PROJECTE DE DIRECCIÓ DE CENTRE

1 introducció

L’Institut La Guineueta, fundat el 1978, ha estat un pilar de la formació a Barcelona des dels seus inicis com a centre de Formació Professional. Al llarg de la seva trajectòria, ha ampliat progressivament la seva oferta educativa, incloent-hi ESO i Batxillerat a partir del curs 1994-95. Situat al nord-est del districte de Nou Barris, el centre es troba en un entorn socioeconòmic de nivell mitjà-baix, amb presència de bosses de pobresa i marginalitat, fet que ha condicionat la seva missió educativa i social.

La complexitat de l’Institut prové de l’amplitud de la seva oferta formativa i de les característiques socioculturals de l’alumnat, que inclou un 18,66% d’estudiants de nova incorporació al sistema educatiu (curs 2020-21), gairebé el doble de la mitjana dels centres similars (8,28%). Aquesta realitat reflecteix el compromís del centre amb la inclusió, la diversitat i l’equitat educativa.

En el marc del Pla director de la Formació Professional a Barcelona, l’Institut La Guineueta ha experimentat una transformació estratègica per convertir-se en l’Institut de Seguretat i Mobilitat de Barcelona  Guineueta.  Aquest canvi l’emmarca com un dels 35 centres especialitzats i integrats que es preveuen a la ciutat per a l’any 2030, amb l’objectiu d’oferir una formació professional avançada, imbricada amb el teixit empresarial i laboral del sector.

L’Institut busca posicionar-se com un referent a Barcelona i Catalunya en l’àmbit de la seguretat i la mobilitat, oferint itineraris formatius que cobreixin tot el procés postobligatori i estiguin alineats amb les necessitats del mercat. Les aliances amb empreses i institucions són un element clau en aquesta transformació, permetent una col·laboració estreta per enriquir la formació de l’alumnat i del professorat, alhora que s’incorpora l’expertesa del sector al currículum educatiu.

Aquest projecte de direcció es compromet a consolidar aquest nou model de centre, fomentant una formació de qualitat, innovadora i vinculada a la realitat laboral, amb la finalitat de preparar professionals competents que contribueixin a l’evolució de la seguretat i la mobilitat en un món en constant transformació.

2 trajectoria professional 

Aquest projecte de direcció ve marcat per la meva trajectoria professional al Departament d'Educació. Una trajectoria que va ten ir en el seus orígens en un despertar vocacional tardà, amb 26 anys, per la docència que es va produir per un fet casuals al tenir que assumir classes  particulars que feia el meu germà gran al 1998.  Així vaig impartir les primeres classes l'any 2000 i des de llavors ha esta així fins el curs 2014 que em vaig incorporar a 1/2 jornada als serveis centrals d'educació per liderar el programa EmprènFP. L'any 2019 rebia l'encàrrec de coordinar 6 dels programes d'innovacions de la Direcció General d'FP aglutinats en la unitat d'ImpulsFP, com a responsable de la mateixa. Durants els següents anys vaig treballar per ajudar las centres a incorporar la innovació en els seus procesos en àmbits com l'orientació, l'emprenedoria, les metodologies educatives, la innovació tecnologica i  les compètecies professionals. Finalment l'any 2024 s'em va proposar liderar el projecte educatiu del nou Institut de Seguretat i Mobilitat.

Aquest recorregut m'ha donat diferents imputs que donaràn el caracter propi del projecte educatiu del centre que intentarem desplegar en els propers 4 anys:

• una visió panoràmica de l'FP

• un coneixement exhaustiu de les diferents procesos  d'innovació aplicats als centres educatius

• un ampli coneixement del procediment administratiu

• experiencia en l'organització d'esdeveiments

• una visió clara sobre de la digitalitació dels procesos i l'incorporació d'eines de la millora de la porductivitat.

• expertesa en la gestió d'equips 

3 marc normatiu

El Projecte de Direcció s’emmarca dins la normativa vigent per poder desplegar totes les seves línies estratègiques del mateix: 

• Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació (DOGC núm. 5422, de 16.7.2009). Art. 144: Projecte de direcció. 

• Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius (DOGC núm. 5686 de 5.8.2010). Article 31: Projecte de direcció i exercici de la direcció del centre. 

• Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent (DOGC núm. 5753, d’11.11.2010). Capítol 4, art. 23 a 26. Projectes de direcció. 

• Decret 29/2015, de 3 de març, de modificació del Decret 155/2010.

4 diagnosi actualitzada del centre

4.1 On és l’ISMB

L’ISMB va iniciar la seva activitat oficial l’1 de setembre de 2024 com a conseqüència del pla director de reordenació dels ensenyaments professionals del Consorci d'Educació de Barcelona i per tant la transformació de l’Institut La Guineueta. 

Es tracta d’un centre d’Estudis postobligatoris de formació professional i de batxillerat, especialitzat en els àmbits de la seguretat i la mobilitat. Es troba a la frontera dels barris de La Guineueta i de Verdun, dins del Districte de Nou Barris.

