Andrea Abarca, Mestra d'Educació especial, psicomotricista, especialista en desenvolupament infantil precoç, màster en salut i educació de la vida quotidiana, participant del seminari de reflexió Pikler-Lóczy de l'AMRS.

Ma Rosa Ferri, Mestre. Educadora Llar d'infants. Membre del Seminari de reflexió Pikler - Lóczy de Rosa Sensat

Montserrat Miró, Educadora d'escola bressol, actualment Tècnica d'Educació Ajuntament Caldes de Montbui i formo part del seminari de treball Pikler-Lòczy a Rosa Sensat.

PRESENTACIÓ DEL DILLUNS

Eva Gilabert, Directora de l'Escola El Bosc de Mont-ral ( Alt Camp). Mestra d'educació Infantil i Primària. Psicomotricista. Formada en Intel·ligències múltiples, Pedagogia Sistèmica, Filosofia, en educació activa i viva.

Aquest taller pretén ser un motor de diàleg, reflexió i intercanvi entre els i les mestres, tenint en compte l’acompanyament dels infants a l’escola des d’una mirada sistèmica, conscient, inclusiva, respectuosa i atenen a les intel·ligències múltiples. Descobrint alhora una altra manera d’acompanyar als infants, respectant els seus processos de vida des d’una mirada comprensiva i no tan directiva. Transformant els espais i el temps escolar des de la necessitat de l’infant, per apropar-nos a la infància des d’una mirada amorosa i de qualitat.

Es tracta d’enfocar noves mirades, replantejar-se idees, modificar preconceptes sobre el temps i l’espai escolar, per evolucionar plegats cap a un èxit educatiu i cap a un aprenentatge holístic mitjançant la integració de diferents àmbits i àrees de coneixement, tenint en compte la transversalitat i la multidisciplinarietat de l’ensenyament- aprenentatge.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/som-el-quefem/%20escola-nova-21-educar-per-a-la-societat-del-futur/video/5611660/

Josep Maria Esteve Gibert, mestre i llicenciat en història

Moltes han estat les magnífiques pràctiques educatives o experiències que s’han dut a terme en molts centres educatius del nostre país, però la majoria depenien de la bona voluntat d’una persona o d’un equip que un cop han marxat han desaparegut i el centre no ha sabut aprofitar-les.

Allò que fem en un centre ha de tenir una visió sistèmica, es dir, els canvis comporten d’altres canvis amb l’objectiu de millorar entre tots i no al servei de la improvisació. En aquest procés, les persones s’esdevenen imprescindibles, però tot allò que es fa té un sentit dins l’escola i afecta a tots.

En aquests moments estem immersos en un canvi de paradigma ple d’incerteses i no podem fer ulls clucs, les transformacions que fem ara hauran de servir per incorporar els ciutadans de futur al món. Fer persones competents s’ha d’entendre des del punt de vista humà, intel·lectual i de relació amb els altres i això suposa unes transformacions, que no són del tot noves, però que s’han de dur a la pràctica (cosa ja més complexa).

L’obsessió pel currículum ens ha fet oblidar que davant tenim infants i joves. Programem sempre pel demà (a infantil per quan passin a la primària, aquests pel pas a la secundària i els darrers pel batxillerat i les PAU, ningú fa el que toca en cada moment). Cal fer un canvi de mirada i organitzar el centre des de la mirada del present.

Però que té a veure tota aquesta introducció amb els entorns d’aprenentatge?

En funció de com entenem l’educació i els canvis que s’han de produir al s. XXI durem a terme unes pràctiques, unes metodologies, amb uns recursos i una organització de l’espai, dels grups i dels horaris, d’una manera o d’una altre.

Si el nostre objectiu és fer una escola productiva, organitzarem l’entorn per triar els millors i poder-ne fer una selecció, si pel contrari, volem una escola comprensiva, atendrem els infants i joves segons les seves necessitats, les seves capacitats i en funció dels seus interessos per aconseguir persones millors que millorin el món. Són dues visions que ens faran organitzar els entorns d’aprenentatge des d’una perspectiva o bé d’es d’una altra. Això serà cosa de cada centre.

Les dinàmiques que durem a terme a l’escola d’estiu pretenen reflexionar, compartir i donar idees de com transformar un centre amb coherència i que prepari als seus infants i joves per viure i conviure al món que els ha tocat viure i millorar-lo.

Elena Gonzalez Ollé, Gemma Casas Galimany, Ana Castelló Belda. Equip directiu de l'escola Arrels dels Monjos.

Els espais han de facilitar la vida dins dels centres fomentant la creativitat, una bona convivència i uns aprenentatges significatius.

Repensar els espais escolars és un element central de la transformació educativa ja que l’ambient físic de l’aula i de l’edifici escolar promou una manera concreta d’entendre el procés d’ensenyament-aprenentatge i les relacions educatives.

Què podem fer a les nostres aules i espais de l’escola perquè aquests espais estiguin al servei de l’aprenentatge?

Analitzarem diferents espais. Què ens proporcionen quant a ambient, materials, versatilitat, diàleg, il·luminació, acústica, mobiliari, mobilitat, personalització, ergonomia, experimentació, cooperació, diversitat.

La sessió conclourà amb una pràctica: idear un espai de l’escola: ambient d’aprenentatge.