El testimoni conservat més antic de la presència humana correspon al paleolític superior. Són eines de pedra fetes per comunitats de caçadors nòmades al costat dels torrents de Can Magrans i Can Domènec, a la Universitat Autònoma, i del riu Sec.

En l'època que va des del paleolític fins a l'edat de ferro, el territori de Cerdanyola va ser habitat per petites comunitats, primer de caçadors recol·lectors i més tard, quan va desenvolupar-se el conreu de la terra, d'agricultors.

A finals de la primera edat de ferro van establir relacions comercials amb altres pobles mediterranis.

Al terme de Cerdanyola s'han excavat una trentena de jaciments i zones d'expectatives arqueològiques, algunes troballes dels quals es poden veure al Museu de Ca n'Ortadó. Destaca, per la importància del conjunt ceràmic i els esquelets de 50 persones localitzats, l'hipogeu del calcolític (2.500-2.100 aC) del carrer de París.

https://www.cerdanyola.cat/la-ciutat/la-historia