Es troba als inicis de la implementació del projecte i per tant s'estan produint els primers canvis que podem aglutinar en 3 línies:

1. Canvis en les instal·lacions

2. Canvis en les estructures organitzatives 

3. Canvis en els protocols d'actuació

4.2 El coneixement de l’entorn

La Guineueta és un barri situat dins del districte de Nou Barris a Barcelona, un territori amb una gran diversitat socioeconòmica on conviuen barris amb diferents nivells de renda, des de zones més desafavorides fins a altres amb un nivell de vida mitjà. Tot i els esforços per millorar les condicions de vida en molts barris, la taxa d'atur continua sent superior a la mitjana de la ciutat, afectant especialment els joves i les persones amb menys qualificació. Això també es reflecteix a La Guineueta, un barri amb una alta taxa de desocupació, malgrat els projectes d'integració social i d'emprenedoria que s'han impulsat recentment, especialment en sectors com la restauració i el comerç.

En l'àmbit de l'habitatge, el barri ha viscut els efectes de la gentrificació, amb l'augment de l'interès per zones properes que ha fet pujar els preus de lloguer, dificultant l'accés a l'habitatge per a moltes famílies de classe treballadora. Tot i això, una part important de la població compta amb habitatges de protecció oficial, que ajuden a cobrir part de la demanda d'habitatge assequible. Pel que fa a l'educació, malgrat els esforços per millorar el suport a estudiants en situació de vulnerabilitat, La Guineueta segueix presentant desigualtats en l'accés a una educació de qualitat, un problema que també afecta a molts altres barris de Nou Barris.

En termes de serveis, el barri ha millorat les infraestructures i ofereix centres culturals i d'esport que fomenten la cohesió social i la participació ciutadana, però encara persisteixen mancances en accessibilitat, seguretat i serveis bàsics com la salut. La diversitat cultural del barri és una característica destacada, amb diverses iniciatives per afavorir la convivència entre els seus habitants. Malgrat els avenços, les taxes de pobresa i exclusió social són encara elevades, i els reptes econòmics i socials segueixen sent els principals obstacles per a una millora integral del barri.

4.3 La influència del context en el centre

El pla director del consorci preveia establir centres d'FP especialitzats a prop del sector productiu de referència. Així  trobem al institut dels Aliments en mercabarna,  l'institut TIC en el districte @22, l'institut de Nautica al port de  Barcelona...etc, però no es el cas del nostre centre que no es troba a prop de qui hauria de ser el nostre partner natural, l'ISCP (Institut de Seguretat Pública de Catalunya). Això dificulta la visibilitat de la missió del centre, juntament amb els pocs canvis en l'aspecte exterior de l'edifici que llencen el missatge de que aparentment no ha canviat res.

Per altra banda el centre recull una vocació social de servei a la societat a través de la incorporació als cossos i forces de  seguretat i que no havia trobat resó en l'educació pública a la ciutat de Barcelona i que feia que tots aquells joves  que volien fomar part dels cossos de seguretat es veiessin abocats a formar-se en entitats privades, o a no poder complir la seva vocació si la seva situació econòmica no s'ho permitia. Es per això que tot i les dificultats de visualització de l'oferta del centre, s'han rebut peticions d'inscripció més allà de la circumscripció de la ciutat de Barcelona, arribant peticions d'altres comunitats com les illes Balears.

4.4 Les característiques del centre

La part d'infraestructures del centre  té com a conseqünencia una sèrie de factors que s'han de tenir en compte a l'hora de dissenyar les diferents estratègies o actuacions del projecte, ja que és un centre que ocupa una superfície, en  un terreny pendent, de un total   9.223 m2  i en la que s'ubiquen tres edificis:

1. Edifici 1: és l'edifici on hi ha l'acés principal al centre educatiu i que consta de 4 plantes:

   1. Una planta soterrani on s'ubica el gimmàs i  espais d'instalacions i d'emagatzematge com la sala de calderes o l'antiga casa del corserge.

   2. la planta principal on es situen els espais dedicats a gerència i administració, consergeria, el coworqung de docents i la sala d'estudis dels estudiants

   3. la primera planta ubica el coliving de docents, la sala d'actes i diversos espais de pràctiques d'estudiants com un taller de tecnologia , un laboratori o un aula de simulació

   4. a la 3ª planta i la 4ª planta trobem majoritàriament aules polivalents

2.  Edifici dos: es troba entre els dos edifics 1 i 3 i està conectamt amb l'edifici 1 a través una pasarela coberta està dedicat a l'àmbit sanitàri

   1. a la planta 0 trobem laboratoris i algun simulador sanitaris

   2. a la planta 1 s'ubiquen aulespolivalents i tallers sanitaris

   3. a la planta 3 el més destacat és el l'aula ATECA sanitaria i la resta son aules polivalents i un coworking.

3. Edifici tres: es el darrer edfici que dona a les pistes esportives i està dedicat a l'àmbit de a mobilitat.

   1. a la plata 0 trobem els 4 tallers de mobilitat

   2.  la planta 1 és un altell que ara mateix és on s'ubica el coworking de docents del 3r edifici, la resta de la planta està inhabilitada per temes de seguretat

   3. a la planta 3 el que hi ha son principalment aules taller i una sala de reunions.

