El dossier clàssic d'apunts (la famosa llibreta), no té cap sentit en aquesta metodologia. En canvi, el portfoli, e-portfoli, carpetes d'aprenentatge o d'evidències sí que seran fonamentals. Et recomanem seguir el link per aprendre més.
Els treballs aïllats per pujar nota desapareixen perquè no hi ha notes. De fet, el treball de l'alumne per obtenir nota ja no té sentit. Tot l'esforç que l'alumne inverteix al refer la seva feina, millorant el resultat, ha de comportar augmentar el seu aprenentatge.
No hi haurà un seguiment intensiu dels deures.
L'alumne ha d'entendre que la seva feina més procedimental és una qüestió seva. Si no estan seguint adequadament les classes i no fan feines més senzilles i mecàniques, amb prou feines podran fer treballs més complexos per assolir les competències.
Els docents han de seguir els treballs complexos i oferir comentaris i feedback per orientar i ajudar a millorar als alumnes.
Les incidències per mal comportament no tenen res a veure amb el procés d'avaluació. Us convidem a escoltar aquest podcast on s'explica aquest concepte en vint minuts.
Els exàmens de continguts estan molt lluny de l'àmbit d'aquesta metodologia. El treball en competències ha de ser el mitjà amb el qual l'alumne aprèn i mostra el seu aprenentatge.
Això fa que també sigui incompatible el paradigma de la solució única. Podríem obtenir tantes solucions aptes com alumnes hi hagi en el grup.
Ja no farem mitjanes, ni mitjanes ponderades, ni aquelles sessions de calculadora per aconseguir que aprovin el màxim d'alumnes. Ens centrarem a fer que treballin allò que poden fer i s'han compromès a assolir.
Mai, MAI donarem notes de la feina. Si hem de posar una nota final, que sigui aquesta la nota que posarem i la podem fer amb processos de diàleg amb el nostre alumnat.