DESENLLAÇ

... Just abans d’entrar es van topar amb un vellet que els hi va dir que no entressin a la casa terrorífica però l’Arnau i els seus companys no li van fer cas i van entrar a la casa.

Just a l’entrar es van espantar molt perquè van veure una ombra molt estranya...els va semblar que era un monstre gros i pelut que, amb uns uls molt grossos se’ls mirava de fit a fit però no, aquella ombra estranya només era un mussol que se’n va anar volant.

Aleshores la porta es va tancar màgicament i tot va quedar a les fosques fins que van veure una resplandor que sortia de la butxaca de l’Arnau.

- Què és això que brilla a la teva butxaca?- van dir-li tots alhora a l’Arnau.

- És un secret meu- va respondre ell.

- Els amics no es tenen secrets , els comparteixen – li va dir l ‘Oriol que era molt eixerit-.

- D’acord, us ho diré! Però vosaltres també m’heu d’explicar algun secret. És una moneda màgica que em vaig comprar al Centre Comercial i em concedirà desitjos que em facin falta.

Tots es van quedar molt parats i no s’ho acabaven de creure però tot d’una va aparèixer el bruixot de la moneda i aquesta vegada estava molt enfadat i va dir:

- Arnau! Has perdut la moneda i ara esteu tancats en una casa encantada, si en voleu sortir haureu de passar una prova molt difícil.

L’Arnau es va espantar molt en sentir aquelles paraules i els amics esgarrifats ho van aceptar .

- Siusplau, no em castiguis.-va dir l’Arnau- La moneda m’ha caigut i no me n’he adonat jo només volia una motxil·la per a l’escola, un llibre i AMICS perquè sinó em trobava molt sol.

- Has de superar la prova que està repartida per tota la casa. Si aconsegueixes reunir totes les parts de la prova l’hauràs superat.

Tota la colla es van reunir i van decidir recórrer tota la casa.

Al cap d’uns moments van arribar a una sala plena de retrats i trofeus antics de la gent que havia viscut allà i l’Arnau es va adonar que un dels quadres tenia dibuixada una figura gran i peluda igual que la imatge de la seva moneda.

Els seus amics li van dir:

- Aquest bruixot no és el de la teva moneda?- va dir en Tomàs que era molt observador.

- Em sembla que sí- va respondre mig mort de por.

De cop i volta el quadre va desaparèixer de la paret i la moneda va desaparèixer de la seva butxaca

Tots van començar a tenir por però havien de superar la prova per sortir d’aquella casa maleïda.

Van decidir fer tres grups i cada un va triar sortir per una de les tres portes de la sala. Havien de trobar els trossos de paper per saber la “clau secreta” que els indicaria com sortir de la casa.

Buscant i rebuscant van anar trobant uns papers que tenien escrites unes lletres ... seria la “clau màgica” si les ajuntaven?

Van decidir combinar-les per veure si sortia alguna paraula. Al cap d’na estona de fer combinacions van sortir dues paraules “estimar” “amics”.

Al moment de llegir aquestes la casa va desaparèixer i la moneda va tornar a la butxaca de L’Arnau. Tot d’una es van trobar al mig de la plaça amb aquell vellet que els estava mirant.

Tenien els papers a les mans! Era de veritat aquella aventura o ho havien somiat?

El vellet els va mirar i els va dir:

Amb els amics es poden fer coses increïbles i tindràs amics només si els estimes!

Tots van comprendre el missatge del bruixot i la moneda màgica i l’Arnau es va quedar tranquil perquè havia aconseguit allò que realment necessitava: “amics” i ara en tenia de veritat.

I van seguir jugant, compartint secrets, aventures i moltes coses més.

4t Detectius Riallers

Escola Municipal Reina Violant