Aquesta distribució del centre implica que els docents que estan al primer edifici ocasionalment van al 3r edifi o al segon i  els docents del segon edifici tampoc van al 3r, per tant no es fàcil conseguir un sentiment comunitari integral de l'equip docent que tendeix a agrupar-se per àmbits.

Altres característiques del centre són el volum elevat d'estudiants (gairebé un miler) i grups (40 grups) i el ventall de nivells educatius que va des d'un grau bàsic fins als cursos d'especialització. Això fa que l'horari del centre abasteixi el matí i la tarda des de les 8 del matí fins les 21 hores del vespre.

Si posem el focus en el personal, sols un 25% aproximat tene la plaça definitiva al centre, això li dona volatilitat a la plantilla i per tant que es tinguin dificultats en consolidar un equip de treball per poder enfortir i fer crèixer el projecte.  respecte del personal PAS ara mateix el centre compta amb tres conserges i tres auxiliars administratius que  són justos per cobrir les necesitats del centre.

Trets d’identitat

1. Centre educatiu lligat al sector productiu i amb vocació de servei.

2. Centre integrador.

3. Centre motor de la innovació.

4. Centre obert al món.

5. Centre sostenible.

6. Centre participatiu.

7. Centre impulsor de l'excel·lència professional.

8. Centre amb una gestió basada en el principi de la transparència.

Les àrees d’organització són:

1. L’àrea estratégica

2. L’àrea pedagógica

3. L’àrea de benestar

4. L’àrea de relacions externes

5. L’àrea operativa

L’estudiant de grau mitjà és principalment de proximitat i el de grau superior és de procedència molt diversa.

4.5 DAFO

Debilitats (Factors interns negatius)

1. Infraestructures obsoletes: Tot i ser un centre de referència, l’estat vell de l’edifici i les instal·lacions pot limitar l’experiència educativa i donar una imatge menys competitiva.

2. Reptes logístics per l’alumnat desplaçat: Tot i haver un bon servei de transport públic, l’alumnat i professorat de fora de la ciutat poden trobar dificultats per accedir diàriament al centre.

3. Manca de serveis complementaris: L’absència d’espais moderns com zones d’estudi, cafeteria o allotjament pot afectar negativament l’alumnat i professorat desplaçat.

4. Diversitat d’interessos i necessitats: La procedència diversa de l’alumnat implica gestionar perfils acadèmics i socials més heterogenis, la qual cosa pot complicar la personalització de l’ensenyament.

5. Desafiaments per mantenir el vincle amb l’alumnat: Els estudiants que no són del barri poden tenir menys connexió emocional amb el centre, afectant la fidelització o la continuïtat en programes complementaris.

6. Manca de docents especialistes: en certs cicles formatius es percep una manca de docents especialistes.

7. La manca de lavabos: que pot implicar desplaçaments d'estudiants no necessàris

8. Una plantilla volàtil no consolidada: la continutitat dels projectes es pot veure compromesa amb la marxa de professorat que els liderava.

9. Inexpertesa de la direcció del centre: tots els  membres de la direcció són nous en el càrrec. Això comporta una corba d'aprenetatge que pot ralentir la consolidació del projecte de centre.

10. Instalaccions no accessibles: hi ha diversos punts del centre que no són accessibes i per tant no permeten la integracció de persones amb limitacions en la mobilitat.

Fortaleses (Factors interns positius)

1. Reconeguda oferta especialitzada: Ser un centre amb cicles exclusius i batxillerat professionalitzador atraient estudiants de tota Catalunya i inclús d'altres comunitats reforça la reputació i prestigi del centre.

2. Gran capacitat del centre: Espais suficients per acollir un volum gran d’estudiants, fins i tot en programes ampliats o nous cicles.

3. Professorat altament especialitzat: L’atractiu de l’oferta educativa està recolzat per personal docent qualificat i amb experiència en sectors tècnics i professionals.

4. Adaptació a sectors amb alta demanda laboral: L’oferta formativa en àmbits com mobilitat sostenible, seguretat i sanitat cobreix necessitats del mercat laboral a nivell provincial.

5. Accés a una base d’alumnes més gran: Atraure estudiants de tota Catalunya augmenta la diversitat i estabilitza la matrícula, independentment de les circumstàncies locals.

6. Equip de Direcció: un equip de direcció cohesionat i divers que es complementa molt bé

Amenaces (Factors externs negatius)

1. Competència d’altres centres públics i privats: Instituts ben connectats o amb instal·lacions més modernes poden captar estudiants potencials.

2. Costos d’explotació: els elevats costos de manteniment del centre limiten els recursos per altres projectes o necessitats.

3. Costos per als alumnes desplaçats: Les despeses de matricula, transport, materials i altres costos associats poden dificultar l’accés d’alguns alumnes.

4. Canvis en les prioritats educatives o laborals: L’evolució de la demanda en sectors com l’automoció tradicional o els cossos de seguretat pot reduir l’atractiu de certs cicles.

5. Desconnexió geogràfica i emocional: El fet que molts alumnes no siguin del barri pot dificultar la integració i la participació activa en projectes del centre o en activitats extracurriculars.

6. Dependència de les inversions públiques: La necessitat d’actualitzar instal·lacions i serveis pot ser difícil sense suport financer estable i prioritari.

