NUCLI

Vaig anar a veure què era. Vaig obrir la porta de l’armari i... sorpresa!

Va sortir una cara amb dues banyes, un ull al mig i una boca molt “peque”. No tenia nas. Sota de la cara tenia un coll molt llarg. Del coll li sortien quatre braços, i de cada braç sis cames.

Va sortir volant i no va parar de córrer fins que va xocar contra la paret.

Va començar a plorar i jo li vaig preguntar, mentre li feia una abraçada:

- Estàs bé?

Aleshores el monstre va deixar de plorar. Jo li vagi convidar a un pastís de xocolata, i com li va agradar molt, em va dir:

- Puc ser el teu amic?.

Jo li vaig dir que sí, i em va far un petó!

- T’ensenyaré a controlar les joguines”, em va dir.

- Sí, m’agradaria moltissíssim!!, li vagi contestar. Per cert, com et dius?

- Cocodrilot. Em van posar aquest nom el meu pare i la meva mare. El meu pare volia que em digués “Cocodril” i la meva mare “Ot”. Van ajuntar els dos noms i va quedar “Cocodrilot”. A mi m’agrada molt. I a tu?

- També.

- Vols que t’ensenyi ja a controlar les joguines?

- Sí!!!

- D’acord! Primer, tanca els ulls.

Jo els vaig tancar. Quan els vaig tornar a obrir, el “Cocodrilot” em va dir:

- Senyala les joguines. Pensa la que vols que es mogui, la senyales, mous el dit i es mourà.

Ho vaig provar. Vaig senyalar una joguina i vaig moure el dit cap al sostre. ¡¡La joguina es va començar a moure per sobre Del Cocodrilot!! Després em vaig estirar al llit i vaig continuar movent el dit per jugar a moure totes les joguines de la meva habitació. El Cocodrilot es va estirar el meu costat.

Al cap de cinc minuts, tota l’habitació estava plena de joguines que es movien soles i jugaven. Unes, al pilla-pilla; unes altres, al “pica-paret”, altres a futbol, i altres a cuinetes.

Quan portàvem una estona mirant aquell espectacle, la mare va obrir la porta de l’habitació...