La biblioteca

La família Bujons de Martorell va demostrar un gran interès per la cultura al llarg de la seva dilatada història. Coneguts per la tradició farmacèutica, els Bujons poseeixen una extensa col·lecció d'obres relacionades amb el seu ofici. Observant la bibliografia ens adonem que no només hi ha obres de farmàcia, sinó que hi ha una gran diversitat, reflexe de la història de la pròpia família al llarg de cinc segles.

Els diferents oficis i aficions que van tenir els membres de la família donaren lloc a aquesta heterogeneitat bibliogràfica que avui podem analitzar. Si bé és veritat que dels segles XVI, XVII i part del XVIII la majoria de les obres són de caire religiós, cap al segle XIX i XX comencem a trobar gran quantitat de col·leccions històriques, obres de difusió científica, obres literàries, obres teatrals, obres polítiques, diaris, revistes...

El llibre més antic que trobem data de l'any 1548 i es tracta d'una gramàtica grega (Institutiones in graecam linguam), interessant perque demostra la importància que la cultura, en aquests primers anys més com una necessitat que com un ofici—, va començar a adquirir a partir del segle XVI, moment en que es produeix un primer intent de socialitzar- la. La llengua grega era necessària per la lectura d'alguns llibres que se seguien publicant, en part en grec. Del segle XVI en tenim també unes sis obres més, que ara sí en la seva gran totalitat versen sobre la religió, des d'una Summula de pecati (recull de pecats), fins a una col·lecció de llibres sagrats del 1566, passant per una obra que recull diferents poesies religioses, i que data de l'any 1566, es tracta de l'Illustrium poetarum flores, d'Octavianum Mirandulam.

Si bé la quantitat de llibres i de lectors no era gaire important, sobretot si posem la vista cap als segles XVII i XVIII, si que cal apreciar la importància que havia de tenir, situant-nos en l'època, la possessió d'aquests llibres, fruit de la tasca que un membre de la família portava a terme com a pàrroc del poble.

La lectura comença a ésser un fet menys rar durant el segle XVII, sobretot a les darreries de la centúria. D'aquest segle en el fons bibliogràfic de la família Bujons se n'han conservat uns quinze exemplars, que són continuadors de la temàtica religiosa que veiem durant el segle XVI, per bé que ara trobem una major diversificació, no pas en la temàtica sinó en l'estil de les obres.

Seguim trobant reculls de les malalties de l'ànima a l'Elenchus morborum animi, llibre que tracta d'aconsellar i prevenir els cristians dels possibles pecats, i que data del 1608.

Sense sortir-nos de la línea religiosa cal destacar altres obres com Instrucciónn de sacerdotes, que data del 1685 i que segurament va servir per instruir algun membre de la famlia en l'ofici sacerdotal, tan apreciat en l'època, però anant una mica més enllà d'un simple ús pràctic dels llibres cal destacar la preocupació, que era alhora una necessitat pel pàrroc, del coneixement de la llengua escrita i parlada. De la gramàtica se n'ocupen dos textos significatius,ja que són els més antics que, en llengua catalana, es conserven al fons bibliogràfic, aquestes obres són: per una banda Magistral sobre la sintaxi del mestre Ivan Torrella, escrit pel Mestre Bernaber Soler, que data del 1672, i per altra banda: Sumari de temps i altres rudiments de la gramàtica, del 1691. Sobre l'art de la oratòria també en tracta una obra, el Tertulianus praedicans, del 1677. També figuren com a llibres d'aquest segle un panegíric de Crist del 1649 i una Biblia Sacra publicada a Lyó el 1637, unaDivi thomae dogmata del 1674, una introducció a la vida devota de San Francesc de Sales, entre atres.

Cal destacar també la presència d’un Directori de visita del general del Principat de Catalunya y Comptats de Roselló i Cerdanya, que data del 1698.

Continua donant-nos la sensació que només hi ha literatura religiosa, val a dir que això és així en aquest cas concret, per que podríem parlar d'altres fons on hi trobaríem obres que s'escaparien, si més no una mica d'aquesta temàtica, en el cas concret que ens ocupa no serà fins a finals del segle XVIII que començarem a trobar obres no estrictament religioses.

La quantitat d'exemplars conservats del segle XVIII és, en comparació als segles anteriors,substàncialment superior, prop d'una quarentena de llibres es conserven de l'època.

No citarem totes les obres però si que farem menció d'algunes que resulten, o molt conegudes, o bé curioses. En primer lloc, i dins el grup d'obres més conegudes és d'obligat compliment citar un recull en tres volums de les Ciceronis epistolarum que data de l'any 1718, dins del grup epistolar podríem parlar també de les Epístolas selectas del máximo docto de la iglesia San Gerónimo, de l'any 1733.

No podem obviar tampoc l'enorme importància que durant aquest segle van arribar a tenir els manuals per a realitzar una correcta confessió, i la gran quantitat de literatura que es va escriure sobre les institucions ètiques i morals; si no aconseguien així el seu propòsit ho intentaven amb l'exemplificació mitjançant vides de benerables personatges. Ara farem un repàs d’aquesta variada i de vegades pintoresca (desde el nostre punt de vista) bibliografia.

