David Copperfield

"Les dificultats del senyor Micawber van entrar en crisi definitivament, i un dia a primera hora el venien a arrestar i se l'enduien a la presó del King's Bench, al Borough. Quan sortíem al carrer em va dir que el déu del dia havia deixat d'il·luminar-lo, i vaig pensar, sincerament, que el seu cor estava tan destrossat com ho estava el meu. Després, però, vaig saber que abans del migdia l'havien vist jugant una animada partida de bitlles.

El diumenge següent a la seva detenció, jo havia d'anar a veure'l, i dinar amb ell. Vaig haver de preguntar com s'hi anava: just abans d'arribar a aquell lloc trobaria un altre lloc semblant, i just abans d'aquell lloc semblant veuria un pati, que havia de travessar, i després seguir recte fins que veiés un guàrdia. Vaig fer-ho tot al peu de la lletra, i, quan per fi vaig veure el guàrdia, la meva pobra imaginació infantil em va fer pensar en Roderick Random quan era a la presó de morosos, i en aquell home que hi havia dins, només amb un tros d'estora per tota vestimenta, i la figura del guàrdia es va difuminar davant dels meus ulls entelats i del meu cor bategant.

El senyor Micawber m'esperava darrere la porta de fora, i vam pujar a la seva habitació (que era al penúltim pis), i ens vam fer un tip de plorar. Recordo que ell em va exhortar solemnement a prendre exemple de la seva desgràcia, i a recordar que, si un home tenia uns ingressos de vint lliures anuals i gastava dinou lliures, dinou xílins i sis penics, seria feliç: però que si gastava vint lliures i un xíling, seria desgraciat."