UN ARXIU AMB FONS PERSONALS, FAMILIARS, MUNICIPALS I D'ENTITATS
La família Bujons de Martorell va encomanar al Centre d'Estudis Martorellencs una bona quantitat de documents, textos manuscrits i fotografies per tal que fossin estudiats i donats a conèixer.
A l'antiga farmàcia Bujons s'hi aplega un ampli ventall de documents de caràcter ben divers. Tots ells es relacionen amb els diferents àmbits d'actuació de la família al llarg dels segles XVIII, XIX i primera meitat del segle XX. El tarannà polifacètic dels seus membres fa que la documentació adopti tipologies molt diverses —documents personals, escriptures, comptes, cartes, postals, retalls de diaris, poemes— i versi sobre temes també molt variats: des de documentació relativa a la gestió de les propietats familiars a manuscrits relacionats amb el funcionament del negoci familiar, passant per notícies tan quotidianes com els comptes de la minyona després d'haver anat al mercat. La vinculació de la família amb el consistori municipal queda reflectida per una bona quantitat de documents procedents, sobretot, de la segona meitat del segle XIX —moment en que un membre de la família, Josep Anton Bujons, va ocupar l'alcaldia i va arribar a ser diputat. A banda de textos de caràcter familiar o local també hi podem trobar documents d'àmbit molt més ampli. En aquest sentit, per exemple, destaca l'existència d'una sèrie de pragmàtiques reials del segle XVIII referents a problemàtiques tan diverses com la dels gitanos, la regulació dels jocs d'atzar, la limitació de les exempcions tributàries o, fins i tot, un exemplar del Decret de Nova Planta.
La diversitat i heterogeneïtat de l'ampli recull material que els Bujons van aplegar a casa seva ha dificultat la tasca de classificació, actualment en curs. Per fer-ho s’ha tingut en compte la identificació dels productors i la cronologia. És precisament partint d'aquests eixos de classificació que es descriuen, molt a grans trets, el tipus de documentació que podem trobar en aquest interessant fons familiar.
En funció del caràcter de la documentació es pot dividir el material en dos grans blocs: el relatiu a la documentació familiar de caire més personal, i el relatiu al contacte de la família amb institucions externes com ara l'Ajuntament, l'Estat o l'Església.
La documentació de caràcter familiar, tant els manuscrits personals com els documents de caire econòmic, són una eina molt interessant a l'hora d'analitzar l'esfera social en què degueren moure's els individus dels segles XVIII, XIX i primeres dècades del segle XX. Les cartes privades, les postals turístiques i els relats personals ens forneixen d'un interessant relat en primera persona de les inquietuds, problemes, records i il·lusions de la burgesia catalana d'aquelles centúries. Els diversos diaris personals, escrits entre les darreres dècades del segle XIX i els primers anys del segle XX i dedicats a l'esposa, al fill acabat de néixer i a la filla agonitzant de tuberculosi, no són més que una reflexió intimista sobre la llibertat, la política i l'existència humana: un relat emotiu però serè del món i la realitat que els envoltava. Es tracta d'una font d'extraordinària rellevància per copsar l'horitzó mental i conceptual de les classes acomodades del país. Una bona quantitat de fotografies personals i familiars ens poden ajudar a il·lustrar amb més fidelitat la informació aportada per les fonts escrites. El vestuari, les formes, la simbologia i els espais que hi apareixen reflectits permeten reconstruir els aspectes materials i formals del nostre passat històric més recent.