Sobre la confessió hi ha obres com:Tratado de la confesión general para toda clase de personas, del 1789; també d'altres que asseguren la salvació si s'en fa un us correcte, com: Instrucción de confesores y penitentes(para conseguir el seguro camino del cielo...)

Entre els llibres que es van escriure durant l'època hi són força abundants també els manuals, Manual de ceremonias romanas recopiladas (1767), i dins del grup de títols curiosos podríem incloure-hi l'obra: Manual de ejercicios espirituales para tener oración mental, del padre Tomás de Villacastín, publicat el 1765.

Com hem citat anteriorment, també s'exercia el poder religiós mitjançant els llibres que recollien les institucions ètiques i morals (que catalogaven de filosofia moral); entre aquestes obres podem citar les Instituciones éticas y morales de Fèlix Amat que data del 1782, l'Institutionum juris canonici de Gregori IX i d'altres.

Ja hem dit que les vides exemplars constituien també un dels punts claus en quan a la producció literària de caire religiós de la època. Això justifica que trobem en aquest fons llibres com:Discursos espirituales sobre los puntos más importantes para la Vida Christiana, por el padre Juan Croiset, publicat l'any 1758, Diálogos del docto valenciano Luis Vives del 1723, Compendio de la vida del venerable siervo de Dios Josef Oriol del 1794, entre d'altres.

De la part menys mística de la bibliografia del fons corresponent a aquest segle en formen part majoritàriament una sèrie de llibres, a modus de manuals, que mostraven de forma correcta quin havia de ser el tipus de retòrica o oratòria. Recordem que el segle anterior ja trobavem, en menys quantitat, aquesta mena de llibres; des d’una obra de l’última dècada del segle que porta el nom de Modelos de retórica para uso de las escuelas, fins l'Ars Retorica del 1779, passant per una obra amb un curiós títol, Epítome de la elocuencia española(arte de discurrir y hablar con agudeza....).

No podem deixar de banda les nombroses gramàtiques llatines per a la bona construcció de les frases llatines: Gramatica Magna de octo partium orationis constructioni, escrita en català el 1743, o un diccionari, Dictionarium catalano-latinus de Petro Torra, de l'any 1757.

En arribar al segle XIX es produeix un molt considerable augment del nombre de llibres, d’enciclopèdies i volums que trobem en el fons de la família.

Si bé la temàtica religiosa segueix representant una part de la bibliografia ens trobem, paralelament, amb una gran quantitat d'obres que res ténen a veure amb la religió; això pot ser degut, en gran part, al canvi d'orientació que es produeix a la família que, per bé que continua adquirint obres de caràcter religiós, obre les seves mires cap a altres àmbits de la cultura. Podem dir, observant la bibliografia, que es produeix un procés d'europeització cultural, tot i sabent que aquest procés havia començat a Espanya a finals del segleXVIII.

Ara sí que comencem a notar aquella heterogeneitat de que havíem parlat al principi; una heterogeneitat temàtica, estilística... que es trobava a faltar en els segles anteriors. És en aquest moment quan té lloc una quasi bé desenfrenada adquisició d'enciclopèdies i de col·leccions històriques, de diccionaris, novel·les (moltes d'elles es recopil·laven mitjançant fascicles de revistes o diaris), i d'altres obres de temàtica diversa. Ja no està restringida la quantitat de llibres que versen sobre un mateix tema; fins i tot en el cas que el tema sigui molt concret, es produeix doncs també un fenomen d'especialització literària que donarà lloc a poder veure desde diferents punts de vista un mateix tema. És en aquest aspecte on, en gran part, resideix la importància del fons,ja que ens mostra la actitud lliure-pensadora de la família Bujons.

Tot seguit donarem un suscint exemple de la gran quantitat i diversitat d'obres que podem trobar en el fons.

La importància que els llibres de temàtica religiosa segueixen tenint al llarg de la història dels Bujons, se’ns mostra en obres com Sermones y panegíricos de l'any 1800,. A més de gran nombre de reculls de sermons, també trobem unes Instituciones teológicas de F.Jacquier publicades el 1814; seguint en aquesta mateixa línea trobem diversos devocionaris entre d'altres: Septenario de la Santísima Virgen de los Dolores, del 1835, Diamante del cristiano del 1848, El clavel divino de 1847... Seguim trobant a l’igual que durant el segle anterior breviaris romans, manuals ecleciàstics, oficis de setmana santa, una Historia del Antiguo y Nuevo Testamento escrita per Sacy i publicada el 1860, epístoles i diferents publicacions de Bíblies.

Entre les obres de caire religiós que avui en dia poden semblar-nos curioses, bé sigui pel títol, pel contingut, o per ambdues coses, cal destacar una Historia moral de las mujeres del 1860, La revolución religiosa, de l'any 1880, un llibre titulat Lecciones de elocuencia y moral...