7. Manca de docents: Cal disposar dels docents necessaris en les diferents especialitats que s’ofereixen.

8. Creació del centre associat a l'hospital de Sant Pau: implicarà la perdua de dos membres de la direcció per trasllat forçós i de part del professort de l'àmbit sanitàri.

Oportunitats (Factors externs positius)

1. Demanda creixent de formació especialitzada: Alumnes de tota Catalunya busquen alternatives específiques i diferenciades, com el batxillerat professionalitzador.

2. Millores en la mobilitat sostenible: La proliferació de connexions de transport públic a la província pot facilitar l’accés al centre.

3. Col·laboració amb empreses de tota la província: Accés a empreses de sectors clau per a pràctiques, formació dual i projectes reals, fins i tot fora de l’àmbit local.

4. Posicionament com a centre de referència: Ser un punt d’atracció  del territori pot augmentar el prestigi i possibilitar aliances amb institucions educatives i empresarials.

5. Programes educatius i subvencions a nivell europeu: Els fons i iniciatives per modernitzar centres educatius poden ajudar a mantenir l’atractiu i la competitivitat.

6. L'alt interés que desperten els cossos i forces de seguretat entre una part de la població: això pot atreure a estudiants al centre donat que és lúnic centre de Catalunya que imparteix el CFGS de Coordinació d'emergències i protecció civil. 

4 línies estratègiques.

Estratègies defensives (Debilitats + Amenaces):

Establir espais de menjador i d'estudi i treball als docents i estudiants, especialment pels que venen de lluny. 

Crear programes d’acollida i integració per reforçar el vincle entre els alumnes de fora del barri i el centre.

Sol·licitar fons a les administracions per millorar les infraestructures, amb prioritat en espais comuns, zones d’estudi i equipament tecnològic.

Petició de la gradació del projecte de l'Hospital Sant Pau en dos anys i poder mantenir els cicles de diagnòstic dos cursos.

Estratègies de millora (Debilitats + Oportunitats):

Adaptar serveis i infraestructures a les necessitats d’un alumnat divers, com espais de descans, zones d’estudi i serveis de suport.

Potenciar la col·laboració amb empreses i institucions del territori per oferir pràctiques i garantir que l’alumnat es beneficiï d’una xarxa més àmplia.

Desenvolupar itineraris d'orientació personalitzats dins del batxillerat professionalitzador i els cicles formatius per captar interessos diversos.

Estratègies ofensives (Fortaleses + Oportunitats):

Consolidar el centre com a referència territorial mitjançant campanyes de promoció que destaquin l’exclusivitat i qualitat de l’oferta educativa.

Reforçar la connexió amb empreses i institutcions de sectors clau i ampliar el model de formació dual a totes les especialitats per maximitzar l’ocupabilitat dels estudiants.

Potenciar la participació del centre en programes d’innovació educativa i fons europeus per modernitzar instal·lacions i millorar l’oferta formativa.

Potenciar la mobilitat dels estudiants i els docents.

Estratègies de consolidació (Fortaleses + Amenaces):

Mantenir i reforçar la qualitat dels cicles exclusius, assegurant que estiguin actualitzats amb les necessitats del mercat laboral.

Promoure activitats extracurriculars i projectes comunitaris que fomentin la integració de l’alumnat i millorin el vincle emocional amb el centre.

Millora de les instal·lacions del centre per que siguin més accessibles, segures i tinguin una distribució i organització més racional.

Promoure la connexió i col·laboració amb entitats del barri

5 objectius i indicadors.

Objectiu 1: Millora dels resultats formatius

Objectiu 2 : Millora de la cohesió social

Objectiu 3: Consolidació del projecte de centre

6 particularitats de l’ISMB

El centre té algunes particularitats que reforcen la seva propia singularitat en el conjunt de centres que formen part del pla director del Consorci d'Educació de Barcelona.

• Lanyard identificatiu: tot el personal del centre, tant estudiants com docents i personal PAS i de suport educatiu han d'anar identificats amb un lanyard, aquesta mesura reforça el sentiment de pertinença i la seguretat del centre ja que ràpidament podem identificar si hi ha personal aliè al centre i per tant evitar robatoris, agressions...etc. Els docents i PAS porten penjat del seu lanyard una targeta identificativa amb  la qual realitzen el control d'assistència propi i els estudiants el carnet d'estudiant.

• Control d'assistència a través de targeta: els docents i el personal PAS realitzen el control de la seva assistència amb una targeta que han de passar a través de l'aparell de fitxatge. 

• Control de l'obertura de la porta: per evitar distorsions a les classes i accés de personal no desitjat al centre la porta té un horari d'apertura i de tancament. 5 minuts abans de finalitzar cada classe la porta s'obre i posteriorment es tanca. I per tant els estudiants que arriben tard han de romandre al vestíbul del centre en un espai habilitat amb cadires i taules per

• Espais específics per menjar i descansar: s'ha habilitat un coliving per docents i hi ha projectat un colivin per estudiants són els únic espais on es permet menjar. Els estudiants ara mateix ho han de fer al hall del centre.

