4t Primària

Hi havia una vegada un edifici on hi vivia un senyor amb el seu gos. Quan el senyor va marxar a treballar, el gos va agafar un walkie talkie i va començar a dir:

-Guau, guau, guau. (La traducció al nostre idioma seria: animals, ja podeu venir).

Tots els animals del voltant (gossos, gats, hàmsters, ocells...) van anar cap al pis i es van colar per la finestra. El pingüí, que es deia Mandarí, es va posar de DJ i tots van començar a ballar. De sobte però, va entrar un gos molt vellet. Tothom es va quedar amb cara de pocs amics...Què hi feia un vell a la festa? Tots l’ignoraven. El pobre gos va decidir anar a seure sol al sofà però tot d’una va sonar una cançó molt animada i el vellet es va posar a ballar d’una manera increïble. Tots els animals van quedar al·lucinats i van començar a ballar al seu voltant. Finalment, tots van acabar fent-se amics i es van adonar que l’edat només és un número. Conte acabat, conte explicat!

Valeria Bayona

Fa mesos, quan era Nadal, els Reis Mags em van portar regals a casa la meva àvia i n’hi havia un de molt estrany que duia el meu nom. Quan va arribar tota la família, la meva cosineta de tres anys, que es diu Natàlia, va obrir el regal estrany sense voler (ella no sap llegir). Jo era l’única que observava atentament l’escena, la resta de la família estava distreta xerrant. Quan va acabar d’obrir el regal...VA DESAPARÈIXER! El meu cap estava a punt d’explotar. Vaig veure que el regal que havia obert la Natàlia era un bolígraf molt estrany, el vaig agafar i jo també vaig desaparèixer.

Després d’una estona em vaig despertar en una món molt estrany: tot eren objectes Kawaii de color “pastel”. M’encantava i tot era fantàstic, però la meva missió era trobar a la meva cosina i trobar la manera de tornar a casa l’àvia. Només vaig tardar uns minuts en trobar-la. La vaig agafar de la mà i vaig començar a pensar com podíem abandonar aquella dimensió.

-Ja ho sé, si hem arribat amb un bolígraf vol dir que n’hem de trobar un altre per desfer aquest embolic –vaig pensar en veu alta.

I dit i fet, vam trobar un bolígraf i a l’agafar-lo vam tornar a viatjar a casa l’àvia.

Adriana García

Hi havia una vegada un gatet de carrer que es passava els dies passejant pels carrers de Torralba de Calatrava.

Va arribar el carnaval al poble i el gatet va anar cap a la plaça de l’Ajuntament, on hi havien instal·lat una fira per celebrar-ho. Hi havia uns matalassos inflables perquè la gent pogués saltar molt i molt amunt. Però per seguretat, a tothom li posaven un arnés. De sobte, va passar una cosa molt estranya, en un racó de la plaça hi havia uns cascs d’astronauta (segurament d’algú que s’havia disfressat d’això). El gat, que com tots els gats era molt xafarder, va posar-hi el cap a dins però després no el podia treure. Com que no veia res, va acabar fent un salt als matalassos i va sortir disparat fins a la lluna. Allà es va trobar un jaguar que feia temps que hi vivia. De seguida es van fer amics.

Finalment, el jaguar va portar al gat a un planeta d’animals on hi havia discoteca i aigua i menjar per poder sobreviure. Ningú els podria molestar!

Vet aquí un gos, vet aquí un gat i aquest conte s’ha acabat!

Martina García