PLA D'ACCIÓ TUTORIAL

1. INTRODUCCIÓ

L’acció tutorial comprèn el conjunt d’activitats que es duen a terme amb l’objectiu d’orientar individualment els alumnes, bàsicament en els àmbits personal, curricular i professional. S’exerceix de forma compartida per part de tot el professorat en tant que l’activitat docent implica, a més de la impartició dels ensenyaments propis dels ensenyaments, el seguiment i l’orientació del procés d’aprenentatge dels alumnes i l’adaptació dels ensenyaments a la diversitat de necessitats educatives que es presenten. 

L’acció tutorial ha de ser entesa com una tasca d'equip en la qual el/la tutor/a és el/la coordinador/a i el/la responsable de cada grup classe, però no l'única persona responsable, ja que cada membre de la comunitat educativa escolar pot i ha de de dur a terme una tasca tutorial.

L’acció tutorial s’inicia en el moment d’incorporació de l’alumne al centre, i es desenvolupa durant tota la seva estada al mateix. La normativa d’inici de curs marca com ha de ser l’acció tutorial: “L’acció tutorial en aquests ensenyaments va adreçada a potenciar les capacitats personals de l’alumnat, la seva autonomia i iniciativa personal. Pel que fa a les activitats d’orientació acadèmica i professional és important incidir en els hàbits de treball i el coneixement del món laboral, així com proporcionar als alumnes els recursos i l’orientació necessaris per accedir al món laboral o per continuar el seu itinerari formatiu”. Per tant l’acció tutorial va adreçada a orientar en el àmbit personal i social a l’alumnat, però, també, la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació destaca com a principi general del sistema educatiu l’aprenentatge permanent i l’educació al llarg de la vida. 

Per tot això, és necessària la implicació coordinada de tots els agents educatius del centre (professors, tutors, equip directiu, famílies, alumnat, etc.). Tanmateix, el protocol d’orientació acadèmica o formativa i professional, en atenció a la diversitat de les situacions de cada persona, ha de tenir en compte les situacions següents,:

• L’orientació acadèmica o formativa i per a la carrera professional.

• L’orientació per a la inserció laboral, la cerca de feina, el millorament professional i la redefinició de la qualificació professional.

• L’orientació per a l’emprenedoria.

Per tot això, cal disposar dins l’horari del grup d’una sessió de tutoria als PFI i  tant a 1r com a 2n curs dels cicles formatius de grau bàsic, grau mig, grau superior, batxillerat sent convenient que el tutor o tutora del cicle formatiu ho sigui al llarg dels dos cursos de la promoció.

2. PRINCIPIS GENERALS DE L’ACCIÓ TUTORIAL

L’acció tutorial va adreçada a potenciar les capacitats personals i socials de l’alumne/a així com les capacitats professionals i acadèmiques. Respecte a les capacitats personals i socials, és important incidir en la seva autonomia i iniciativa personal així com a nivell emocional i moral. 

Caldria potenciar el coneixement professional i acadèmic, treballant les capacitats relacionades amb el seu perfil professional, en el cas de la Formació Professional, i oferir els recursos i l’orientació necessària per tal de facilitar l’accés al món laboral i/o seguir amb el seu propi itinerari formatiu. Així mateix, també en el batxillerat cal preparar l’alumnat per a la seva incorporació a estudis posteriors, tant professionals com universitaris, i per a l'accés al món laboral.

Com s’ha comentat en la introducció d’aquest document, entenem l’orientació i la tutoria de l’alumnat com a una tasca de tot el professorat i, per tant, comprèn les actuacions que el/la tutor/a desenvolupa amb caràcter més específic i, també, aquelles que cada professor/a desenvolupa amb l'alumnat tant a nivell individual com a nivell grupal. L’acció tutorial té com a referent la identitat i el caràcter propi del centre, que es concreten en la seva missió i la visió:

• Missió: proporcionar una formació de qualitat, integral i actualitzada per a futurs professionals del sector de la seguretat, la sanitat assistencial i la mobilitat, promovent el desenvolupament de competències  tècniques, ètiques i humanes que els permetin exercir la seva vocació amb  excel·lència i responsabilitat.

• Visió: aspirem a convertir-nos en un centre integrat i de referència, reconegut per la  nostra excel·lència en la formació professional en el camp de la seguretat,  amb un impacte positiu en la societat i un compromís constant amb la innovació  i la qualitat educativa. Promovem el desenvolupament continu dels estudiants i del personal docent, així com la responsabilitat social.

Per tot això, l’acció tutorial es considera una labor pedagògica encaminada al seguiment de l’alumnat amb la intenció que cada alumne/a desenvolupa les seves capacitats en les condicions més favorables possibles. L’acció tutorial forma part de l’acció educativa i és un recurs al servei de l’aprenentatge i desenvolupament integral de l’alumnat.

D’alta banda, d’acord amb el projecte educatiu de centre (PEC), les normes d’organització i funcionament de centre (NOFC) i l’organització curricular de centre, i altres projectes i serveis del centre, caldrà definir quins són els principis generals que marcaran l’acció tutorial del centre, tenint en compte que l’acció tutorial és un dels recursos dels que es disposa per a la millora de la qualitat del sistema educatiu en general i de la formació professional en particular.

Prenent com a referent la normativa i partint dels principis recollits en el PEC (recull la identitat del centre, n'explicita els objectius, n'orienta l'activitat i hi dóna sentit amb la finalitat que l’alumnat assoleixi les competències tècniques i personals, i el màxim aprofitament educatiu) el centre ha concretat els principis generals que regiran l’acció tutorial. 

Els reptes que el centre vol assolir inclouen la implicació de tot l’equip docent, que la visió sigui compartida i que hi hagi un compromís genuí per assolir les fites i els objectius que el centre s’ha marcat.

Així, els aspectes que, a partir d’aquest primer curs, el centre vol tenir molt presents son: 

• L’orientació educativa i l’acompanyament integral.

• L'acció tutorial en equip. 

• Les transicions educatives.

• L’abandonament

• La incorporació al món del treball.

• L’aprofitament de sinergies amb els agents de l’entorn. 

• La comunitat educativa del centre.

• La transversalitat de l'acció tutorial

3. CONTEXTUALITZACIÓ DEL CENTRE

El Pla d’acció tutorial ha de donar resposta a les necessitats de l’alumnat i a les demandes de l’entorn laboral, per la qual cosa en aquest document es fa una anàlisi de les característiques cel context en el que es troba el centre, de l’alumnat que hi assisteix i dels ensenyaments que s’imparteixen.

L’Institut la Seguretat i Mobilitat de Barcelona és un centre que acollirà la formació en l'àrea de la seguretat, la sanitat i la mobilitat de la ciutat de Barcelona i, a més, és un centre aconfessional, laic, no sexista, participatiu i regit pels principis i els valors de l’ integració, la solidaritat i el respecte a les persones i el medi ambient. La llengua vehicular del centre és el català i el centre pretén:  

• Oferir una formació integral de qualitat que ajudi a formar ciutadans i professionals ben qualificats, mitjançant l’adquisició de competències, afavorint la inserció laboral i la promoció professional.

• Ser un centre educatiu obert i proper al nostre entorn (el barri, la ciutat, les entitats socials i culturals, les empreses, etc.). 

• Ser un centre de referència a Catalunya per als sectors econòmics de la FP que impartim, oferint una formació de qualitat als futurs treballadors, amb una relació molt estreta amb el món empresarial, i amb uns equipaments i tecnologies adaptades a la realitat del món de l’empresa. Alhora, també es vol poder oferir opcions acadèmiques de continuïtat i de formació al llarg de la vida al nostre alumnat, exalumnat, persones aturades (a través de certificats de professionalitat)  i treballadors/es d’empreses (a través de cursos de formació programada).

