Nucli

Un dia la lluna va desaparèixer i la Lluna es va posar molt trista perquè no podia jugar amb ella. Va pensar que mai més veuria la seva amiga i va començar a plorar molt i molt.

Al cap d’una estona, quan va estar més tranquil·la, es va eixugar les llàgrimes i va decidir anar a buscar la lluna.

La Lluna va començar a voltar per l’Univers, però no va trobar la seva amiga enlloc. El que sí que va trobar va ser un mecànic que estava a punt d’acabar de construir un coet. El mecànic era amic d’un estel que també coneixia la lluna. L’estel va explicar a la nena que la lluna abans de marxar li havia dit que volia anar a visitar el Sol i li havia donat un mapa del lloc on s’hi estaria.

La Lluna, l’estel i el mecànic van pujar al coet per van anar a buscar la lluna.

Després de mitja horeta de viatge, van aterrar en un núvol. El núvol es va enfadar perquè el coet pesava molt i va decidir cridar els seus pares i els seus amics núvols. Tots els núvols junts van fer un tro molt fort i va esclatar una tempesta terrible amb seixanta llamps. La mare i el pare núvols van ajuntar els seus aires i van fer un remolí.

Quan es va acabar la tempesta, la Lluna, l’estel i el mecànic van veure que se’ls havia espatllat el coet, però per sort el mecànic havia portat la seva caixa d’eines i va poder arreglar-lo. Van tornar a encendre la metxa del coet i van seguir la recerca de la lluna, però aquest cop sense mapa perquè amb la tempesta l’havien perdut.

Durant el viatge, que va durar cent dies, van veure milions d’estrelles fugaces, forats negres, meteorits, satèl·lits, planetes, constel·lacions de formes molt boniques i extraterrestres, però... ni rastre de la lluna!

Un dia, mentre passaven per sobre d’una constel·lació, l’estel va dir:

- Mireu allà! És la lluna!

- Sí, sí que ho sembla- va dir la Lluna.

- No és la lluna, és un extraterrestre!- va cridar el mecànic.

- No! Estic segur que és la lluna!- va dir l’estel.

- Anem-hi, ràpid, comprovem si és la lluna!- va dir la nena.

Classe de 2n de l’escola Reina Violant