Embedded Files
Al segle V a.C., a la ciutat d'Atenes es va consolidar un sistema de govern fonamentat en que tots els ciutadans atenencs es reunien en assemblea i podien decidir lleis, la guerra o l’ostracisme. Aquest sistema conegut com a democràcia (govern del poble), va ser el resultat de les reformes establertes per tres grans legisladors: Soló, Clistenes i Pèricles.
Només els homes tenien la condició de ciutadà si eren fills de pare i mare atenencs. Tenien dret a votar i a ser elegits per a un càrrec públic. Només eren el 10% del total de la població.
Nosaltres no hem respectat la condició de ciutadà establerta a Atenes, tant els nois com les noies hem participat.
Distribució de la societat d'Atenes
LES DONES:
- Les dones vivien recloses a casa seva, i es dedicaven només a la vida domèstica.
- No tenien dret a vot i participaven poc en la vida política.
CIUTADANS:
- Eren fills de pare i mare atenencs.
- Tenien dret a votar i a ser elegits per a un càrrec públic.
- Defensaven la ciutat en temps de guerra i es pagaven el seu propi equip militar.
METECS:
- No eren fills d'atenencs i se'ls considerava estrangers.
- Treballaven com a artesans i comerciants.
- Pagaven impostos, però no podien participar en política.
- Podien formar part de l'exèrcit, però mai en llocs de comandament.
ESCLAUS:
- Eren propietat d'una altra persona i no tenien cap dret.
- Se'ls considerava éssers inferiors.
- Alguns treballaven en condicions molt dures, sobretot si ho feien a les mines. Per exemple, a les mines de plata del voltant d'Atenes.
L'Ekklessia
L'Ekklessia
L'assemblea de ciutadans dels grups de 1r ESO del Forat del Vent ens hem reunit al nostre singular turó de Pnyx per parlar del temes que ens preocupen. Tots aquells que no surten a les fotos, per no haver fet la feina i per tant tenir deutes, han perdut la seva condició de ciutadans.
L'assemblea de ciutadans de 1r ESO A. Al fons, es veu el nostre singular Partenó.
L'assemblea de ciutadans de 1r ESO C. Al fons, es veu el nostre singular Partenó.
L'assemblea de ciutadans de 1r D. Al fons, es veu el nostre singular Partenó.
Els oradors
Els oradors
Primer de tot, vàrem triar a un ciutadà, per sorteig, per tal de presidir l’Assemblea. La feina del president de l'Assemblea ha estat donar el torn de paraules als oradors, fer mantenir l'ordre i ser el responsable de que les votacions funcionessin bé.
Els oradors han explicat les seves inquietuds i els seus desitjos de millora de la nostra particular Atenes, el nostre institut. Hi ha hagut propostes molt interessants, acompanyades dels mecanismes per assolir-les.
Volem destacar una de les propostes:
- "Cal establir torns per recollir la brutícia que podem trobar als patis perquè aquesta brutícia és generada pels propis ciutadans de l'institut".
Podeu observar al president de l'Assemblea, flanquejat per dos soldats i l'orador adreçant-se a l'Assemblea
Podeu l'orador adreçant-se a l'Assemblea
Podeu observar l'orador adreçant-se a l'Assemblea, al president de l'Assemblea al costat de la clepsidra, que va rajant i va passant el temps
El temps
El temps
Les propostes dels oradors no tenien un temps il·limitat, estava fixat per la nostra clepsidra o rellotge d'aigua. El rellotge es posava en marxa quan l'orador començava a parlar i havia de callar quan deixava de caure aigua.
És el mateix que passa avui dia en els parlament del món. Els diputats tenen un temps limitat d'intervenció.
La clepsidra (klepto “robar” i hydro “aigua”) va ser inventada a Mesopotàmia fa més de 3000 anys i, a partir del 325 aC, va ser molt utilitzada pels habitants de l'Hèl·lade. La idea és que un recipient pren l'aigua a l'altre. La clepsidra és un rellotge d'aigua que mesura el temps fent passar una quantitat d'aigua d'un recipient a un altre a través d'un petit orifici.
Les votacions
Les votacions
Anem a votar.la pedra blanca volia dir SÍ, la pedra negra volia dir NO
La votació mitjançant les pedres
Report abuse