3r Primària

Els monstres coronàs

Hi havia una vegada uns alumnes que estaven a l’escola i havien de sobreviure als monstres Coronàs. Eren de molts colors! Quan estaven contents estaven grocs i quan estaven enfadats eren de color vermell. Hi havia un rei Coronàs que quan estava enfadat es menjava a la gent i morien. Però el monstre blau no feia això, ell ajudava d’amagat a la gent a l’Escola Grey. La Candela havia demanat ajuda al monstre blau perquè el monstre de color vermell estava entrant a la classe, però no podia anar perquè sinó el descobririen. Llavors, l’escola va anar al país del Coronàs i van anar a buscar al monstre blau, els va ajudar i van fer fora als altres monstres. L’Allison, l’Ainhoa i la Candela van ajudar a la gent a tornar al món i van poder salvar l’escola.


A. J.

L'home llop ataca

Un dia de tempesta un científic boig va crear l’ADN d’un home llop de 3 caps. Aquest monstre era enorme però va haver-hi un error i es va escapar. L’error era que s’havia oblidat del cervell. Doncs va començar a mossegar i a infectar a la gent i va crear 1.000.000 d’homes llop!!!! Però hi havia un mecànic que va crear un braç metàl·lic. Però el científic tenia altres plans: havia fet un “escup-focs”. Al final, el drac anava destruint els homes llop però l’escup-focs” va aparèixer i es van posar a lluitar traient lava. El guanyador va ser el drac i per això es va posar en una gema, per no destruir més. La gema es va trencar i els seus trossos van desaparèixer i van anar a parar a un lloc desconegut de l’univers.


Jordi Ferrer

Els microbis

Els microbis que estaven atrapats al lavabo no podien sortir. Un era groc i sempre estava molestant. La mare era rosa: sempre contenta i el pare era de color blau: sempre enfadat. Un dia va venir un humà a utilitzar el lavabo. “Oh no!” van dir els microbis. L’humà va dir: “Em fa mal la panxa”. L’humà va tirar de la cadena i els microbis van sortir disparats amb l’aigua. “No!!” deien tots espantats. I van desaparèixer. L’humà sóc jo, que sempre m’agrada tenir el lavabo net i sempre tiro de la cadena.


Megan Salinas