• Armariets per mòbils: Les aules són espais lliures de mòbils i per tant totes les aules tene un armariet on els estudiants han de deixar el mòbil per evitar distraccions i per evitar gravacions indesitjades.

• Sala de rescat: s'ha habilitat un espai per poder atendre als estudiants i al personal en cas de malaltia o accident en els moments inicials.

• Coworkings: el centre compta amb espais de treball comú per als docents. A cada edifici hi ha almenys un coworking per que els docents puguin treballar.

• Coworking direcció: espais de treball comú exclusiu per als membres de la direcció i el coordinador de qualitat i el coordinador d'FP.

7 mecanismes de retiment de comptes.

La millora contínua i l’assoliment de la qualitat són possibles gràcies a la consolidació d’una cultura d’avaluació basada en l’anàlisi de resultats mitjançant indicadors significatius i rellevants. L’establiment de mecanismes d’avaluació i retiment de comptes garanteix la implicació i participació activa de tota la comunitat educativa en el procés de millora.

La Programació General Anual (PgA) i la Memòria estructuren i defineixen els objectius i l’anàlisi dels resultats del projecte de direcció. Aquests documents han de ser compartits amb els diferents estaments (professorat, PAS, alumnat i famílies) a través dels òrgans de funcionament del centre per fomentar la transparència i la corresponsabilitat.

El projecte de direcció inclou:

• Objectius clars i mesurables.

• Estratègies de millora amb actuacions específiques, temporitzacions i responsables assignats.

• Indicadors de progrés o resultats, tant quantitatius com qualitatius.

A més, s’hi incorpora l’informe de l’enquesta de satisfacció de la comunitat educativa, un element essencial del procés de qualitat. És fonamental analitzar els resultats d’aquestes enquestes amb rigor, evitant l’autocomplaença en cas de resultats molt positius, i mantenir l’atenció sobre els canvis i disrupcions de l’entorn.

Tots els indicadors es gestionaran en un entorn digital que en facilitarà el seguiment. Al llarg del curs, es definiran moments i procediments específics per al retiment de comptes, mentre que, al final de cada curs, es durà a terme una autoavaluació global. Aquesta autoavaluació, juntament amb la memòria anual, permetrà prioritzar nous objectius i estratègies per corregir desequilibris i avançar en el procés de millora.

La transparència és un element clau: el Projecte de Direcció (PdD) i la resta de documents del centre es trobaran en un espai accessible per a tota la comunitat educativa.

En finalitzar el mandat de quatre anys, la direcció presentarà un informe global que avaluï l’evolució del centre i la consecució dels objectius definits en el PdD. Aquesta autoavaluació, juntament amb el treball conjunt de l’equip docent, la plantilla i el Consell de Centre, servirà per prendre decisions futures amb el suport de la Inspecció educativa.

7.1 al consell escolar del centre.

El retiment de comptes al Consell Escolar es duu a terme en dues sessions principals: la sessió final de curs, en què es presenten els indicadors del centre amb el grau d’assoliment dels objectius plantejats, i la primera sessió del curs següent, en què s’analitzen els resultats de manera global i es defineixen les noves prioritats i estratègies per al curs entrant. Aquest procés assegura la participació activa dels representants de la comunitat educativa i reforça la transparència en la gestió i planificació del centre.

7.2 al claustre de professors.

El retiment de comptes al claustre es realitza en dues sessions clau: el claustre final de curs, on es presenten els indicadors del centre juntament amb el grau d’assoliment dels objectius establerts, i el primer claustre del curs següent, on es comparteix l’anàlisi global dels resultats i es plantegen les noves prioritats i estratègies de millora per al curs que comença. Aquest procés garanteix la transparència i fomenta la implicació activa del professorat en la presa de decisions i en el seguiment del projecte de direcció.

7.3 a l’administració educativa.

El retiment de comptes a l’administració educativa, representada per la Inspecció i el Consorci Educatiu de Barcelona, es realitza al mes de juliol mitjançant la presentació de la Memòria Anual del Centre. Aquest document recull l’anàlisi dels indicadors del centre, el grau d’assoliment dels objectius establerts i les actuacions dutes a terme al llarg del curs. Aquest procés permet garantir la transparència en la gestió, facilitar el seguiment per part de l’administració i establir línies de millora per al curs següent.

8 elements per aprofundir en el lideratge distribuït i en la participació de la comunitat educativa.

8.1 organització del centre

El centre s’organitza en 6 grans àrees: 

Àrea estratègica:

L'àrea estratègica, juntament amb la resta d'àrees, marca les línies mestres que donaran forma al projecte educatiu del centre, realitzant  la gestió institucional que implica ostentar oficialment la representació de l'institut i garantir el compliment de les lleis i normatives vigents. Dirigir i coordinar les activitats del centre, presidir reunions i actes acadèmics, així com autoritzar despeses i visar documents oficials, són responsabilitats clau. La proposta de nomenament dels càrrecs directius i l'execució dels acords col·legiats són elements essencials de la gestió. A més, les competències derivades de les normatives del Departament d’Educació són crucials per a una gestió eficaç, en línia amb els decrets de direcció i autonomia de centres. 