A l’ISMB s’imparteixen, fonamentalment, cicles de tres famílies professionals: mobilitat, sanitat i seguretat, tant de grau mitjà com de grau superior i altres ensenyaments com batxillerat, PFI i grau bàsic. Més concretament, el centre imparteix els nivells d’ensenyament següents:

• Batxillerat (ordinari i Pro)

• Programes de formació i inserció (PFI):

  • Auxiliar de manteniment i reparació de vehicles de mobilitat personal

  • Auxiliar en centres sanitaris

• Formació Professional:

  • Cicle formatiu de grau bàsic d’Informàtica d’Oficina

  • Cicle formatiu de grau mig de:

    • Electromecànica de vehicles

    • Carrosseria

    • Emergències i protecció civil

    • Farmàcia i parafarmàcia

    • Cures auxiliars d’infermeria

    • Emergències sanitàries

  • Cicles formatiu de grau superior d’:

    • Automoció

    • Coordinació d’emergències sanitàries

    • Prevenció de riscos professionals

    • Formació per a la mobilitat segura i sostenible

    • Laboratori clínic i biomèdic

  • Curs d’especialització en  Aeronaus Pilotades de Forma Remota – Drons

3.1 Tipus de centre educatiu. Context socioeconòmic i cultural del centre

El centre, de nova creació al curs 2024-25, està ubicat als antics edificis de l’Institut La Guineueta i roman situat a la zona nord est de Barcelona, en concret, al districte de Nou Barris i al barri de La Guineueta. El barri limita amb els barris de Canyelles (anteriorment denominat Guineueta Vella), Verdum, Porta, Turó de la Peira i Torre Baró al mateix districte, i amb el barri d'Horta al districte d'Horta-Guinardó. Està delimitat per la Ronda de Dalt (Via Favencia), el carrer de Montral, el passeig d'Urrutia, el passeig de Verdum i el carrer de l'Artesania (que és on es troba ubicat el centre), així com la plaça de Karl Marx i la plaça de la República, on hi ha el monument escultòric La República dedicat a Francesc Pi i Margall.

Segons el Departament d’Anàlisi de l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona, elaborat el juny del 2023, el districte de Nou Barris té més de 170.000 habitants, i representa el 10,4% de la població de la ciutat. De fet, la seva densitat neta és més elevada que la mitjana. 

En l'estructura per edats, el grup de nens i joves i la gent gran tenen un pes relatiu més gran, mentre que l’índex d’envelliment i l'esperança de vida són similars a la mitjana. El pes de la població estrangera és més baix que al conjunt de Barcelona i la composició també és diferent, amb predomini de nacionalitats d'Amèrica del sud, Pakistan i el Marroc. 

És el districte amb un dels nivells de renda més baixos de la ciutat i  tots els barris es troben situats per sota de la mitjana. 

També el nivell d'estudis superiors és el més baix de la ciutat i la taxa d'atur estimada és la més alta dels deu districtes. Tant la demanda d'atenció de serveis socials com la proporció d'usuaris del Servei d’Atenció a Domicili (SAD) supera el pes de la població del districte. Un districte on l'activitat predominant és la comercial i també amb una especialització relativa en ensenyament.

El centre ofereix altres serveis com els Certificats de Professionalitat que incrementen la complexitat de l’alumnat 

És prioritat del centre l’establiment de relacions fortes i duradores amb els centres de treball. A través de les diferents coordinacions i dels tutors, es generen vincles que repercuteixen positivament en els alumnes per a què, fruit d’aquest treball conjunt, l’índex d’inserció laboral dels alumnes de l’institut sigui satisfactori. I, en relació amb aquest aspecte, l’institut està treballant per oferir als alumnes i a les empreses un servei de borsa de treball on els alumnes puguin presentar el seu currículum i on les empreses adrecin les seves necessitats.

Com a punt final sobre el context en el que es pot trobar l’alumnat menor d’edat, cal fer esment de la realitat familiar de part d’aquest alumnat:

• Famílies que infravaloren la funció educativa i no exerceixen sobre els seus fills/lles una funció de transmissió de valors que els motivin a assistir a l’escola i, per tant, a aprendre. D’aquesta manera, no assumeixen cap compromís amb la institució educativa i contribueixen a reproduir situacions de risc.

• Baix nivell d’instrucció de les famílies com a interlocutores del centre.

• Situacions familiars i personals complexes que provoquen relacions afectives insuficients i/o inestables, desigualtats (cura de germans més petits, execució de tasques domèstiques…) i problemes relacionats amb la salut emocional i mental.

• Estils febles de socialització familiar que deixen empremta en l’alumnat: negligència, manca d’autoritat, de límits personals, de valors de convivència (respecte, responsabilitat, compromís,…), d’hàbits higiènics, saludables, acadèmics.

3.2 Característiques de l’alumnat

L’alumnat de grau bàsic, de primer (ordinari) i segon de batxillerat prové fonamentalment del barris de La Guineueta, Verdum, Roquetes, Canyelles i Trinitat Vella, del districte de Nou Barris, on està ubicat el centre. L’alumnat de cicles i batxillerat PRO, en canvi, té una procedència més diversa, d’altres districtes de Barcelona, i en molts casos de fora de la ciutat.

L’esmentat context socioeconòmic dels barris del districte comporta que un elevat percentatge de les seves famílies presentin dificultats econòmiques, laborals i socials que, en molt casos, dificulten el progrés acadèmic de l’alumnat i que, juntament amb altres factors, causen diferents problemàtiques a nivell de salut mental i física.

De fet, com ja s’ha comentat en aquest document amb anterioritat, en molts casos, aquells que haurien de ser els referents familiars d’aquesta tipologia d’alumnat no poden ser-ho per les seves pròpies problemàtiques personals, interferint en el procés de desenvolupament educatiu dels seus fills i filles.

Pel que fa a les vies d’accés, la legislació actual permet l’accés als cicles formatius per múltiples camins i això proporciona una gran heterogeneïtat d’alumnat que, tot i resultar molt enriquidora per al conjunt del centre, sí incrementa lleugerament la complexitat tutorial.

• Accés Grau mitjà: 

  • Tenir el títol de graduat en educació secundària obligatòria. 

  • Tenir el títol de tècnic o de tècnic auxiliar.

  • Haver superat el curs específic per a l'accés als cicles formatius de grau mitjà. 

  • Haver superat el segon curs del batxillerat unificat i polivalent (BUP). 

  • Haver superat els mòduls obligatoris d'un programa de qualificació professional inicial (PQPI). 

  • Haver superat la prova d'accés a la universitat per a majors de 25 anys. 

  • Tenir un títol per accedir a un cicle formatiu de grau superior. 

  • Haver superat la prova d’accés a cicles formatius de GM. 

  • Tenir l’accés a la universitat per haver acreditat experiència laboral o professional, i tenir 40 anys o més. 

  • Haver superat la prova d’accés als mòduls professionals experimentals. 

• Accés grau superior: 

  • Tenir el títol de batxillerat. 

  • Tenir el títol de tècnic o tècnica superior o especialista. 

  • Haver superat el segon curs de batxillerat de qualsevol modalitat de batxillerat experimental. 

  • Haver superat el curs d'orientació universitària (COU) o el preuniversitari. 

  • Haver superat el curs específic per a l'accés als cicles formatius de grau superior. 

  • Tenir qualsevol titulació universitària o una d'equivalent. 

  • Haver superat la prova d'accés a la universitat per a majors de 25 anys. 

  • Haver superat la prova d’accés a GS. 

  • Haver superat un cicle de GM de la mateixa família professional

A més, la diferència entre l’alumnat que accedeix per la mateixa via no garanteix un perfil similar, doncs l’experiència professional dels alumnes pot arribar a marcar diferents col·lectius en una mateixa aula, així com les estratègies a desenvolupar des de la tutoria. 

