4- La gran pregunta

La Gran Pregunta és l'útlim apartat del treball, i també el més important. Si heu respost de manera correcta, conscient i reflexiva les qüestions prèvies breus ("Preguntes d'aproximació" i "Preguntes de contingut"), us haureu fornit d'un coneixement més que interessant sobre el context històric en què s'ubica la novel·la. D'aquesta manera, arribeu a aquest punt del treball entrenats i preparats per enfrontar-vos a aquesta Gran Pregunta Final i sortir-vos-en amb solvència.

La novel·la que hem llegit és una carta que escriu el Tòfol al seu germà, el Tian, com a testimoni del patiment i del dolor que provoca una guerra. Avui dia, la imatge que tenim d'una persona refugiada ens és poc propera: vénen de Síria, de Palestina, d'Ucraïna. Amb aquesta història, però, Casagran ens capgira aquesta imatge dels refugiats i ens l'acosta, demostrant-nos que fa només unes dècades nosaltres érem els refugiats.

En els poemes que teniu més amunt, els autors creen una metàfora de l'exili a partir de la imatge del camí i basteixen una descripció idíl·lica de la terra que abandonen. A més a més, la nostàlgia esdevé el motor comú de qualsevol obra que tracti el tema de l'exili. Recordeu, tan sols, l'escena del Paco carregant amb el seu fill mort a l'esquena, una càrrega molt més pesada per al cor que no per a les espatlles.

Què haureu de fer vosaltres, llavors?

Imagineu, per un instant, que no heu tingut la sort de néixer en un país i en una època de pau. Imagineu que us ha tocat néixer a Síria, a Ucraïna, o al Iemen. Com la Carme, la vostra mare decideix arriscar la vida i marxar-ne per trobar un lloc on bastir un futur tranquil, lluny de la guerra. Teniu, però, un germà petit que no podrà marxar amb vosaltres, perquè encara és massa petit, i que creixerà a casa dels tiets.

Un cop lluny del perill de la guerra, passats uns anys, decideixes escriure-li UNA CARTA per explicar-li com ha estat el viatge (creuar la frontera, viatjar il·legalment, estar-se al camp de refugiats... o tot allò que et puguis imaginar sobre el camí de l'exili) i preguntar-li quina és la situació al país. En aquesta carta, hauràs de seguir els models que tens a mà:

• • • • la novel·la mateixa Ara que estem junts,

      • els poemes que pots llegir més amunt,

      • Els vídeos que trobaràs a l'apartat de recursos multimèdia d'aquest web:

      • O els articles treballats a l'activitat de descontextualització, o els que trobareu a l'apartat "Refugiats i exiliats" de l'apartat 7 - Fonts d'informació.

Recorda que hi han d'aparèixer 3 elements:

1. La NOSTÀLGIA,

2. La imatge del camí com a metàfora de l'exili

3. La descripció idíl·lica del lloc d'origen

EXTENSIÓ: Com a mínim, la carta ha d'ocupar una plana escrita amb ordinador. L'extensió màxima són 2 planes.