Àrea pedagògica:

L'àrea pedagògica implica una sèrie de responsabilitats crucials per al bon funcionament de l'institut. Això inclou vetllar pel compliment del Decret de drets i deures de l’alumnat i la regulació de la convivència, així com l'assistència a les sessions del Consell Escolar. Coordinar-se amb altres centres i els serveis educatius és fonamental per mantenir una xarxa eficaç. L'elaboració d'horaris, la distribució de grups i l'atenció a les necessitats del professorat també estan dins dels deures d'aquest àmbit.

Coordinar els actes acadèmics i estar al corrent de les activitats dels departaments permet mantenir una dinàmica escolar àgil i ben estructurada. L'atenció a les famílies i els alumnes, així com l'autorització de canvis de grup, també formen part de les responsabilitats de l'àrea pedagògica.

Finalment, la coordinació de les activitats escolars complementàries i les sessions d’avaluació són elements clau per garantir un entorn educatiu ric i equilibrat, on els alumnes puguin créixer i desenvolupar-se plenament.

Àrea d'innovació:

L'àrea d'innovació té com a missió la integració de la cultura de la innovació, la recerca aplicada i l'emprenedoria en el centre. Això implica activitats que abasten la innovació interna i externa del centres, la promoció de habilitats innovadores mitjançant projectes inclusius, i la creació d'espais que promoguin la generació de projectes i sinèrgies com l'aula de tecnologia aplicada o el repensament de les aules com espais multifuncionals. 

Aquesta àrea fomenta la participació en projectes d'innovació i recerca aplicada, així com la col·laboració entre el centre i les empreses per millorar la cadena de valor. Això busca establir un vincle permanent entre el centre educatiu i les empreses i altres agents del territori. Promoure associacions amb altres institucions, potenciar la recerca aplicada i la cultura emprenedora entre el professorat, i promoure la innovació pedagògica. Així mateix, es fomenten projectes i intercanvis entre diferents regions per impulsar el desenvolupament i la transferència de coneixement en l'àmbit de la formació professional. 

Àrea de benestar:

L'àrea de benestar és clau per al funcionament harmoniós de l'institut. Aquesta àrea té diverses responsabilitats, incloent-hi la coordinació de la formació permanent del professorat i la cura del material bibliogràfic rellevant. També és responsable de coordinar la discussió i elaboració de materials comuns a tot l'institut i de gestionar les reclamacions de notes dels alumnes.

La coordinació dels actes acadèmics i dels equips docents és una part essencial de les tasques d'aquest àmbit, juntament amb l'adaptació del Pla d'Acció Tutorial segons les necessitats. L'àrea de benestar també col·labora en l'elaboració d'estratègies educatives, especialment per a l'alumnat amb necessitats especials, i vetlla per la correlació entre els cicles d'ensenyament. La resolució de conflictes i la gestió del clima de convivència són tasques delicades que requereixen una atenció específica.

A més, coordina les activitats d'orientació escolar i professional i vetlla per la coherència entre l'avaluació de l'aprenentatge i els objectius educatius. La coordinació amb els serveis educatius i la investigació, formació i innovació educativa són altres aspectes rellevants. En resum, l'àrea de benestar exerceix un paper integral en el desenvolupament i el benestar dels alumnes i de tota la comunitat educativa del centre.

Àrea relacions externes:

L'àrea de relacions externes assumeix un paper crucial en l'establiment i manteniment de relacions amb agents externs, incloent-hi proveïdors i altres agents productius de l'entorn. A més de les responsabilitats habituals, com l'elaboració del pressupost i la justificació econòmica, té el deure de negociar i gestionar acords amb proveïdors per a obres i compres.

Aquesta àrea presideix la Comissió Econòmica del Consell Escolar, actuant com a pont entre l'institut i els agents econòmics externs. És responsable de sol·licitar pressupostos competitius per a obres i altres necessitats, assegurant la millor relació qualitat-preu. A més, exerceix un control diligent sobre les despeses dels departaments, optimitzant els recursos disponibles.

En la gestió dels pagaments, dóna prioritat a les relacions de confiança amb els proveïdors, assegurant pagaments puntuals i acords contractuals clars. La gestió de l'inventari i altres aspectes econòmics es realitzen amb transparència i eficiència, garantint la sostenibilitat financera de l'institut i la seva capacitat per respondre a les necessitats educatives i operatives.

Àrea de gestió acadèmica:

L'àrea de gestió acadèmica s'encarrega de diverses tasques essencials per al funcionament administratiu i logístic de l'institut. Aquestes inclouen l'exercici de la secretaria en les reunions dels òrgans col·legiats i l'elaboració de les actes corresponents. També és responsable de coordinar les tasques pròpies de la secretaria i d'expedir certificacions i documents oficials.

La vigilància de la gestió administrativa del procés de matriculació és crucial per al bon funcionament del centre, així com la custòdia dels llibres i arxius de l'institut i la unitat documental dels registres acadèmics dels alumnes. L'àrea operativa també exerceix un paper comunicatiu, informant sobre resolucions oficials i cursos de formació.

A més, dóna suport en el procés de preinscripció i matriculació dels alumnes i coordina els suports a la tramitació de beques, així com de programes de suport als estudiants. La coordinació amb els centres de secundària adscrits i amb les activitats extraescolars completen el seu ampli ventall de responsabilitats, assegurant un funcionament eficient i coordinat de l'institut.  

