Embedded Files
La cacera font d'alimentació humana al Paleolític
La cacera font d'alimentació humana al Paleolític
Les primeres comunitats humanes vivien de la recol·lecció i de la carronya. A mesura que van anar perfeccionant les eines, van començar a ser caçadors.
Caçaven gran mamífers, rèptils i petits animals. Aprofitaven la carn per menjar, les pells per abrigar-se, els ossos per a fer eines i dels tendons i budells per a fabricar cordes.
Els primers éssers humans eren nòmades. Això vol dir que es traslladaven buscant menjar i refugi.
24000-16500 aC
Solutrià (Paleolític superior)
Solutrià (Paleolític superior)
El taller que hem fet els alumnes de 1r d'ESO sobre com es caçava en el Paleolític superior, en concret durant el Solutrià (24000-16500 aC) per tal de saber com podien garantir-se el menjar els nostres avant-passats.
Tots els membres del nostre clan hem observat el llançament de les llances i hem vist l’arc que fan les llances en la seva trajectòria.
És molt important saber quina distància màxima de cadascun dels membres del clan som capaços de fer.
Hem demanat a les professores de Ciències Naturals quina és la distància màxima que pot olorar un cérvol la presència humana. Això és una dada molt important perquè podem relacionar la distància de llançament de les llances i a quan poden detectar presència humana els cérvols.
Mapa de la distribució del Solutrià. Mapa: Daniel Dalet (http://www.histgeo.ac-aix-marseille.fr/).
El nostre ramat de cérvols
El clan de 1r B han intentat caçar uns cérvols. Els caçadors i les caçadores han fet servir tota la seva força per llançar les seves javelines.
Ha estat un treball de cooperació de tot el clan.
Els membres de la família dels cérvols i els depredadors necessiten el seu sentit de l'olfacte per sobreviure, per la qual cosa estan equipats amb molts més receptors olfactius que els animals que no confien en el seu sentit de l'olfacte. El musell llarg fa guanyar espai per a cèl·lules nervioses especials que reben i interpreten olors.
Els humans tenen uns 5 milions de receptors olfactius, mentre que els cérvols tenen uns 300 milions.
Els cérvols poden detectar petits moviments a distàncies de fins a 200 a 300 metres, segons l’espècie, i poden detectar la presència humana a un 400 metres. A més, també tenen bastant desenvolupada l'oïda. Tots aquests sentis estan destinat a protegir-se dels seus depredadors i l'home n'és un de molt important al Paleolític.
Les dades que tenen els arqueòlegs indiquen que la cacera del cérvol es relaciona amb tàctiques planificades, destinades a interceptar els animals en llocs estratègics.
La caça massiva del cérvol es va basar sobretot en l'emboscada dels ramats formats per les femelles i les seves cries.
Hem estudiat el tir parabòlic que realitza la llança dels caçadors del clan. Hem vist com es mou la llança sota els efectes de la gravetat. Hem vist que per ser efectius per poder arribar més lluny cal quel el cos descrigui una trajectòria parabòlica.
Elaboració del nostre ramat de cérvols
Elaboració del nostre ramat de cérvols
Aquí teniu una de les femelles de cérvol que hem dibuixat
Aquest és un del cérvols mascle
L'altre cérvol mascle
L'altra femella
L'escenografia: vegetació i cel
L'escenografia: vegetació i cel
El material per fer les nostres llances
No és sílex, però hem intentat donar-li la forma d'una fulla del Solutrià
El resultat no està gens malament
Report abuse