Murs

L'eficàcia dels marges

Els murs o marges són parets de sosteniment de la terra en els costers per tal de fer feixes o bancals que siguin plans o amb un pendent més suau i, per tant, cultivables. Sovint s'hi veuen esglaons o escales per salvar el desnivell entre feixes, o bé arneres i cocons encastats. Els feien els mateixos pagesos, però també es constata l’existència de persones que el tenien com ofici i que rebien el nom de marger o margener.

El sistema de terrasses amb feixes és un bon sistema per aprofitar les escadusseres pluges, ja que permeten un drenatge pausat alhora que reté molta humitat que d’altra manera s’hauria escolat pel pendent. Tanmateix, els marges formen petits microclimes, són oasis enmig del territori utilitzat com a hàbitat per animals diversos especialment valuosos per l’agricultura. 

Per prevenir els efectes adversos de pluges torrencials, en els indrets més costeruts, el lleuger pendent de les feixes dirigia l'aigua de la pluja cap a una rasa que, travessant les feixes longitudinalment, la dirigia a un torrent, bassa o aljub.

La construcció d’aquests marges en terrenys de fort pendent, sovint amb pedres arrencades del mateix coster, exigia una combinació notable de força física, enginy i coneixement del medi. Cada pedra havia de trobar el seu lloc just, equilibrant pesos i tensions, mentre el pagès lluitava contra la gravetat, el cansament i un relleu inhòspit. És en aquest context que pren tot el sentit el concepte de viticultura heroica: una manera de conrear la vinya que desafia la lògica de la comoditat i la mecanització, i que és el resultat d’una obstinació tenaç per fer produir la terra allà on sembla que no és possible. Heroica, sí, però també profundament humana.