha consistit tradicionalment en l’ intent d’ explicar la raó de la diferència entre aparença i realitat i la causa d’aquesta dicotomia. El racionalisme va posar de relleu que només per la raó coneixem en realitat les coses, fins i tot les sensibles, mentre que l'empirisme va destacar que només el sensible és objecte de vertader coneixement. Amb la filosofia crítica de Kant, que uneix racionalisme i empirisme en una mateixa activitat de coneixement (trascendental), canvia la concepció de l'oposició entre aparença i realitat i produeix un canvi radical de perspectiva en fer definitiva la distinció entre fenomen (aparença) i cosa en si: no és que siguin enganyoses les aparences, és que són l’únic objecte possible de coneixement de la raó teòrica; el en si està més enllà del nostre conèixer i només pot ser pensat o assolit per la raó pràctica. A partir d’aquest moment, la metafísica indaga, més que en la realitat situada més enllà de l’experiència, en la possibilitat de conèixer per l’experiència. No falten tampoc sistemes filosòfics que inverteixin la relació aparença-realitat, reduint a la primera tot el possible abast de l’enteniment humà i el vertader sentit del que s’entén com real; així ho fa Nietzsche, per exemple.
Recomanacions bibliogràfiques