Declaració d'amor amb regadora
"La tia fadrina va agafar una gran regadora posada en un racó, i ja estava a punt de deixar el refugi. el senyor Tupman va detenir-la i l'atragué a un seient, al costat d'ell.
-Senyoreta Wardle! -va dir.
La tia fadrina va tremolar, tant, que alguns palets que casualment havien anat a raure a la vasta regadora es sacsejaren com el zing-zing d'una criatura.
-Senyoreta Wardle -va dir el senyor Tupman, -sou un àngel!
-Senyor Tupman! -exclamà Raquel, enrojolant-se fins a esdevenir de la color de la regadora.
-Tanmateix -va dir l'eloqüent pickwickià -puc ben donar-ne fe.
-Totes les dones són àngels, diuen -murmurà la dama joguinosament.
(...)
--Qui ha vist mai una dona que se us assembli? On més podria jo esperar de trobar una tan rara compenetració d'excel.lència i de bellesa? On més podria cercar de...Oh! -Aquí el senyor Tupman emmudí i estrenyé la mà que aferrava el mànec de l'afortunada regadora.
(...)
I abans que la dama s'adonés de la seva intenció, el senyor Tupman s'havia postrat de genollons a sos peus.
-Senyor Tupman, alceu-vos -digué Raquel.
-Mai! -fou sa coratjosa resposta. Oh Raquel! -Agafà la seva mà passiva; i la regadora caigué per terra mentre ell oprimia aquella mà contra els seus llavis. Oh Raquel, digueu-me que m'estimeu."