L'any 1928 el descobriment de la penicil·lina a l'hospital St. Mary veient com es contaminava i destruia diversos cultius de Staphy lococcus, és quan s'inicia l'era antibiòtica a la medicina, per tractar-se de fongs del tipus Penicillum notatum.
A finals del segle XIX, Henle suscità al seu deixeble Robert Koch, a la Universitat de Gött i ngen, l'interès pel treball d'Agostino Bassi i Casimir Davaine, que el portaria a investigar els microorganismes com agents cousants de les malalties.
Això el portà el 1876 a descobrir que el Bacillos anthracis, era l'agent causant específic de l'antrax, en la línia de la teoria microbiana de la malaltia, i a enunciar els seus celebres postulats.
Fleming, a causa de que era molt tímid, no va aconseguir transmetre entusiasme sobre el seu descobriment, encara que va continuar durant molt de temps treballant en ell, fins el 1934 en que el va abandonar per dedicar-se a les sulfamides.
A la fi dels anys 60 comença a utilitzar-se carbenicílina i aixi es dóna inici a les penicil·lines amb propietats antibacterianes i ja des dels anys 1984 s'inicia l'ús de l'àcid davulànic.