Per altra banda, tradicionalment, les 3 grans famílies professionals que acull el centre (mobilitat, seguretat i sanitat) estan afectades per la masculinització i feminització del l’alumnat. En aquest sentit, caldrà treballar aquest aspecte per tal d’aconseguir la igualtat de gènere en tots els àmbits professionals. Finalment, i de caire més general, es posa de manifest el grau de maduresa dels alumnes de grau superior en relació a l’alumnat de grau mitjà i, en ara més, en el grau bàsic i PFI.

A nivell de situacions complexes, la realitat de l’alumnat a tots els centres també comporta haver de tractar amb:

• Conductes conflictives i de risc.

• Absentisme i retards.

• Dificultats emocionals.

3.3 Atenció a l’alumnat amb Necessitats Educatives Especials (NEE)

En els darrers cursos i en tots els centres, ha incrementat l’alumnat amb necessitats educatives especials, principalment, en els graus bàsics, mitjans i PFI. Les dificultats acadèmiques, professionals i personals que presenta aquest alumnat fa que el centre es mostri sensible amb aquesta problemàtica, en aquest sentit, l’orientadora educativa és la figura clau per a poder fer front a aquesta realitat. 

Així mateix, des del centre es manté una estreta col·laboració amb el CREDA, el CREDV, el CSMIJ i, en general, qualsevol organisme que pugui contribuir a un millor acompanyament de l’alumnat per part del centre. De fet, durant el curs 2024-25, el CREDA fa una formació específica pels equips docents i grups classe en els que hi ha alumnat que fa ús de suport auditiu. A més, hi ha la voluntat de plantejar al futur claustre i Consell Escolar la participació del centre en formacions teòriques i pràctiques per a l’abordatge d’aquestes necessitats. 

Per altra banda, el centre també participa a la xarxa NESE del programa OrientaFP pel curs 2024-25 amb l’objectiu d’elaborar un document on s’estableixin els protocols d’actuació amb l’alumnat NESE.

D’altra banda, el cantre també vetlla per assegurar que els pseudo-plans de suport individualitzat a l’FP, és a dir les adaptacions metodològiques, comprenen l’abast i la profunditat necessàries per fer un bon acompanyament a l’alumnat amb NESE i, en especial, a l’alumnat amb NEE. De la mateixa manera, el centre també és cautelós amb les PI de batxillerat, sobretot amb l’alumnat que vol fer les proves d’accés a la universitat. 

4.OBJECTIUS DEL PAT

Com tota programació educativa, el pla d’acció tutorial permet al centre compartir les finalitats de les accions educatives i planificar les accions que es duran a terme per assolir-les. 

El pla d’acció tutorial dona resposta a les necessitats que preveiem en l’alumnat, a les demanades de la societat actual i del mercat de treball, garantint el màxim d’èxit per a tothom de manera que afavorim la igualtat d’oportunitats i l’adquisició de competències bàsiques per a la vida. 

En aquest sentit, parlem d’orientació personal, entenent-la com l’acció docent dirigida al desenvolupament i maduració de l’alumnat dins el seu entorn i en interacció amb altres persones; per això, cal treballar les capacitats bàsiques entre les que podem incloure saber escoltar, tenir una actitud positiva davant la vida, les habilitats socials per mantenir relacions positives amb altres persones, poder-se conèixer a si mateix, prevenir situacions de risc, la capacitat per solucionar problemes de la vida de manera autònoma, saber treballar en equip, saber prendre decisions, conviure de manera participativa i democràtica en la societat de la informació, comportar-se de manera apropiada segons el lloc i el moment, respectar els altres, acceptar que poden haver-hi punts de vista diferents sobre un mateix fenomen, acceptar l’ambigüitat, acceptar la crítica i utilitzar-la de manera positiva, saber motivar-se a si mateix, saber responsabilitzar-se de les pròpies accions, etc. 

L’orientació acadèmica i professional forma part de l’acció docent i té per finalitat la presa de decisions dels alumnes en els àmbits acadèmic i professional, àmbits fortament entrellaçats. Són dues perspectives en un mateix procés de creixement, desenvolupament i realització personal. 

L’orientació acadèmica ha de possibilitar que cada alumne obtingui els millors resultats acadèmics d’acord amb les seves aptituds i pugui gestionar un recorregut formatiu amb eficàcia i autonomia creixent. A més, ha de promoure i afavorir la implicació per a la continuïtat formativa, prevenir l’abandonament i fer créixer la motivació per a la formació al llarg de la vida. 

L’orientació professional ha d’ajudar a l’alumnat a prendre decisions sobre els seus estudis i la seva formació, i a gestionar el desenvolupament professional. També ha de recollir el procés mitjançant el qual l’alumnat concreta un recorregut formatiu i experimental que el portarà a un objectiu professional a mitjà termini. El procés ha de potenciar la maduresa professional i l’elecció d’un recorregut d’acord amb les capacitats de cada alumne/a i les seves aspiracions. 

En concret, l’objectiu de l’orientació és establir un conjunt d’accions educatives per orientar i assessorar l’alumnat en finalitzar el seu itinerari formatiu. Aquestes finalitats han de tenir a l’alumnat com a element central i actiu, però, també a les famílies en els cicles de grau bàsic, mig i PFI.

4.1 Objectius generals del PAT 

• Dotar a tot l’alumnat d’un entorn adequat perquè el faci capaç d’assumir, amb responsabilitat, les seves decisions en els àmbits personal, acadèmic i professional. 

• Facilitar al grup classe les eines i les ajudes necessàries perquè es pugui instaurar i consolidar un clima positiu i enriquidor a nivell relacional, social, acadèmic i convivencial. 

• Detectar, el més precoçment possible, aquelles problemàtiques o circumstàncies que poden comportar abandonament, dificultats per a l’aprenentatge, per al desenvolupament personal i per a l’assumpció de l’autonomia de decisió de cada alumne. 

• Facilitar la presa de decisions de l’alumnat dirigides a la construcció o al millorament d’itineraris de formació i qualificació i de l’exercici professional, combatre els estereotips de gènere. 

• Facilitar la igualtat d’oportunitats de totes les persones sense distinció en el dret d’accés al sistema, tenint en compte l’atenció als col·lectius més vulnerables.

• Proporcionar a l’alumnat la informació i l’orientació educativa adequada, personal, escolar, acadèmica i professional, d’acord amb les aptituds, necessitats i interessos que manifesten.

• Establir protocols d’actuació al centre perquè l’alumne, en finalitzar els seus estudi, disposi de tota la informació necessària per a crear el seu propi itinerari acadèmic, professional o ambdós.

• Donar suport als equips de tutoria i a la resta professorat en la consecució dels objectius establerts.

• Regular la planificació i organització de l’acció tutorial.

• Afavorir la inserció laboral de l’alumnat.

• Minimitzar l’abandonament dels estudis.

• Minimitzar l’absentisme dels alumnes.

• Millorar el rendiment acadèmic dels alumnes.

• Donar a conèixer les normes de convivència del centre.

• Donar a conèixer els serveis del centre, els projectes i ajudar-los a col·laborar activament en les activitats programades.

• Responsabilitzar a l’alumnat dels seus drets i deures.

• En el cas concret dels cicles formatius, i donat el volum de grups al centre, és necessari que aquest alumnat, en particular, disposi d’un Informe Personal d’Orientació Professional (IPOP) que comprengui:

• Un currículum professional per competències fent servir una estratègia de marca personal basada en el coneixement de les empreses del sector que correspongui.

• Una autoavaluació per competències que permeti a l’alumne ser conscient de les seves habilitats i competències professionals en relació a una professió i poder dotar-lo de recursos per a millorar-les.