Des d'un àmbit també familiar però no tant introspectiu trobem documents personals de caràcter més oficial. Es tracta d'un ampli ventall de documentació notarial que entre els segles XVIII i les primeres dècades del XX ens reflecteix les polítiques matrimonials i econòmiques de la família. Els instruments dotals, els capítols matrimonials i algun curiós certificat de solteria ens permeten traçar la genealogia de la família, mentre que els detalladíssims estats de comptes redactats sistemàticament any rere any, ens donen constància de la seva privilegiada situació econòmica. El cobrament anual o mensual dels arrendaments rebuts com a lloguer de terres, cases i altres béns propis apareixen ressenyats en llargs inventaris en els que hi figura el llogater, la ubicació concreta de la propietat llogada i la renda exacta que aquest havia de pagar per posseir-ne l'usdefruït. Es tracta d'extensos llistats procedents de les darreres dècades del segle XVIII i tot el segle XIX que són interessants per estudiar les fluctuacions de preus en el mercat de lloguers, i per analitzar les relacions existents entre grans propietaris i arrendataris. En aquest sentit pensem que són una font immillorable per conèixer l'economia rural del Baix Llobregat en un moment en què, al camp, encara resten vestigis d'un sistema d'usos de caràcter feudalitzant. Estretament relacionats amb la condició terratinent dels Bujons trobem un ampli ventall d'escriptures immobiliàries, processos de compra venda de terres i una bona quantitat de litigis judicials sorgits de plets contra arrendataris morosos —especialment del primer terç del segle XIX. Alguns documents testamentaris i d'heretament així com altres textos referents al negoci familiar de la farmàcia —formularis per a l'elaboració de fàrmacs, costos dels medicaments, factures o projectes d'ampliació i publicitat— tancarien aquest primer àmbit de documentació de caràcter més aviat privat i personal.
L'actuació de les diverses generacions de Bujons en àmbits externs al propi nucli familiar va comportar que totes elles es relacionessin de forma directa amb les institucions locals, territorials, estatals i espirituals coetànies. Aquest contacte ha quedat materialitzat en una extensa producció de documents, textos i correspondència de caràcter oficial d'especial interès per la gran quantitat de dades que poden arribar a aportar-nos. I és que en ells s'hi reflecteixen no només notícies relatives a la vila de Martorell sinó també informacions pertanyents a tota la zona que avui coneixem com a Baix Llobregat.
Tal i com s’ha assenyalat, la participació dels Bujons al consistori municipal fou sempre molt activa. Ells configuraven una família poderosa de la contrada i això els feia imprescindibles en qualsevol tipus de decisió o iniciativa municipal. D'aquí que els Bujons mantinguessin un contacte directe i efectiu amb la Casa de la Vila, ja fos com a membres de l’oposició política o com a integrants dels grups governants. Tant és així que fins i tot un d'ells, a la quarta dècada del segle XIX, va assolir l'alcaldia del municipi.
D'aquesta estreta relació amb les funcions dels diversos òrgans municipals en va sorgir una extensa documentació de caràcter econòmic. El fons conté registres de comptes de l'Ajuntament de bona part del segle XIX. S'hi recullen, gairebé sense llacunes, les sèries pressupostàries municipals d'entre el 1815 i el 1830, i d'entre el 1847 i el 1866. També n'hi ha algunes de soltes com les relatives a 1890 i 1894. Juntament a aquests registres de comptes del consistori municipal trobem també inventaris referents a la recaptació d'impostos, llistats nominals dels veïns exempts de tributació fiscal, eclesiàstica o municipal, i registres relatius als ingressos generats pel cobrament de rendes procedents de monopolis municipals com la venda de la carn. Tot això permet fer-nos una idea de la situació financera del municipi en aquelles dècades. Alhora es conserven també fonts manuscrites relatives al cobrament de les duanes que havien de pagar mercaderies i ramats per poder circular pel territori circumdant al riu Llobregat. Es tracta d'una sèrie de documents i ordenances municipals datades als anys trenta del segle XIX que ens donen notícia del volum i composició dels ramats transhumants coetanis així com dels camins emprats per aquests a l'hora de desplaçar-se. A tenor del què ens suggereixen aquests textos podem afirmar que a meitat del segle XIX, a ambdues ribes del riu Llobregat existia una extensa xarxa de vies ramaderes que passaven pels termes de ciutats i poblacions com Santa Coloma de Queralt, Granollers, Viladecans, Martorell i Barcelona.
Sense deixar de banda encara l'àmbit econòmic, cal assenyalar que el fons conté també els registres complerts dels comptes municipals de beneficència entre 1850 i 1862, i els inventaris relatius a la gestió de l'Hospital. Aquests darrers reflecteixen amb gran detall les despeses, consum i deutes d'aquesta institució municipal entre el 1820 i el 1900. Alguns d'aquests registres venen acompanyats de breus ressenyes sobre el tipus d'infeccions i la durada de l'hospitalització dels pacients que poden ajudar-nos a acabar de formular amb força exactitud —sobretot tenint en compte la vinculació de la família amb el món de la profilaxi i la cura de malalts— el funcionament, el manteniment i l’organització de les institucions hospitalàries del segle passat.
