Comentari de text

COM COMENTAR UN TEXT EN HISTÒRIA.

Fer un comentari de text en la disciplina d’Història té, entre d’altres, una intenció fonamental, com n’és el coneixement de les circumstàncies històriques que ens ajudaran a comprendre més acuradament fets, processos o èpoques històriques determinades.

El que nosaltres anem a fer és elaborar un text expositiu amb el que desgranarem les principals característiques formals del text així com les idees que transmet junt amb les principals característiques de l’època en el que fou escrit o a la que fa referència. Per concloure, també haurem de fer una projecció temporal de les idees identificades, projecció que pot anar acompanyada d’una reflexió crítica sobre eixe fet, procés o era històrica comentada a partir de la font. I és que, eixe és el gran objectiu d’un comentari de text en Història, comentar, exposar les principals característiques d’un moment, fet o procés determinat a partir d’una font escrita. Això sí, sense oblidar que ha d’anar acompanyat del que abans hem esmentat: identificar i explicar les idees que el text ens transmet.

Per poder dur a bon terme l’anàlisi d’un text històric caldrà seguir una sèrie de passos.

El primer d’ells serà preparar-nos per poder dur endavant la tasca, i per això serà necessari:

1. Llegir vàries vegades el text
   1. Al mateix temps numerarem les línies de 5 en 5
   2. També anirem subratllant les idees que considerem importants.
2. Prendre anotacions sobre les idees, època, etcètera a mode d’esborrany
   1. Fonamental per poder exposar allò que volem.
3. Han d’estar organitzades.

El segon pas és identificar la font, de manera justificada, pel que fa al seu origen, suport, autoria, destinatari i contingut temàtic principal. Però, com podem identificar tots aquests aspectes? Doncs haurem de seguir unes pautes molt bàsiques:

1. Origen: les fonts poden ser històriques o primàries si són originals de l’època, o poden ser historiogràfiques o secundàries si són posteriors als fets analitzats. Exemples serien: de font històrica una constitució, una llei o un tractat diplomàtic, entre molts d’altres, i de font historiogràfica una anàlisi sobre un procés històric fet a posteriori (per exemple un estudi sobre la revolució francesa fet al segle XX).
2. Suport o forma: si la font en origen és escrita o oral (sols són els discursos), encara que a nosaltres sempre se’ns oferiran de forma escrita.
3. Autoria: qui és l’autor, moltes vegades sol aparèixer. Si és d’autoria individual o col·lectiva (són col·lectives les constitucions, lleis, textos diplomàtics,...)
4. Destinatari: si el seu destinatari es privat (una carta) o públic (va adreçat el text a la nació, al poble, al parlament,...)
5. Contingut temàtic: de quin aspecte ens està informant, o de què tracta el text. Pot ser legislatiu (constitució, llei,...), polític (un manifest d’un partit polític), econòmic (una anàlisi econòmica), social (aspectes socials). També podem trobar textos que tractaran aspectes legislatius i polítics, o polítics i socials al mateix temps.

Després d’haver fet la identificació de la font, el que hem de fer és ubicar-la en el seu context històric, aspecte fonamental ja que així la font arribarà a ser més comprensible.

Quan ferm referència al context històric, ens hem de referir al moment de creació de la font (en cas de les fonts històriques o primàries) o al moment al que fa referència (en cas de les fonts historiogràfiques o secundàries).

Però, com hem de referir-nos a eixe moment concret? Doncs d’una forma molt senzilla, el que haurem d’assenyalar és en quina fase històrica podem ubicar la font, i més en concret en quin moment exacte. També haurem d’ubicar geogràficament la font.

Per exemple, si estem analitzant la Declaració d’Independència de les Tretze Colònies americanes, haurem d’assenyalar l’any (1776) per ubicar-nos en un període històric concret (el procés d’independència de les tretze colònies britàniques americanes) i en un espai geogràfic concret (Amèrica del Nord). En resum, haurem d’assenyalar breument els trets fonamentals del procés identificat, sense oblidar la seva cronologia (essencial en l’estudi de la Història).

Tot seguit, després d’haver ubicat la font en el seu context històric i d’haver-lo descrit breument, passarem al tercer pas.

Aquest tercer pas és el de la identificació de les idees que la font ens aporta i la seva explicació, amb les nostres paraules, el més clara possible. Ací entrarà en joc el vocabulari i llenguatge específic de la matèria, fet pel que podem entendre aquest punt del comentari com el més difícil de tots. Ací el que es pretén és fer una explicació del procés o fet històric a partir de les idees que hem identificat i que estem explicant.

Si vos n’adoneu, poc a poc, ja va agafant forma, i és que després d’ubicar el text al seu context i fer una breu explicació, eixe context es complementa perfectament amb les idees de la font. I és ací on, realment, hem de fer una mena d’explicació del procés en paral·lel al de les idees de la font.

I per concloure, al quart pas, hem de fer dues passes més. La primera és establir una projecció del procés o fet històric analitzat, o també de les idees, a èpoques properes en el temps així com també al moment actual. I la segona, i ja final, és fer una crítica (a mode de conclusió) el més objectiva possible del fet o procés analitzat. Cal aclarir, però, que fer una crítica objectiva d’una font d’estudi de la història no és gens fàcil, però eixa és la tasca de la investigació en Història, fer una crítica el més objectiva possible del passat per tal de comprendre’l de millor manera i poder així aplicar al món en què vivim solucions alternatives, o no, a problemes semblants.