Responsables d’àrea: membres de l’equip directiu. 

Josep Moratal: Director-Cap de l’àrea estratègica.

Economista de formació i docent per vocació. Màster en aprenentatges en entorns digitals. He desenvolupant la meva especialitat docent en l'àrea de FOL. Deu anys treballant a la Direcció General de Formació Professional, per ajudar als centres d'FP a implementar la innovació a les seves aules.

Belen pagan: Cap de l’àrea pedagògica 

Llicenciada en Farmàcia amb un Màster en Recerca de Microbiologia Clínica, en constant formació i amb 15 anys d'experiència contribuint a la formació i integració laboral de l'alumnat. Empàtica, curiosa i companya, valoro les relacions humanes i la cooperació en l'entorn professional. 

Vanessa Lloret: Cap de l’àrea d’innovació

Llicenciada en màquines navals i Gestora Tècnica, fusionant un sentit pràctic amb una visió analítica per prioritzar l'eficiència. Compromesa amb l'excel·lència, abordo les tasques amb determinació i proximitat, fomentant la col·laboració i el compromís en tots els projectes. 

Sònia Cuesta: Cap de l’àrea de benestar

Doctora en Educació i Societat, màster en Psicopedagogia, postgrau en Coaching Personal, llicenciada en ADE i mestra. 15 anys a l’empresa corporativa. Orientadora al SOC, professora de la UB, i del mòdul de FOL. Coordinadora d' EmpresaFP a la DGFP. Al servei de les persones, del seu aprenentatge al llarg de la vida i compromesa amb el desenvolupament integral del jovent, i l’orientació per al seu creixement personal i professional. 

Quim Miralles: Cap de l’area de relacions externes

Amb una llicenciatura en Administració i Direcció d’Empreses de la Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, em defineixo com a professional resolutiu amb un fort compromís en la meva feina. Posseeixo una ment creativa que em permet trobar solucions innovadores. Amb una experiència laboral diversificada, he estat professor en cicles formatius i a l'ESO i batxillerat, coordinador de la Xarxa d’Emprenedoria a la DGFP, així com comptable durant una dècada. 

Solange Miguel: Cap de l’àrea acadèmica

Doctorada en ciències biològiques, apassionada per la recerca en la ciència i la docència. Persona compromesa, treballadora i resolutiva davant els reptes que afronta. Quinze anys treballant als centres educatius, buscant el treball en equip i empatitzant amb les persones que treballa. 

8.1 el lideratge distribuït per al foment de la participació.

Els mecanismes de lideratge distribuït en un centre educatiu de formació professional (FP) tenen com a objectiu fomentar la corresponsabilitat i optimitzar la col·laboració entre tots els actors implicats. Aquests mecanismes responen a la necessitat d’afrontar els reptes específics de la FP, com la connexió amb el món laboral, la gestió de la formació dual i l’atenció a les necessitats formatives dels estudiants.

1. Equips de treball:

Equips d’innovació i emprenedoria: Per desenvolupar projectes innovadors, fomentar l’emprenedoria i integrar noves tecnologies.

2. Coordinació pedagògica i tècnica:

Coordinadors de cicles formatius: Supervisen l’organització acadèmica i la implementació dels programes en els seus àmbits.

Responsable de formació dual: Coordina la col·laboració entre el centre i les empreses per garantir una experiència formativa de qualitat per als estudiants.

Tutor/a de pràctiques (FCT): Lidera el seguiment individualitzat dels alumnes en les seves estades a les empreses.

3. Implicació del professorat

Responsabilitat compartida en projectes: Delegar la gestió de projectes específics, la certificacions professionals, programes d’orientació o acreditacions de competències.

Mentories internes: Professorat amb experiència tutoritza el personal nou o amb menys experiència en els cicles específics.

4. Participació de l’alumnat i les famílies:

Consell de delegats de FP: Espai perquè els estudiants participin en la presa de decisions sobre temes rellevants per als cicles formatius.

AMPA/AFA i relacions amb empreses: Impulsar la participació de les famílies i empreses en activitats formatives, tallers o jornades d’orientació laboral.

5. Relacions amb el món laboral i l’entorn

Coordinació d’internacionalització: Gestió de programes Erasmus+ o altres projectes d’intercanvi i col·laboració internacional.

Relacions amb associacions sectorials: Implicació d’associacions empresarials per mantenir actualitzada l’oferta formativa del centre.

6. Pla de desenvolupament professional

Formació contínua del professorat: Programes per actualitzar coneixements tècnics i metodològics adaptats als sectors en evolució.

Rotació de càrrecs de lideratge: La promoció de la rotació en rols de coordinació i responsabilitat per diversificar l’experiència dels docents.

7. Comunicació i transparència

Reunions periòdiques d’equips: Espais per coordinar els diferents equips i fer seguiment dels objectius.

Plataformes digitals: Ús d’eines col·laboratives, webs de suport, per gestionar projectes, compartir informació i donar suport als docents i la resta del personal del centre.

