La farmàcia
LA FARMÀCIA ABANS DE L’ENFONDRAMENT DE LA TEULADA
La part més important de l’edifici era la planta baixa, on hi havia la botiga de farmàcia, la rebotiga i els elements nobles de la vivenda. La botiga de farmàcia era un establiment que s’havia restaurat amb força cura i que es podia visitar través del Centre d’Estudis Martorellencs o bé contactant amb el Museu de l’Enrajolada, de Martorell, el qual hi feia visites comentades que formaven part del circuït urbà cultural de Martorell.
En aquesta estança cal destacar la vidriera de l’entrada, amb dues contra-portes que obrien cap enfora, com ho feien tradicionalment totes les de les botigues; curiosament eren les úniques que restaven a Martorell, puix quan es va publicar la normativa municipal per a canviar-les, aquestes portes ja no s’obrien mai i van passar desapercebudes.L’interior disposava de tots els elements propis d’una farmàcia tradicional i tots ells eren autèntics i originals del lloc. No hi havia res nou ni que s’hagués portat d’un altra lloc per a completar el conjunt. En canvi, es va esmerçar molt de temps en recuperar cada un dels elements originaris de la farmàcia. Cal fer constar que en això el Centre d’Estudis va comptar amb la total col·laboració dels propietaris que, mentre van viure, van anar reintegrant-hi tot allò que posseïen i que amb el pas del temps es va anar dispersant.També va col·laborar substancialment en la restauració el primer Taller Escola del municipi, els alumnes del qual van netejar i pintar terres, parets i armaris. Precisament amb la neteja dels armaris va aparèixer, darrera el taulell i presidint l’estança, la inscripció "Pharmatia cum Natura, ad salutem conspirans", que havia estat coberta per les últimes capes de pintura.Altres elements propis de la farmàcia que es van recuperat foren el rellotge, la maquinària del qual va retornar des d’Almeria, on els propietaris hi tenien vivenda, i la bàscula que, convenientment netejats encara funcionaven perfectament.En els armaris tancats es podia veure una col·lecció d’instruments de farmàcia tradicional, tals com dues balances de precisió amb els seus pesos, pinces, ventoses, etc. i un equip d’homeòpata. Les parets eren ocupades per gran quantitat de flascons amb productes medicinals, la majoria d’ells amb els seus etiquetatges originals, que s’havien seleccionat d’entre els moltíssims que hi havia repartits per tota la casa. Entre ells cal fer esment d’una sèrie molt extensa de flascons de vidre amb les etiquetes gravades a l’àcid.
Cal remarcar també la presència d’una col·lecció de pots de farmàcia de ceràmica, de diferents models i estils. En aquest cas només es van poder recuperar una part dels originals, que es troba molt dispersa.
La part baixa dels armaris estava ocupada per una col·lecció de més de cent capses d’herbes i plantes medicinals, algunes d’exòtiques, però la majoria procedents de la regió mediterrània i emprades des de sempre per la medicina popular. Algunes d’aquestes caixes encara conserven gran part del seu contingut.
LA REBOTIGA
Darrera de la botiga hi havia la rebotiga, és a dir, el laboratori on es preparaven les medicines a partir de productes naturals o d’olis, extractes o tintures. Era una estança petita però ben atapeïda d’armaris, prestatgeries, capses i d’altres objectes. Aquí la restauració va ser només parcial, degut al mal estat de conservació de molts dels objectes, molts d’ells de vidre i compostos de peces diferents. La manca de recursos econòmics suficients va obligar al Centre d’Estudis a ajornar el projecte de recuperació que havia preparat.
Es va netejar la taula de treball, es va renovar la instal·lació elèctrica, es van tornar a muntar les prestatgeries i armaris amb infinitat de flascons, ampolles, garrafes, capses i paquets que es trobaven repartits per tota la casa. Contenien extractes fluids, olis essencials, tintures, i altres substàncies bàsiques per a preparar les medicines: Tots van ser classificats i inventariats. Igualment es van recuperat les balances, els morters i els motllos per a preparar càpsules i supositoris. L’estufa, les premses i l’alambí, que en el seu moment eren part essencial de la rebotiga, només es conserven fragmentàriament.
La biblioteca farmacèutica que es guarda en un armari és importantíssima. Hi ha obres datades al segle XVIII, farmacopees de tot el segle XIX i obres de medicina i de farmàcia de finals d’aquest segle i de principis de l’actual. També s’hi troben revistes de farmàcia des de finals del segle XIX (El Restaurador Farmacèutico, etc.), fulletons mèdics i farmacèutics, propaganda farmacèutica de tot tipus, com ara cromos, calendaris, etc., i fins i tot obres manuscrites, com els receptaris emprats en la confecció de medicines, alguns amb comentaris adients i els apunts d'estudiant de farmàcia de finals del segle XIX.
La documentació específica de la farmàcia mereix un estudi a part, tant pel seu nombre com per la seva complexitat, que va des dels aspectes econòmics (comptabilitat, factures, "iguales", etc.), fins als registres oficials de venda d’estupefaents i altres medicines, passant per les llistes de clients i proveïdors, certificacions i productes d’elaboració pròpia.
L’ANTIC MENJADOR
A la part esquerra, a continuació de la rebotiga, es trobava la part noble de la casa: el passadís, la cuina i una gran sala menjador amb una llar de foc de marbre i les parets decorades amb pintures de principis del segle XX, amb motius figuratius. Eren pintures a l’oli molt senzilles i agradables, amb escenes agrícoles i campestres, però amb alguna pinzellada de modernitat (com la presència en una d’elles d’un globus aerostàtic). Segurament van ser fetes per un pintor local com a part de la decoració i sense grans pretensions, però eren un tipus d’obra que emmarca una època i que dia a dia van desapareixent.
Autor: Miquel Vives
Actualització: Montserrat Farreny
LA FARMÀCIA QUE S’HA RECONSTRUIT
De l’antiga Farmàcia Bujons es conserven els espais de botiga i rebotiga. En el procés de reconstrucció d’aquests àmbits s’han hagut d’adaptar els diversos elements a les noves dimensions, totes elles més reduïdes. Es conserva el taulell modernista i el rètol original que presidia la botiga, i tots els recipients, estris i instrumental. S’han fet de nou a semblança de l’antic mobiliari, armaris, prestatgeries i calaixera. El nou paviment de mosaic hidràulic també recorda el que havia existit. La resta dels espais fins al celobert s’han unificat en un espai polivalent.
A la planta baixa, la banda dreta de l’antic habitatge de la família Bujons s’ha destinat a l’accés i escala de veïns. Amb la construcció d’un nou accés s’ha incorporat el soterrani que compta amb un lavabo adaptat i l’espai per a la seu del Centre d’Estudis Martorellencs. La porta amb vidriera de la botiga s’ha substituït per una porta de vidre i les contraportes, per unes noves portes de fusta que obren cap a fora.
S’han tornat a disposar els elements conservats més o menys com estaven, a excepció de la bàscula de peu que va quedar destrossada amb l’ensorrament. El fons documental dels Bujons està dipositat en uns armaris nous ubicats a la sala polivalent.
Autora: Montserrat Farreny (2018)