• Un informe personal que inclogui els àmbits d’interès del cicle i les professions associades a aquests àmbits junt amb una prospecció del mercat que permeti als alumnes conèixer la formació complementària al títol per tal d’elaborar l’itinerari personal de formació de cada alumne.

4.2 Objectius específics del PAT 

A partir dels objectius generals establerts, es concreten els 3 àmbits des dels que es despleguen els objectius específics:

• Àmbit personal: a través del foment de l'autoconeixement es pretén que l'alumnat es conegui millor i identifiqui les seves característiques i qualitats (aptituds, actituds i interessos). I que ho faci des d'una reflexió crítica sobre el procés de construcció de la pròpia identitat i el desenvolupament de criteris propis. Els objectius específics d’aquest àmbit són:

• Adquirir eines per millorar l’autoconeixement, l’autoestima i l’autocontrol emocional. 

• Analitzar les pròpies estratègies de relació i comunicació i millorar-les si s’escau, i enriquir de la seva manera de comunicar-se. 

• Adquirir habilitats socials que permetin relacions interpersonals òptimes i la prevenció i resolució positiva dels conflictes.

• Analitzar les pròpies competències i capacitats claus, detectant aspectes a millorar.

• Reflexionar sobre temes socials que els afecten: drogues, alcohol, conducció imprudent, alimentació, coneixement d’altres cultures, manca d’hores de descans, etc. 

• Adquirir hàbits saludables a partir de l’educació per a la salut.

• Prendre consciència de les relacions interpersonals abusives i identificar els recursos d’ajut.

• Àmbit acadèmic: el coneixement del sistema educatiu, la seva organització i funcionament, així com els diferents itineraris als quals pot accedir l'alumnat. També és fonamental que l‛alumnat conegui la forma de dur a terme un millor aprenentatge dels continguts, tant teòrics com pràctics, que s'imparteixen i possibilitar la coordinació i integració dels diferents aspectes que incideixen en el seu procés d'aprenentatge amb l'objectiu de millorar el seu rendiment acadèmic, així com la participació en el centre.

  • Identificar les característiques dels estudis que han triat.

  • Identificar les pròpies dificultats d’aprenentatge i prendre les mesures oportunes per millorar el propi rendiment. 

  • Adquirir estratègies d’aprenentatge, tècniques d’estudi, etc. 

• Participar, si s’escau amb les famílies, del procés educatiu de l’alumnat.. 

• Adquirir eines i recursos per a l’autoaprenentatge. 

• Participar activament en activitats dins i fora del centre. 

• Analitzar les pròpies competències i capacitats claus, indicant aspectes a millorar.

• Àmbit professional: el coneixement del mercat laboral, desenvolupar la identitat professional i l’actitud emprenedora, així com el poder fer una elecció equilibrada de posteriors especialitzacions en la seva professió, sortides professionals i d’estudis futurs que obren les portes a allò que l’alumnat desitja ser a nivell professional a través de les diferents transicions vitals.

  • Conèixer les diverses realitats professionals del sector, identificant oportunitats d’ocupació i autoocupació, possibilitats d’inserció i alternatives d’aprenentatge al llarg de la vida. 

  • Conèixer recursos de recerca de feina i orientació professional.

  • Identificar les diferents opcions acadèmiques que existeixen en acabar els estudis actuals.

  • Planificar itinerari formatiu i/o professional segons els propis objectius.

  • Identificar les professions per les que s’està capacitat una vegada finalitzada la formació. 

  • Analitzar les competències i les capacitats claus adquirides.

  • Identificar riscos laborals i mesures preventives i de protecció del sector professional.

D’altra banda, els objectius també es desenvolupen d’una forma més concreta i específica en funció dels diferents col·lectius que formen la comunitat educativa: alumnat, famílies i professorat (cal tenir compte que aquest últim col·lectiu també inclou al/la tutor/a). Per tot això:

1. Per l’alumnat

a) En relació al treball sobre la persona:

• Conèixer l’alumnat i afavorir l’autoconeixement i maduresa personal.

• Ajudar-lo a clarificar i buscar els seus objectius.

• Potenciar la seva responsabilitat.

• Millorar l’autocontrol i l’autoestima.

• Millorar la gestió que l’alumnat fa de les seves emocions.

• Fomentar l’autoconeixement i millorar la manera de comunicar-se per resoldre conflictes que puguin sorgir.

b) En relació a la comunitat educativa:

• Fomentar el treball col·laboratiu.

• Conèixer el bon funcionament i la normativa del centre, les seves instal·lacions i els nous estudis en el moment d’incorporar-se a l’institut.

• Participar activament en la vida acadèmica i cultural del centre, potenciant la participació en les activitats proposades i en les projectes endegats.

• Conèixer els serveis que ofereix el centre i les possibles col·laboracions amb les empreses de l’entorn.

c) En relació a l’orientació acadèmica i professional:

• Donar a conèixer les opcions acadèmiques en acabar el cicle formatiu.

• Donar a conèixer les competències professionals que demanen les empreses.

• Rebre informació d’estudis posteriors (altres cicles formatius, estudis universitaris) i de les sortides professionals.

• Reflexionar sobre les competències professionals pròpies.

• Facilitar l’elecció de l’opció acadèmica/professional més adient a cada situació.

• Valorar la importància del desenvolupament correcte, per si s’escau, per dur a terme les estades a l’empresa.

• Conèixer el desenvolupament de les estades a l’empresa (en els estudis d’FP), disposar de la documentació necessària i dur a terme el seguiment en el quadern de pràctiques.

• Estar predisposats per utilitzar les eines que li permetin resoldre els conflictes quotidians i la presa de decisions personals, acadèmiques i professionals

2. Per a les famílies

Aquest punt només té en compte l’alumnat menor d’edat i el major que així ho hagi autoritzat quan fa la matrícula.

• Facilitar l’intercanvi d’informació família-escola.

• Participar en el seguiment personal, acadèmic i professional de l’alumnat.

• Conèixer el funcionament i la normativa del centre.

3. Per els equips docents

a) Respecte a l’equip docent:

• Conèixer la situació de cada alumne per tal de facilitar el procés d’aprenentatge i de desenvolupament personal.

• Col·laborar en el fomentar la integració i la participació de cada alumne en el seu grup, en el centre i en l’entorn sociocultural.

• Facilitar l’orientació per tal de trobar solucions positives en situacions de conflicte, propiciant així l’autoestima en el seu procés educatiu.

• Fer el seguiment acadèmic, personal i grupal.

• Orientar l’alumnat en l’elecció d’estudis posteriors, tenint en compte les seves aptituds i interessos.

• Facilitar l’orientació professional i la inserció laboral, d’acord amb les seves capacitats i interessos, per tal d’afavorir la promoció i adaptabilitat a les variacions del seu entorn laboral.

• Col·laborar amb el tutor per fer les entrevistes inicials dels alumnes que s’incorporen al cicle.

• Col·laborar en la elaboració del informe personal d’orientació de l’alumne a través de la participació en els equips de tutoria.

• Col·laborar en la elaboració dels PSI (batxillerat) i les adaptacions metodològiques de l’alumnat (FP).

• Col·laborar en minimitzar les baixes i reduir l’absentisme alhora que s’intenta detectar les causes i es controla l’assistència a classe.

b) Respecte al tutor/a:

• Conèixer el funcionament i les característiques del grup.

• Fer de nexe entre l’equip docent i el grup d’alumnes.

• Fer de nexe entre l’equip directiu i l’equip docent.

• Col·laborar i coordinar l’equip docent per realitzar les entrevistes inicials dels alumnes que s’incorporen al cicle.

• Liderar i coordinar la realització de l’avaluació inicial diagnòstica i el Pla de Treball Pedagògic.

