El Montnegre i les Gavarres

Per a la gent del Vallès i del Maresme, el Montnegre són les muntanyes que, de Collsacreu a Tordera, queden delimitades per les planes de la Tordera i de la costa. Per als gironins i empordanesos, en canvi, Montnegre és un turó i un poble del massís de les Gavarres.

Les dues serres, Montnegre i Gavarres, encara que cadascuna amb les seves singularitats, tenen una extensió, unes alçades i uns paisatges similars. Ambdues han tenyit el seu cel, durant segles, amb el fum de les carboneres, dels forns de calç i de les rajoleries de muntanya.

Tantes similituds havien de generar, per força, rivalitats, però en aquest cas no eren entre humans sinó entre els banyarriquers i altres espècies d’escarabats que fan malbé el suro. Explica Joan Amades que cada set anys s’aplegaven al Montnegre totes aquestes bestioles dividides en dos bàndols, el de la Selva i el de les Gavarres, entaulant una guerra a mort, tant a mort que només en sobrevivia un, gràcies al qual l’espècie es tornava a reproduir. Segons si el vencedor era selvatà o gavarrenc, durant els set anys següents es corcaven més els suros d’un indret o de l’altre, però gràcies a aquesta guerra intermitent, la població banyarriquera es mantenia controlada i no arrasava totes les sureres.

Ja fa anys que el fum de les carboneres ha tornat a les Gavarres. Cada any se’n fa una a Sant Climent de Peralta i una altra a Juià, on s’apleguen antics carboners i gent més jove que vetlla perquè no es perdi l’ofici. Per sort, en altres llocs del país també se’n fan, com a Cànoves. Però a Sant Climent de Peralta també hi podem veure una antiga activitat que no veurem enlloc més, que jo sàpiga. Cada dos anys es du a terme una cuita en un forn de rajoleria de muntanya, el de can Frigola, del mateix tipus que trobem enmig dels boscos del Montnegre —a Sant Genís, Hortsavinyà, Olzinelles o Vallgorguina. Enguany desenfornaran el 6 de novembre el que hi acaben de coure: algunes peces artístiques de mida gran i dues mil rajoles, fetes a mà allà mateix, que es destinaran a la restauració del paviment de l'església romànica de Sant Cebrià dels Alls. És una oportunitat única de veure com havien funcionat aquests vells forns i tot un espectacle on impressiona el color del foc dins la foganya, d’un roig encès quan supera els 1.000ºC en les darreres hores del procés, i el soroll que fa, un batec sorgit de l’interior, qui sap si del cor de les divinitats del foc o dels dimonis que campen dins d’aquell infern que entreveiem més enllà de les boques del forn.

Cal felicitar la gent de les Gavarres que cada any fica el coll per oferir-nos aquestes activitats, i cal felicitar-los també perquè la Generalitat els va aprovar aquest estiu declarar com a Bé Cultural d’Interès Nacional una Zona d’Interès Etnològic composta de 10 elements del massís: tres molins fariners, la rajoleria on es fa la cuita, un forn de calç, pous de glaç, una font, dues mines i un sistema de canalitzacions d’aigua.

Les iniciatives de les Gavarres ens mostren un camí a seguir per revalorar i divulgar el ric patrimoni del Montnegre.

Boques del forn de rajoleria de can Frigola

Interior del forn just abans d'iniciar la cuita

Forn de rajoleria de ca l'Agustí, a Olzinelles