El primer dels procediments que anem a treballar a l'aula serà el vocabulari històric, pel que, tot seguit, se vos ofereixen les instruccions per elaborar-ne un així com un exemple d'una definició.
COM FER UN VOCABULARI HISTÒRIC
Segons la primera definició que el DIEC ens dóna del mot vocabulari, aquest és:
1 m. [FL] Conjunt de mots propis d’un idioma, d’una activitat, d’un camp semàntic, d’una regió. Vocabulari hebreu. Vocabulari mèdic. Vocabulari de les Terres de l’Ebre.
És per això que nosaltres anem a elaborar un conjunt de mots o termes propis d’una activitat, o d’una especialitat, com és la Història. Per ser més exactes, el que anem a fer és definir tot un seguit de conceptes, expressions o termes referents a fets i processos històrics.
Però, com podem construir el nostre propi vocabulari històric?
És realment senzill i sols cal seguir una sèrie de passos, com són:
1. Plantejar-se una sèrie de preguntes que haurem de respondre:
a. Quan: hem d’assenyalar es desenvolupa eixe fet o procés. De manera molt concreta, any exacte i de més general, l’ubicarem a la seva època.
b. Què: cal definir el significat d’eixe mot o expressió.
c. Com: cal explicar, encara que breument, de quina manera es desenvolupa eixe fet o procés històric. Si els fets o processos tenen una projecció temporal també caldrà assenyalar-la.
d. Qui: sempre cal assenyalar als protagonistes de la Història.
e. Per què: quines en són les causes del fet o procés històric a definir
f. On: caldrà ubicar en l’espai físic on es desenvolupa eixe fet o procés històric.
2. Fer recerca de la informació
a. Podem fer recerca de la informació als apunts facilitats pel professorat
b. Podem trobar informació molt útil a llocs webs especialitzats.
3. Ens organitzarem la informació arreplegada.
4. La redactarem i farem un text expositiu.
a. La seva extensió variarà, però sol estar entre un mínim de deu línies manuscrites i un màxim de quaranta.
i. Són dades estimades i variables.
5. Com presentarem el vocabulari.
a. Per ordre alfabètic
Tot seguit vos facilitem un exemple de definició d’un terme històric, en aquest cas anem a definir “Antic Règim”.
1. El primer pas és donar resposta a les sis preguntes que es planteja l’historiador quan entrevista als fets, als documents, etc. Per poder fer-ho haurem buscat informació als apunts i llocs web especialitzats
a. Quan: segles XVII – XVIII
b. Què: sistema d’organització política, econòmica i social.
c. Com: absolutisme monàrquic, agricultura, mercantilisme, societat estamental.
d. Qui: privilegiats i no privilegiats.
e. Per què: consolidació del poder monàrquic.
f. On: Europa: França, Espanya.
2. Després d’organitzar-nos la infirmació començarem al redacció.
3. Redacció.
Antic Règim:
Per Antic Règim es coneix el sistema polític, econòmic i social que predominava a l’Europa dels segles XVII i XVIII. Pel que fa al seu funcionament polític, el mateix es caracteritzava per l’Absolutisme Monàrquic, sistema on el rei concentrava tot el poder polític i, a més, deia representar Déu a la terra. Per altra banda, en referència al seu sistema econòmic cal destacar que hi predominava l’activitat agrícola i ramadera. És per això que definirem l’economia de l’Antic Règim com una economia de base agrària ja que era la principal activitat econòmica. Abans de seguir cal assenyalar que tot i que el mercantilisme era l’altra activitat econòmica important, aquesta no tenia el pes de l’agricultura. En referència a la societat de l’època, aquesta es caracteritzava per la seva divisió en dos grans grups o estaments, el dels privilegiats i el dels no privilegiats. Pel que fa als privilegiats, format per la noblesa i el clergat, hem d’assenyalar que tenien el privilegi de no pagar impostos i de rebre els pagaments dels seus vassalls. Al cim del grup dels privilegiats sempre trobarem al rei, al monarca absolut. Mentre, els no privilegiats estaven obligats a pagar impostos per poder mantenir les hisendes reials i no tenien la possibilitat de participar de l’acció política. Així doncs, els no privilegiats eren els que mantenien l’economia i els que no podien accedir al poder polític.
Per concloure, assenyalar que alguns dels grans representants de l’absolutisme monàrquic van ser Lluís XIV de França o Felip V d’Espanya.