• Coordinar l’elaboració de l’Informe personal d’orientació juntament amb l’equip docent.

• Coordinar l’elaboració, per part de l’equip docent, dels PSI (batxillerat) i les adaptacions metodològiques de l’alumnat (FP).

• Minimitzar les baixes dels estudiants fent un seguiment de les causes que les motiven.

• Minimitzar l’absentisme dels alumnes controlant les justificacions de les faltes d’assistència

• Atendre les qüestions relacionades amb les faltes de disciplina, comportament a l’aula i rendiment acadèmic.

• Fer seguiment dels fulls d’incidències que per qüestions de disciplina, seguiment de les unitats formatives que l’equip docent pugui posar individualment als alumnes.

• Conèixer les característiques individuals dels alumnes respecte al seu rendiment acadèmic i actitudinal, fent un seguiment de l’assistència de l’alumnat i d’aquells aspectes particulars que impedeixin que aquests puguin assistir amb regularitat a les classes.

• Atendre les famílies i informar sobre els aspectes tant de funcionament del grup com de les situacions individuals dels seus fill/filles (menors d’edat).

• Informar als alumnes del seu rendiment tant acadèmic com actitudinal al llarg del curs.

• Portar a terme les reunions d’equip docent i reunions d’avaluació trimestrals.

• Quan excepcionalment canviïn de grup els alumnes, comunicar el fet al tutor del grup de destí i aquest a l’equip docent.

• Comunicar a l’equip docent les incidències que es produeixin a nivell d’activitats canvi d’horari etc.

• Fomentar la integració i participació dels alumnes del seu grup en les activitats i projectes del centre i de l’entorn socioeconòmic .

• Facilitar l’orientació per tal de trobar solucions positives en situacions de conflicte, propiciant així l’autoestima en el seu procés educatiu.

c) Respecte al tutor d’estades a l’empresa (dual):

• Fer el seguiment acadèmic, personal i grupal de les estades a l’empresa.

• Facilitar l’orientació professional i la inserció laboral dels alumnes, d’acord amb les seves capacitats i interessos, per tal d’afavorir la promoció i adaptabilitat a les variacions del seu entorn laboral

• Col·laborar en la confecció de l’Informe personal d’orientació dels alumnes que permeti identificar les àrees d’interès del alumnes en relació al cicle formatiu que està cursant.

• Col·laborar en l’elaboració de l’Informe personal de formació que permeti als alumnes completar la seva formació en funció dels interessos i habilitats manifestades.

• Col·laborar en la difusió de la catàleg de serveis del centre.

• Col·laborar en l’establiment d’aliances amb les empreses de l’entorn.

5. L’ACCIÓ TUTORIAL

La tutoria i l’orientació de l'alumnat forma part de la funció docent. És per això que cada grup d’alumnes tindrà un tutor/a. La coordinadora pedagògica coordinarà el treball dels tutors per al bon funcionament de l’acció tutorial al centre. Cal recordar que en el centre s’imparteixen majoritàriament cicles formatius (GB, GM, GS), però també hi ha dos batxillerats, dos PFI i un curs d’especialització. Això fa que .que, a més, per aquells casos que sigui necessari, el tutor/a podrà derivar alumnat a l’orientadora educativa del centre.

Així mateix, s’ha creat una àrea de suport a la tutoria amb l’estructura següent:

• L’orientadora educativa (FSE) donarà suport als tutors/res amb la finalitat d’atendre l’alumnat que requereix més acompanyament i una intervenció més especialitzada. El tutor/a enplenarà el formulari de demanda ‘orientació educativa que es troba a l’ISMBTools. De forma automàtica, el formulari crea un informe de derivació per a la orientadora (veure document a l’annex 1).

• En el cas dels cicles formatius, els/les tutors/es són els encarregats de vetllar per la completa realització de l’Informe personal d’orientació professional (IPOP) de l’alumnat. En aquest sentit, en el cas dels diferents cicles formatius, els tutors hauran de vetllar perquè els continguts de les fitxes treballades des del mòdul d’IPO1 i l’PO2 s’incorporin a l’ IPOP i, per tant, han de pujar les fitxes al drive corresponent. En aquest sentit, qualsevol canvi de tutor/a al llarg del cicle no afectarà la realització de l’IPOP.

• El/les tutors/es dels diferents grups dels cicles formatius, batxillerat i PFI seran els encarregats, juntament amb l’equip docent, de coordinar la realització de l’avaluació inicial diagnòstica (AID) del grup. Una vegada coneguts els resultats de l’AID i, si s’escau, juntament amb el suport de la coordinadora pedagògica i l’orientadora educativa es dissenyarà el pla de treball pedagògic (PTP) per a cada grup.

• En el cas de batxillerat i cicles formatius, els/les tutors/res han de mantenir una estreta relació amb el professorat de 1r i 2n, i també, en el cas específic dels cicles formatius, amb el professorat de FOL, concretament dels mòduls IPO1 a 1r i IPO2 a 2n i els tutors d’estades a l’empresa. Més específicament, serà necessari que hi hagi coordinació entre els tutors de 1r i 2n per garantir l’acompliment de les fitxes l’IPOP.

• Des de la coordinació pedagògica s’elabora la programació tutorial del curs tenint en compte el recull les accions relacionades amb la tutoria, però, alhora, també es consideren aquelles problemàtiques sobrevingudes i que, sovint, cal treballat a l’aula de forma immediata a la seva aparició. En definitiva, la programació de la tutoria, hauria de ser fruit de l’anàlisi de l’avaluació inicial diagnòstica (AID) i la posterior elaboració del Pla de Treball Pedagògic (PTP), però, tal i com s’ha indicat en aquest document (notes a peu d’aquesta pàgina), durant aquest primer curs 2024-25, l’elaboració del PTP es demorarà fins al segon trimestre sense perjudici d’una addient programació tutorial que ha estat fonamentada en l’anàlisi de l’AID.

• La proposta de programació tutorial de centre pretén ser una guía facilitadora per a tutors/es, però, alhora, cada tutor/a, a proposta de l’equip docent i segons les necessitats del grup classe, pot afegir/programar aquelles activitats que cregui més adients.

1. Funcions del tutor en la comunitat educativa

   1. Famílies

• Vetllar pel funcionament i control de l’assistència dels alumnes del seu grup i posar-se en contacte amb les famílies per aquests aspectes (menors d’edat o majors no emancipats que hagin donat el seu consentiment).

• Comunicar-los els resultats de les avaluacions quan així s’acordi per junta d’avaluació (menors d’edat).

• Rebre’ls d’acord amb l’horari establert, quan, per qualsevol motiu relacionat amb el procés educatiu dels seus fills, sigui necessari.

• Fer-los partícips de les decisions que s'han de prendre respecte al procés educatiu dels seus fills i que puguin comportar l’adopció de mesures singulars no previstes, en el cas de ser menors d’edat o majors no emancipats..

• Realitzar la reunió amb les famílies dels alumnes de Batxillerat, CFGM, CFGB i PFI a començament de curs, per tal d’informar-los de l’organització i el funcionament del centre, dels estudis que cursen els seus fills així com, també, de les qüestions d’importància que afectin el grup d’alumnes en particular.

2. Equip docent

• Coordinar la intervenció de l’equip de professors amb el grup d’alumnes, vetllant per la coherència de les actuacions de tots ells en relació amb l’aplicació de criteris comuns a l’hora de realitzar les activitats d’ensenyament-aprenentatge i d’avaluació.

• Coordinar la realització de les entrevistes inicials pels alumnes que s’incorporen al cicle i l’avaluació inicial diagnòstica.

• Coordinar la realització del Pla de Treball Pedagògic.

• Organitzar i presidir les juntes d’avaluació i redactar-ne les actes corresponents.