8. Òrgans de govern i participació

Consell Escolar: Promoció de la corresponsabilitat en la gestió del centre, incorporant la veu dels diferents actors, incloses empreses col·laboradores.

Claustre participatiu: Espais per debatre i consensuar decisions estratègiques relacionades amb la formació i la gestió del centre.

Aquest enfocament de lideratge distribuït a la FP assegura una resposta més àgil i eficaç als reptes formatius i laborals, potenciant la qualitat educativa i l’adaptació a les necessitats del mercat i dels estudiants.

9 conclusions

L’Institut de Seguretat i Mobilitat de Barcelona Guineueta es defineix com un centre compromès amb l’educació i la formació professional d’excel·lència, alineat amb el pla director del Consorci d’Educació de Barcelona i amb una clara orientació cap al sector productiu. Aquest projecte de direcció ha estat dissenyat per consolidar el nostre paper com a centre educatiu de referència en els àmbits de la seguretat i la mobilitat, tot integrant els valors que ens defineixen com a institució.

Com a centre lligat al sector productiu i amb vocació de servei, reforcem les connexions amb empreses, institucions i entitats que garanteixen una formació pràctica, actualitzada i adaptada a les demandes del mercat laboral. Aquest enfocament ens permet formar professionals qualificats i preparats per afrontar els reptes del seu futur laboral amb competència i responsabilitat.

La nostra aposta com a centre integrador, motor de la innovació i obert al món es reflecteix en l’atenció a la diversitat, la incorporació de metodologies pedagògiques innovadores i la participació en projectes internacionals, com ara programes d’intercanvi o col·laboració amb altres institucions educatives. Aquesta visió global ens posiciona com un model de referència per a altres centres i fomenta una comunitat educativa inclusiva, creativa i dinàmica.

Com a centre sostenible, participatiu i impulsor de l’excel·lència professional, treballem per implementar mesures que promoguin la sostenibilitat mediambiental, la participació activa de tota la comunitat educativa i l’adopció de criteris de qualitat en tots els àmbits del centre. Aquestes accions no només garanteixen el bon funcionament del centre, sinó que també ens impulsen cap a una millora contínua en benefici dels nostres estudiants, docents i col·laboradors.

La transparència és un dels pilars fonamentals de la nostra gestió. Els mecanismes de rendició de comptes i la comunicació oberta amb tots els membres de la comunitat educativa asseguren la confiança i la implicació de les persones que en formen part.

En el marc del pla estratègic del Consorci d’Educació de Barcelona, aquest projecte de direcció reafirma el nostre compromís per contribuir a una formació professional de qualitat, especialitzada i plenament integrada en el teixit productiu de la ciutat. Així, l’Institut de Seguretat i Mobilitat de Barcelona Guineueta es consolida com un referent en l’educació professional, liderant la transformació cap a un model educatiu innovador, sostenible i d’impacte positiu en la societat.

10 bibliografia

Documents oficials i normatius:

1. Consorci d'Educació de Barcelona (CEB). Pla Director d’Educació de Barcelona.

2. Ministeri d'Educació i Formació Professional. Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei Orgànica d’Educació (LOMLOE).

3. Generalitat de Catalunya. Decret 284/2011, de 1 de març, pel qual es regula l’organització de la formació professional inicial.

4. Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Currículums dels cicles formatius de formació professional.

5. Unió Europea. Recomanació del Consell sobre l’Educació i Formació Professional per a la competitivitat sostenible, la justícia social i la resiliència (2020).

Llibres i manuals:
6. Fullan, M. (2014). Lideratge del canvi. Editorial Graó.
7. Bolívar, A. (2012). Lideratge pedagògic i canvi educatiu. Morata.
8. Hargreaves, A., & Shirley, D. (2012). El quart camí: el lideratge de l’educació en el segle XXI. Graó.
9. Bolívar, A. (2013). L'avaluació per a la millora: Reptes i possibilitats. Octaedro.
10. Leithwood, K., & Seashore Louis, K. (2012). Linking Leadership to Student Learning. Jossey-Bass.

Articles i informes:
11. OCDE (2021). Education at a Glance 2021: Focus on Vocational Education.
12. UNESCO (2015). Revisió de l’Educació Tècnica i Professional a Europa.
13. CEDEFOP (2020). Skills Panorama: Trends in Vocational Education and Training.
14. Departament d’Educació (Catalunya). Informes sobre l’avaluació de la qualitat educativa en la FP.
15. Fundació BCN Formació Professional. Estat de la Formació Professional a Catalunya 2022.

Altres recursos:
16. Centres de Recerca Educativa (CRE). Informes i materials sobre lideratge distribuït i innovació a la formació professional.
17. Projectes Erasmus+ en FP: Documentació de projectes internacionals en innovació i mobilitat d’estudiants.
18. Revisió de bones pràctiques: Estudis de casos de centres educatius de formació professional reconeguts per l’excel·lència.

Webs d’interès:
19. Consorci d’Educació de Barcelona: www.edubcn.cat.
20. Generalitat de Catalunya - Educació: www.educacio.gencat.cat.
21. CEDEFOP: www.cedefop.europa.eu.
22. Xarxa FP (Fundació BCN): www.xarxafp.cat.