També cal assenyalar la conservació de l’únic fons documental referit a les societats "La Martorellense" i "Virgen de Montserrat", les quals van explotar les mines de plom de Castellví de Rosanes i Martorell, entre finals del segle XIX i primer quart del XX.
La documentació de caràcter local, però, no se cenyeix només a l'àmbit econòmic sinó que en contempla molts d'altres. Durant un període de temps determinat els Bujons s'encarregaren del servei de correu, cosa que va generar també la recopilació d'abundant informació susceptible de ser emprada en l'estudi del funcionament d'aquest servei al segle XIX. D'altra banda, al costat de tot un seguit de permisos expedits per les autoritats municipals autoritzant l'obertura d’apotecaries o a la reparació de determinats edificis i carrers de Martorell trobem altres textos que reflecteixen l'agitada vida política del municipi. Ens parlen del recanvi de regidors, de la seva identitat i de les disputes sorgides entre ells, de les acusacions mútues i de les aferrissades discussions ocorregudes als plens municipals. Aquesta informació, per anecdòtica que pugi semblar, pot esdevenir molt valuosa per a l'estudi de l'actuació administrativa i de l'organigrama funcional dels òrgans municipals. De l'època de l'alcalde Josep Antoni Bujons es conserven diversos discursos polítics i una àmplia correspondència amb els alcaldes i regidors de les poblacions veïnes. Aquestes cartes versen essencialment sobre problemàtiques que enterbolien les relacions entre els municipis, i sobre temàtica política en general.
La família Bujons va estar sempre estretament lligada a la política. Des d’una tendència republicana, estaven al corrent de l'agitada vida política de l'Estat i s'interessaven per tot allò que hi tingués a veure —així ens ho indiquen un bon nombre de retalls de diari i algunes cartes personals. La farmàcia Bujons havia estat la seu de la Unió de Rabassaires de Catalunya, i algun dels textos que s'hi conserven semblen assenyalar la implicació de certs membres de la família en el procés de formació de l'anomenat partit Possibilista. El fons conserva, a més a més, una extensa correspondència amb polítics estrangers i catalans de prestigi com Lluís Nicolau d'Olwer en el seu exili mexicà. Les reflexions polítiques de Josep Anton Bujons, diputat al Congrés, queden reflectides, entre 1886 i 1893 en un interessant quadern de notes en el que s'analitzen els polítics, les directrius de la política coetània i l'ideari del seu partit.
Però a banda de l'Ajuntament i l'Estat, els Bujons mantingueren una relació ben estreta amb una tercera institució: l'Església. A més del contacte quotidià de la família amb els capellans de l'església parroquial —del qual es conserven cartes i al·lusions indirectes en altres textos manuscrits—, les diverses generacions de la família es van vincular molt estretament amb l'economia eclesiàstica i van arribar a ser arrendataris del cobrament de delmes de l'Església al bisbat de Barcelona. Aquesta funció ha quedat materialitzada també en uns detalladíssims registres en els que hi figuren les diverses poblacions del bisbat i la quantitat exacta que aquestes havien de pagar en concepte de delme eclesiàstic. L'arxiu dels Bujons conserva inventaris de rendes relatives als anys setanta del segle XVIII i a principis del segle XIX. Gràcies a ells podem estudiar la quantia, fluctuació i diferències dels delmes pagats per les diverses poblacions del Baix Llobregat i de les àrees circumdants. Els delmes d'Abrera, Esparreguera, Molins de Rei, Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi, el Papiol, l'Hospitalet, Sant Andreu de la Barca, Sant Joan Despí o Sant Just Desvern, entre molts d'altres, apareixen consignats sistemàticament en llistats minuciosament elaborats. Es tracta, sens dubte, d'una font interessant per al coneixement dels ingressos de l’Església i per a l'estudi de l'actuació dels arrendadors encarregats del cobrament d'aquest impost de caràcter feudal als segles XVIII i principis del XIX a Catalunya.
La relació econòmica dels Bujons amb l'Església no s'acaba aquí, doncs cal tenir en compte que la família era l'administradora dels béns dels caputxins a Martorell. A més a més, per la seva vinculació amb el consistori municipal, també foren responsables directes o indirectes de la imposició de contribucions fiscals al poble per al finançament del culte. Els registres sorgits de la gestió dels béns dels caputxins i algunes d'aquestes imposicions apareixen també entre la documentació del fons familiar.