• Transmetre les demandes i inquietuds dels alumnes a la resta de professors.

• Informar a tot l’equip docent del rendiment acadèmic dels alumnes.

• Coordinar l’equip de tutoria del cicle amb reunions trimestrals per fer el seguiment de les accions de tutoria i evolució dels alumnes.

• Coordinar l’elaboració del informe personal d’orientació dels alumnes.

3. Coordinació pedagògica

• Omplir els formularis de seguiment i avaluació de les activitats del PAT.

• Coordinar els equips docents de pel bon desenvolupament de l’informe personal d’orientació i les adaptacions metodològiques.

• Compartir i proposar activitats pel PAT que cregui que són necessàries pel seu grup i pel centre.

• Emplenar el formulari amb la informació de les entrevistes inicials i de seguiment de l’alumnat. En el seu defecte, pel curs 2024-25, el tutor/a podrà compartir la informació de les entrevistes a la carpeta compartida corresponent.

4. Alumnat

• Dur a terme l’acollida de l’alumnat.

• Entrevistar-se amb els alumnes individualment per tal de conèixer-los i també quan apareguin dificultats en el procés educatiu.

• Orientar i assessorar l’alumnat en decisions que afectin al seu futur professional.

• Vetllar per la conservació de l’aula i espais propis de cada grup (sense perjudici de la resta de responsables d’espais).

• Controlar les faltes d’assistència, d’acord amb el document de les NOFC.

• Vetllar perquè els professorat de CFGB, PFI, batxillerat i el cicle d’Emergències i Protecció Civil gestionin les faltes d’assistència a través de l’aplicació Dinantia. I vetllar perquè la resta de professorat ho gestioni a traves del quadern digital compartit.

• Fer el seguiment de les absències de l’alumnat i les baixes que es produeixen al llarg del curs. Traslladar durant les juntes d’avaluació aquesta informació a la resta de l’equip docent.

• Comunicar els resultats acadèmics de les diferents avaluacions.

• Coordinar l’elecció de delegat/da de grup i membres del Consell Escolar.

• Informar l’alumnat sobre el pla d’emergència del centre.

• Informar l’alumnat sobre el desenvolupament del mòdul de projecte i síntesi (cicles) i el treball de recerca (batxillerat).

• Recollir els suggeriments o propostes del grup i trametre-les a qui correspongui.

• Informar i comentar amb el grup els resultats de les sessions d’avaluació.

• Ajudar a l’alumnat a superar les dificultats diàries de la tasca escolar, pel que fa als hàbits i la metodologia d’estudi.

• Portar a terme les activitats de tutoria.

• Coordinar la realització del Informe personal d’orientació conjuntament amb l’alumne i l’equip de tutoria de cicle.

5. Alumnat d’estades a l’empresa

• Informar l’alumnat sobre les estades a l’empresa dels mòduls del curs.

• Informar a l’alumnat dels supòsits d’exempcions.

• Entrevistar-se amb l’alumnat per tal de recollir dades necessàries per fer les estades a l’empresa.

• Contactar amb les empreses sol·licitants d’alumnat que farà les estades a l’empresa.

• Formalitzar els convenis de pràctiques mitjançant l’aplicatiu Qbid.

• Planificar les activitats formatives que realitzarà l’alumne a l’empresa.

• Presentar l’alumne a l’empresa i al seu tutor/a en aquesta.

• Trametre el conveni a l’alumne/a.

• Fer el seguiment del desenvolupament de les estades a l’empresa realitzant les oportunes visites.

• Vetllar perquè l’alumnat desenvolupi activitats i funcions que li siguin pròpies.

• Avaluar conjuntament amb el tutor/a de l’empresa i el professorat dels mòduls corresponents, les estades a l’empresa.

• Gestionar el desenvolupament de les estades a l’empresa, de cada alumne, mitjançant l’aplicatiu Qbid.

• Informar al tutor del desenvolupament de les estades a l’empresa del seu curs.

6. DESENVOLUPAMENT DE L’ACCIÓ TUTORIAL

El tutor de l’alumnat té assignada en el seu horari una hora lectiva per realitzar tasques de tutoria, excepte, en el cas dels cicles, quan el tutor ho sigui també en les estades a l’empresa que, aleshores, té una hora addicional assignada per cada 5 alumnes. 

Trimestralment, com a mínim, es reuniran els tutors/res del centre amb la coordinadora pedagògica i, si s’escau, també amb l’orientadora educativa del centre.

L’equip de tutoria té assignada una reunió al trimestre per fer la coordinació de cicle i fer el seguiment dels alumnes i establir les actuacions pertinents. Per altra banda, l’equip docent té assignada una reunió al mes por poder coordinar totes les actuacions necessàries respecte la tutoria.

1. Respecte a l’alumnat

L’acció tutorial amb l’alumnat es realitza:

1. Per part del tutor del curs:

• Bàsicament mitjançant entrevistes individuals, formals i informals, del tutor amb l’alumne. Aquestes s’han de realitzar tant a iniciativa del tutor com per demanda de l’alumne.

• Les entrevistes que el tutor fa al llarg del curs tenen com a objectiu el seguiment i l’orientació personal i acadèmica.

• El tutor/a emplenarà un formulari (Google Forms que conté les preguntes ja preparades) amb la informació de l’entrevista inicial (és possible que necessiti el suport de l’equip docent per poder fer totes les entrevistes al llarg dels primers dies de curs). La resta d’entrevistes individuals fetes pel tutor/a al llarg del curs, han de quedar enregistrades a través d’un formulari a partir del curs 2025-26. Durant el curs 2024-25 aquest formulari només estarà operatiu el 3r trimestre i les entrevistes realitzades durant el 1r i 2n trimestre (excepte la inicial) romandran en un Drive (a través d’un arxiu d’Excel) amb propietat compartida entre el tutor/a i la coordinadora pedagògica. Les entrevistes fetes per l’orientadora educativa queden registrades en dos excels: la petició que es fa a través del formulari al ISMBTools i l’excel de seguiment.

• En cas de que l’alumnat volgués deixar el cicle perquè aquest no compleix amb les necessitats, habilitats o expectatives el tutor/a o orientadiora educativa, i si s’escau també a través del servei Jove que facilita el CEB, haurà d’informar-lo de:

• Les possibilitats existents en l’oferta educativa de la zona i avaluar la possibilitat de realitzar un altre cicle formatiu més adequat a l’alumne/a.

• En el cas de cicles, realitzar només aquells mòduls professionals amb els que pugui obtenir un certificat de competència, per desprès acreditar-ho al SOC, com també aquells mòduls professionals que pugui convalidar amb un altre cicle, com per exemple llengua estrangera, IPO1 o IPO2.

• Realitzar un Certificat de Professionalitat.

2. Per part de l’equip docent:

A través de les entrevistes inicials a l’alumnat, s’efectuarà una avaluació diagnòstica del grup al començament del curs escolar. Amb aquesta avaluació es poden planificar les accions que millor s’adaptin a la tipologia de grup i que, com s’ha comentat amb anterioritat, conformen el pla de treball pedagògic de cada equip docent. 

D'altra banda, el professorat de FOL juga un paper important alhora de col·laborar en l’elaboració de l’IPOP.

2. Respecte a la familia

La relació de la família de l’alumne amb el centre es canalitza a través de la figura del tutor. Les actuacions proposades en aquest punt són, com a mínim, una sessió de tutoria (reunió) amb les famílies del l’alumnat a l’any. Aquestes entrevistes família-tutor s'enregistren a través d’un formulari (Google Forms) del centre a partir del curs 2025-26. Durant el curs 2024-25, la informació sobre la reunió amb les famílies es custodia en una carpeta compartida.

La reunió amb les famílies es fa al començament del curs acadèmic i amb totes les famílies del grup classe. El contingut de la sessió és principalment informatiu, on es fa la presentació dels estudis, del tutor, i altres temes organitzatius.