Entre 1840 i 1910 trobem també un ampli repertori d'obres dedicades a un mateix tema, el vi, i és que la vinya i aquesta beguda van ser una font d'ingressos força substanciosa per la família, que va demostrar una enorme curiositat i preocupació pel tema. Unes 25 obres, aproximadament, versen sobre el vi, la vinya i les seves malalties, els àmbits vitícoles més importants, l'analisi del vi, i molts més temes alguns d'ells força curiosos.

Entre aquests llibres trobem una obra, el Congreso vitícola de San Sadurní, de l'any 1898; un llibre sobre vins falsificats, de l'any 1884; una altra obra de 1881 que explica el procés que s'ha de seguir per la coloració del vi... D'entre tots aquests llibres m'ha cridat força l'atenció un que duu per títol: El vino y sus efectos psicológicos, del 1884.

En aquest segle també hi ha tractats de pedagogia, contes per infants, obres filosòfiques, llibres sobre zoologia i mineralogia,però són escassos.

El que no és escàs, ans tot el contrari, són les obres històriques,ja siguin col·leccions o volums. Aquest ample ventall mereix un bloc a part per tal de parlar-ne. Sobre la temàtica d'aquestes obres històriques podem dir que trobem numeroses col·leccions i volums d’història d'Espanya, d'història universal ,alguna història de Catalunya i d'altres. L'afany per la cultura i el coneixement els va empènyer a comprar obres que s'escapaven del seu àmbit geogràfic,així doncs ens podem trobar des d'una història dels romans, de Víctor Duny del 1888, a una història dels grecs del mateix autor de l'any1890, passant per una història de la Reial Acadèmia de la llengua de 1895 i una Història d'Anglaterra escrita per Manuel Angelón el 1857.

Aproximadament hi ha unes 10 històries d'Espanya d'autors diversos: Modesto Lafuente, Esteban Hernández y Fernández, Hermenegildo Rato y Hevia, Joaquín Federico de Ribera, entre d'altres. El mateix succeeix amb les històries universals, la més destacable és la de César Cantu del 1886, que consta de deu volums i atles. D'altra banda també tenim una història de Catalunya de Bofarull del 1876.

Ja a cavall entre el segle XIX i el XX començarem a notar el caràcter republicà i lliure-pensador que caracteritzà a la família Bujons, que es veu reflectit en les obres que poseien.

Només a tall d'exemple citarem algunes obres que donen fe d'aquest caràcter republicà. Des d'una Història de la Revolució Francesa del 1890 escrita per M.A.Thiers, fins a altres com Historia del movimiento republicano en Europa, que consta de 10 volums i que fou escrita per Emilio Castelar el 1874, que expliciten aquest republicanisme. Obres com La farsa social de F.de Paula Vidal publicada el 1862, d'altres com El fanatismo del clero español y las víctimas de la República escrita per un exiliat liberal l'any 1889 i també La biblioteca republicana de Nicolás Salmerón, escrita ja durant el període franquista, el 1941.

Com hem pogut veure al llarg de l'exposició el coneixement de les llengües tenia desde temps remots força importància per la família i durant el segle passat i la primera meitat del present, el francès es va convertir en la llengua de referència i coneixement quasi bé obligat. En el fons es conserven un bon nombre de diccionaris i de manuals per aprendre la llengua veïna; només a tall d'anècdota citem el Curso ecléctico de lengua francesa, escrit per José Llausàs i Mata el 1859.

No hem deixat de banda l'aspecte purament literari que hi ha en gran part del fons bibliogràfic, però com que la majoria de novel·les, obres teatrals,etc. daten de la primera meitat del segle XX ara en farem menció.

En la novel·la queda absoluta i definitivament palesa la heterogeneitat de títols i de temàtiques del fons. Desde reculls d'obres d'intelectuals de l'época, passant per novel·les biogràfiques, memòries, novel·les de caire socialista i marxista, fins a arribar a novel·les policíaques i en últim terme a novel·la rosa, sense oblidar la novel·la eròtica, i al costat d'aquestes últimes encara hi podríem trobar alguna novel·la religiosa.

Es faria molt llarg i pesat procedir a citar un llistat de tots els tipus d'obres literàries que formen el fons, així doncs el que farem serà citar-ne només unes quantes que puguin ser les més representatives d'acord amb el caràcter de la família. Hi podem trobar entre d'altres: Una mujer a medida (1933), Obres completes de Lope de Vega, Voltaire, Larra, Campoamor, el duque de Ribas, Jacint Verdaguer, Memòries del general Kropotkin...

Per acabar cal fer referència a la literatura que,ja sigui de caire històric, socio-polític i econòmic, hi ha en el fons sobre diferents municipis, inclòs Martorell.

Queda, o així ho esperem, d'aquesta manera reflexat no només un llistat de llibres sinó un caràcter, una forma de pensar característica, un regust que, a diferència dels llibres, no fa antic, i que seria interessant poder transmetre. Això ha de significar per força un procés de conservació i d'intent de publicitat, entesa com a intenció de difusió, que esperem poder dur a terme per tal de conservar el que fins avui ha estat, i esperem que segueixi sent patrimoni cultural.

Text: Jordi Mesalles i Noèlia Ramírez