La relació amb l'Església no és de caràcter merament econòmic. Tal i com evidencien els manuscrits i els diaris personals, els Bujons eren una família de profundes creences religioses. De l'època en què ocuparen l'alcaldia es conserven nombroses rogatives encarregades pel municipi a l'Església per tal que aquesta resés en favor de la vila i dels seus habitants. La voluntat de Déu ocupa sempre un lloc privilegiat en totes les reflexions íntimes. Tot i així, però, sembla que no tot foren flors i violes. L'estreta relació amb el bisbat va generar nombrosos litigis amb els tribunals eclesiàstics —sobretot per qüestions de jurisdicció i propietat— i protestes de les altes esferes de l'Església respecte la rectitud del culte. En aquest sentit destaquen una sèrie de missives que delaten les queixes de capellans i bisbes sobre el comportament de la feligresia de Martorell. A 1815 el capellà del poble denuncia la no assistència dels veïns a missa, i el 1817 es critica l'actitud irreverent d'algun d'ells. Això va comportar la imposició d'una sèrie de lleis eclesiàstiques avalades per les autoritats municipals en les que s'estableix molt estrictament l'horari de les misses. No obstant això, les irregularitats entre el poble i la voluntat de la institució eclesiàstica no degueren resoldre’s massa exitosament, doncs en una data tan tardana com a 1849 tornem a trobar cartes del bisbat demanant que es respectin les festes religioses.
Finalment, els documents del fons de la farmàcia Bujons són interessants per copsar l'esfera cultural i lúdica de la vila de Martorell als segles XVIII, XIX i primera meitat del segle XX. Les diferents generacions familiars foren sempre membres actius de la vida social i cultural de la població. Com a representants d'una classe econòmicament acomodada posseïdora d'un grau de cultura considerable, sembla que organitzaren una bona quantitat d'actes culturals a casa seva —documentats en diaris personals i altres documents solts—, i fins i tot posaren a prova els seus dots literaris escrivint poemes, cançons i obres dramàtiques —els Bujons formaven part de l'agrupació municipal de teatre. A més d'aquestes mostres literàries de producció pròpia, recolliren una bona quantitat d'auques, il·lustracions, dibuixos i cançons populars, d'entre les que destaca un interessant recull de cançons de temàtica relacionada amb la Guerra del Francès. En èpoques més tardanes, sobretot als anys subseqüents a la Guerra Civil, la família s'encarregà de retallar, guardar i arxivar totes aquelles informacions procedents de diaris i revistes en les que s'hi reflectissin les activitats lúdiques i culturals de la població: especialment les relacionades amb el futbol, el ciclisme, el teatre o la loteria.
Així doncs, el material recollit a l’antiga farmàcia Bujons de Martorell conté un volum d’informació certament significativa. La diversitat dels textos que s’hi apleguen ens permet de traçar una imatge bastant completa del context històric i social dels segles XVIII, XIX i primeres dècades del segle XX. La riquesa del fons ens deixa acostar no només a les classes acomodades —d’elles emana bona part de la informació—, sinó que també ens dóna elements d’estudi d’aquells segments socials econòmicament menys afavorits. Notícies sobre la pagesia, la ramaderia transhumant, l’activitat cultural, la vida espiritual o els índexs de pressió tributària esdevenen font d’especial interès per discernir les característiques de l’àmbit popular al llarg d’aquestes centúries.
Per tant, més que un arxiu de caire unívocament familiar, el fons documental dels Bujons és una recopilació d’informacions relacionades amb bona part dels àmbits socials coetanis. Fent gala d’una cura i minuciositat admirables, les diverses generacions familiars van conservar els materials generats per la seva extensa activitat pública i privada. Des de l’economia a la política, passant per la cultura, la farmacologia o la privacitat familiar, el fons il·lustra el quadre històric del nostre passat més recent.
El fons de la família Bujons constitueix un mitjà especialment vàlid per acostar-nos a la trajectòria històrica contemporània de Martorell i de tot el Baix Llobregat en general.
Autors del text: Maria Soler i Raúl Sanz
Actualització: Montserrat Farreny (2018)