Les entrevistes família-tutor són la principal forma d’intercanviar informació i promoure la col·laboració i participació de les famílies en el procés educatiu de l’alumnat. Aquestes entrevistes es realitzen durant tot el curs i poden ser convocades tant a iniciativa del tutor/a com de les famílies. 

3. Respecte l’equip docent

El seguiment de l’alumnat el realitza l’equip docent coordinat pel tutor del grup.

L’equip docent participa en la realització de les entrevistes diagnòstiques inicials de l’alumnat tant de nova incorporació al institut com d’aquell alumnat que ja ha estat al centre, permetent fer una diagnosi del grup a l’inici del curs escolar per adaptar a les característiques del grup les accions planificades. 

L’equip docent es reuneix a principi de curs, un cop realitzades les entrevistes amb els alumnes i quan algun dels seus components ho considera necessari. L’objectiu d’aquesta reunió és fer el seguiment dels alumnes del curs, mitjançant l’observació, discussió i propostes d’actuació sobre l’evolució acadèmica i personal de cada alumne, elaborant e implementant el Pla de Treball Pedagògic per cada curs. 

També és responsabilitat de l’equip docent adaptar a les necessitats del grup, el pla de tutoria que recull les accions que es realitzaran al llarg del curs respecte la tutoria.

7. EINES I RECURSOS PER A L’ACCIÓ TUTORIAL

El tutor/a i l’equip docent disposen d’un conjunt d’eines per facilitar el desenvolupament de l’acció tutorial amb el grup i amb els agents que intervenen. Aquestes eines són les següents:

• Reunions d'equip docent

• Avaluació inicial diagnòstica

• Entrevistes personals amb l’alumnat

• Tutories de grup

• Informes de valoració alumnat (menors d’edat)

• Reunions de seguiment trimestrals amb coordinació pedagògica i orientació educativa.

• Contacte amb les famílies

• Entrevistes dels tutors amb el coordinador d’estades a l’empresa

• Reunions a demanda dels equips de tutoria de cicle o tutor/a amb la coordinador/a pedagògica

• Reunions de delegats del curs amb l’equip directiu

• Recursos per portar al Pla de Treball Pedagògic i el seguiment d’aquest.

• Classroom de tutoria amb eines, recursos i activitats per l’acció tutorial.

• Plantilla per fer el seguiment i avaluació de les activitats del PAT per part dels tutors i l’avaluació de les activitats del PAT per part de l’alumnat.

Tot seguit es detallen algunes de les eines i recursos esmentats prèviament:

1. Reunions de l’equip de tutoria de cicle a partir del curs 2025-26: les reunions de l’equip de tutoria de cicle són la millor manera de coordinar i gestionar la responsabilitat compartida que suposa la tutorització dels alumnes als cicles formatius. S’entén que l’alumne construeix el seu itinerari professional al llarg dels dos cursos que componen el cicle formatiu escollit. 

La forma més adequada de fer l’acompanyament de l’alumne en aquest creixement professional consisteix en fer un seguiment coordinat amb els tutors de 1r i 2n curs i els professors del departament de FOL (si s’escau) i els tutors d’estades a l’empresa.

Els equips de tutoria de cicles LOE tindran, a partir del curs 2025-2026, una reunió trimestral destinada a a vetllar per la correcta elaboració de l’Informe Personal d’Orientació Professional (IPOP) de l’alumne.

2. Reunions de l’equip docent: tot l’equip docent és el responsable de l’acció tutorial i les reunions d’equip docent són la millor manera de coordinar i gestionar aquesta responsabilitat compartida. Tots els membres de l’equip docent disposen d’una hora no lectiva mensual, reservada a la reunió d’equip docent que es concreta en el calendari d’activitats del centre per a tot el professorat afectat.

Les reunions d’equip docent les convoca i dirigeix el tutor/a del grup i s’ha de deixar constància dels acords presos en l’acta d’equip docent que l’elaborarà el tutor/a. A partir del curs 2025-26 el tutor penjarà l’acta de la reunió  a l’espai habilitat per aquesta finalitat. 

A principi de curs 2025-26, el tutor/a convocarà una reunió d’equip docent per establir els objectius pel curs escolar i executar el pla d’acció tutorial i orientació professional del curs o elaborar-ne/adaptar-ne, si s’escau, un altre segons el pla de treball pedagògic (PTP) consensuat per l’equip docent en funció dels resultats de l’avaluació inicial diagnòstica (AID) realitzada. El PTP consensuat s’ha de fer extensiu a la coordinadora pedagògica.

En les següents reunions d’equip docent, el tutor/a vetllarà pel seguiment dels objectius establerts i dels acords presos en cada reunió i el desplegament i implementació del Pla de Treball Pedagògic al llarg de les sessions de tutoria. 

1. Contacte amb les famílies: el contacte amb les famílies és molt important, especialment quan l’alumnat és menor d’edat. Quan un alumne és menor d’edat, el tutor/a pot oferir qualsevol tipus d’informació a les famílies, ja sigui sobre el cicle o sobre el comportament de l’alumne, l’assistència a classe i l’evolució de l’aprenentatge. En canvi, quan l’alumne és major d’edat, el tutor/a només pot donar a les famílies informació general del cicle formatiu, però mai les dades personals de l’alumne en cas que l’alumne hagi manifestat expressament la voluntat de no informar a la família durant la matrícula o a l'avaluació diagnòstica inicial, en concret aquesta informació es troba en el primer dels quatre formularis.

Si l’alumne passa a la majoria d’edat durant el curs i aquest, en el formulari de matriculació, va autoritzar al centre a facilitar informació a les famílies, caldrà que envii un correu al tutor conforme ja no està d’acord en autoritzar el traspàs d’informació.

De tota manera, el/la tutor/a de primer curs de qualsevol cicle formatiu o altre ensenyament informarà a les reunions d’inici de curs amb les famílies de tots els aspectes generals que conformen el cicle formatiu i la vida al centre. També establirà les eines i canals de comunicació amb les famílies dels alumnes menors d’edat. Com ja s’ha esmentat amb anterioritat, les faltes d’assistència dels alumnes de PFI, CFGB, batxillerat i CFGM d’Emergències i Protecció Civil es registren a través de l’aplicació Dinantia, mentre que a la resta de cicles, el control d’assistència es porta a terme a través del quadern digital dissenyat per aquest propòsit. 

Qualsevol canvi o incidència en l’horari de classes del cicle formatiu es publica a través d’un avís del centre i es registra al calendari a l’ISMBTools del centre.

d)  Reunions dels tutors/es amb la coordinadora pedagògica: es mantindran reunions trimestrals entre la coordinadora pedagògica i els tutors/es i, si s’escau, també hi assistirà la orientadora del centre. La coordinadora pedagògica podrà convocar als tutors/es sempre que ho consideri necessari a l’hora destinada per a les reunions de centre. De la mateixa manera, els tutors/es poden convocar a la coordinadora pedagògica sempre que ho considerin necessari.

e)  Reunions dels tutors/es amb el/la coordinador/a d’estades a l’empresa: sempre que una família sol·liciti una reunió amb el tutor/a del seu fill/a, aquest/a la rebrà en una de les hores que el tutor té fixades de permanència al centre per realitzar tasques de tutoria, acceptant certa flexibilitat horària sempre que sigui possible.

