LA NENA I LA SORT

Hi havia una vegada una nena que es deia Maria. Ella anava a un institut on hi havia moltes colles d’amics.

La Maria mai havia tingut gaire sort a la vida. Un dia, caminant pel bosc, va trobar tres coses de les que diuen que donen sort; la primera cosa que va trobar va ser un trèvol de quatre fulles. En aquell moment la Maria no s’ho podia creure “Quina passada trobar un trèvol de quatre fulles! El guardaré dins del llibre de Medi, per si algú no s’ho creu poder-li mostrar” – rumiava la Maria mentre guardava el seu tresor-

L’endemà, quan passava pel camí del Mig, cap a l’escola, va notar una cosa molt dura sota els seus peus, era una ferradura de cavall. “Sí que és estrany! –va pensar la Maria- Mai he vist un cavall per aquí!” Com que tenia molta pressa, va guardar la ferradura a la seva motxilla i va córrer per no fer tard a l’escola. A classe, quan va ficar la ma a la motxilla per treure l’estoig, va notar la fredor de la ferradura i, al costat, una “cosa” molt suau. “Què és això? – es va preguntar la nena mentre descobria una pota de conill dins la seva ma. "Què està passant? Com pot ser? - es preguntava la nena- La Maria va pensar que amb aquestes troballes potser canviaria la seva sort.

A la tarda, quan sortia de l’Institut, la Clàudia (que era la cap de colla de les “populars”) se li va acostar i li va demanar si volia formar part del seu club.

- És clar que si!!! (Va respondre tota emocionada)

En aquell moment el noi mes guapo de l’ escola va aparèixer...

Àlex, Gemma, Nicole. 6è A Coves d'en Cimany. (Il·lustració Lubna Shaheen)