La Gran Pregunta és l'útlim apartat del treball, i també el més important. Si heu respost de manera correcta, conscient i reflexiva les qüestions prèvies breus ("Preguntes d'aproximació" i "Preguntes de contingut"), us haureu fornit d'un coneixement més que interessant sobre el context històric en què s'ubica la novel·la. D'aquesta manera, arribeu a aquest punt del treball entrenats i preparats per enfrontar-vos a aquesta Gran Pregunta Final i sortir-vos-en amb solvència.
CORRANDES D'EXILI
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena
lentament, sense dir re.
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L’estimada m’acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una marededéu
que han trobat a la muntanya).
Perquè ens perdoni la guerra,
que l’ensagna, que l’esguerra,
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’enyorança
ans d’enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
“Com el Vallès no hi ha res”.
Que els pins cenyeixin la cala,
l’ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que bategui com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
Pere Quart
La novel·la que hem llegit és una carta que escriu el Tòfol al seu germà, el Tian, com a testimoni del patiment i del dolor que provoca una guerra. Avui dia, la imatge que tenim d'una persona refugiada ens és poc propera: vénen de Síria, de Palestina, d'Ucraïna. Amb aquesta història, però, Casagran ens capgira aquesta imatge dels refugiats i ens l'acosta, demostrant-nos que fa només unes dècades nosaltres érem els refugiats.
En els poemes que teniu més amunt, els autors creen una metàfora de l'exili a partir de la imatge del camí i basteixen una descripció idíl·lica de la terra que abandonen. A més a més, la nostàlgia esdevé el motor comú de qualsevol obra que tracti el tema de l'exili. Recordeu, tan sols, l'escena del Paco carregant amb el seu fill mort a l'esquena, una càrrega molt més pesada per al cor que no per a les espatlles.
Imagineu, per un instant, que no heu tingut la sort de néixer en un país i en una època de pau. Imagineu que us ha tocat néixer a Síria, a Ucraïna, o al Iemen. Com la Carme, la vostra mare decideix arriscar la vida i marxar-ne per trobar un lloc on bastir un futur tranquil, lluny de la guerra. Teniu, però, un germà petit que no podrà marxar amb vosaltres, perquè encara és massa petit, i que creixerà a casa dels tiets.
Un cop lluny del perill de la guerra, passats uns anys, decideixes escriure-li UNA CARTA per explicar-li com ha estat el viatge (creuar la frontera, viatjar il·legalment, estar-se al camp de refugiats... o tot allò que et puguis imaginar sobre el camí de l'exili) i preguntar-li quina és la situació al país. En aquesta carta, hauràs de seguir els models que tens a mà:
la novel·la mateixa Ara que estem junts,
els poemes que pots llegir més amunt,
Els vídeos que trobaràs a l'apartat de recursos multimèdia d'aquest web:
O els articles treballats a l'activitat de descontextualització, o els que trobareu a l'apartat "Refugiats i exiliats" de l'apartat 7 - Fonts d'informació.
Recorda que hi han d'aparèixer 3 elements:
1. La NOSTÀLGIA,
2. La imatge del camí com a metàfora de l'exili
3. La descripció idíl·lica del lloc d'origen
EXTENSIÓ: Com a mínim, la carta ha d'ocupar una plana escrita amb ordinador. L'extensió màxima són 2 planes.