El/la coordinador/a d’estades a l’empresa convocarà als tutors/es a una reunió a inici de curs per presentar la Guia d’estades a l’empresa pel curs 2025-26 i explicar tots els processos en relació al seguiment de les estades a l’empresa. Durant el curs podrà convocar les reunions que consideri convenients i estarà a la disposició dels tutors/es per a guiar-los i recolzar la seva tasca. Realitzarà almenys una reunió de seguiment, conjuntament amb el/la cap gestió docent per tal de repassar els alumnes que realitzen estades a les empreses.

f)  Reunions de delegats de cada grup amb la direcció del centre

A partir del curs 2025-26, final de cada trimestre, la direcció del centre es reunirà amb els delegats/des de cada grup de forma conjunta per tal d’analitzar el funcionament del centre en relació als aspectes que afecten a l’alumnat i poder plantejar propostes de millora. 

8. EL PLA D’ACCIÓ TUTORIAL: FONAMENTS, ESTRUCTURA I CONTINGUTS 

El PAT ha de garantir que l’alumnat adquireixi habilitats per la vida (OMS, 2003) relacionades amb un mateix i amb l’entorn, i que permetin la millora de:

• La presa de decisions i el pensament crític

• La comunicació i les relacions interpersonals

• La pròpia gestió i la capacitat d’afrontament

A nivell operatiu, el PAT ha tenir en compte els vuit punts de referència que ha de tenir tot model d’orientació de referència (Gatsby Foundation, 2018):

• Elaborar un programa d’orientació planificat i estable 

• Aprendre i utilitzar la informació del mercat laboral i professional

• Atendre les necessitats de cada alumne

• Vincular l’aprenentatge competencial a les competències clau del món professional

• Relacionar-se amb les empreses i treballadors de l’entorn

• Viure experiències de l’entorn laboral

• Establir trobades amb ensenyaments superiors

• Personalitzar l’orientació acadèmica i professional

A continuació, es mostra la imatge dels esmentats punts de referència i unes breus propostes de com portar-ho a terme.

1. Estructura del PAT

El Pla d’Acció Tutorial de centre ha de tenir en compte els tres grups d’ensenyaments que hi ha al centre i, per tant, fer un “vestit a mida” per a cadascun d’ells. Els tres ensenyaments que imparteix el centre i que cal diferenciar a nivell de PAT són: PFI, Batxillerat, i Cicles Formatius, essent aquests últims els majoritaris (per volum de grups) al centre.             

En aquest sentit, el PAT de cadascun d’aquest ensenyaments tindrà una estructura i continguts que fonamentalment difereixen en l’existència, o no, de l’Informe Personal d’Orientació Professional i l’elaboració de les seves fitxes. Així, tal i com es mostra en la imatge que segueix, els tres PAT (PFI, Batxillerat i Cicles Formatius) seguirien l’estructura de la imatge a excepció de l’esfera titulada “fitxes IPOP” que només formaria part (de fet, una part molt important) del PAT de CF. Així mateix, els PAT dels diferents ensenyaments s’haurien d’estructura en: acollida de l’alumnat, avaluació diagnòstica (que té com a objectiu el dissenys del Pla de Treball Pedagògic), orientació acadèmica, orientació laboral, orientació personals i social i, finalment, les activitats pròpies del PAT. A més, el PAT de CF també hauria de contenir les fitxes IPOP.

Malgrat que l’estructura del PAT de cicles té un apartat més (Fitxes IPOP), cadascun dels PAT dels diferents ensenyaments té uns trets diferencials i, en el cas del PFI, els continguts estan perfectament detallats els documents d’orientació d’aquests ensenyaments. Aquets esmentats continguts del PAT de PFI estan estructurats en els set blocs que es detallen a continuació:

• Identitat personal i autoconeixement. 

• Autonomia personal i habilitats socials per a la millora contínua en els processos d’ensenyament i aprenentatge. 

• Estratègies d’aprenentatge i d’organització. 

• Treball en equip. 

• Promoció de la salut i els hàbits saludables. 

• Medi ambient i la seva conservació.

• Orientació personal, acadèmica i professional. 

Pel que fa al PAT de Batxillerat, aquest ha de preparar l’alumnat per a estudis posteriors i per a la vida laboral, i és per això que l’acció tutorial ha de tenir aquests tres objectius principals: 

• L’orientació personal i desenvolupament personal: autoconeixement, organització del temps d’estudi i de lleure, valors i cura de la imatge, autogestió de les emocions i afectivitat, autoregulació i hàbits de vida. I quant a la part més escolar, cal incidir en el procés d’aprenentatge, avaluació i autoavaluació, perspectives de futur, etc.

• L’orientació acadèmica: es cabdal orientació universitària/formació professional superior.

• L’orientació professional: itineraris professionals, situació de l’entorn, món laboral, presa de decisions, etc.

Tot seguit es passen a detallar, de forma més exhaustiva apartats del PAT, prenent com a referència el PAT de Cicles Formatius perquè ens permet explicar, també, l’Informe Personal d’Orientació Professional que només es troba contingut en el PAT de cicles formatius.

1. Acollida

L’acollida és el conjunt sistemàtic d’actituds i actuacions que el centre posa en funcionament per acompanyar els nous membres de la comunitat escolar, o els que, en els cursos següents, s’incorporin després de processos d’absència, en la vida i la cultura del centre i, alhora, fer- los partícips dels projectes que s’hi desenvolupen. 

El Pla d’Acollida s’elabora tot definint els procediments a seguir durant l’arribada de nous membres de la comunitat escolar (alumnes, professorat, famílies, PAS, etc.) i, alhora, crea una estructura organitzativa que permet plantejar l’acollida com un procés gradual i seqüenciat en el temps, sense quedar restringida a un primer contacte o trobada inicial. 

Per altra banda, els processos d’acollida mereixen una atenció especial dins el projecte de convivència de centre perquè, com a primer moment de socialització, poden esdevenir un element clau per a la creació de vincles, establir un bon clima relacional i per afavorir la implicació en el centre de tots els seus membres. En aquest sentit, l'acollida no l’entenem com un fet puntual, sinó com un procés continu al llarg de tota la vida del centre. 

Aquests processos van adreçats a l’alumnat i les famílies, al professorat i personal de l’administració i serveis que s’incorpora al centre i a altres professionals que hi puguin intervenir, fent una atenció especial a les persones més vulnerables de qualsevol d’aquests col·lectius. 

Cal remarcar que és imprescindible tenir en compte l’aspecte emocional de l’acollida inicial, especialment en el cas de l’alumnat nouvingut i de les seves famílies i dels alumnes amb necessitats educatives tant especials com específiques, per tal de facilitar l'arribada a un entorn de relació i d’aprenentatge nou i promoure l'establiment de vincles que facilitaran el procés d'adaptació al nou entorn educatiu. 

D’altra banda, l’acollida a les famílies pot marcar la seva futura participació i implicació en el centre. Perquè les famílies participin del projecte educatiu del centre, cal que el puguin sentir com a propi i ser-ne part activa des d’un primer moment. 

Una bona acollida ha d’afavorir i permetre compartir què es fa en el centre, per què es fa i de quina manera, com i quan poden participar les famílies en tot el procés. A més, és un bon moment per conèixer i compartir les expectatives, necessitats, responsabilitats d’ambdues parts i iniciar els primers compromisos, que poden quedar recollits en la carta de compromís educatiu.

Una de les lleis més importants del marc normatiu de l’acollida  és la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació on es fa referència explícita , en el Capítol V, a les normes de convivència. Entre d’altre normativa, el centre també guia les seves actuacions segons aquest marc normatiu de l’acollida. 

Tot seguit es fan extensius alguns dels continguts del Pla d’acollida d’aquest quatre col·lectius.

•  Pla d’acollida alumnat

El Pla d'acollida per a l'alumnat ajuda a integrar l’alumnat al nou centre i a la comunitat educativa de manera efectiva i eficient. A continuació, s'enumeren alguns dels continguts s’hi contemplen:

• Benvinguda: Missatge de benvinguda per part de la direcció o del cap d'estudis, donant la benvinguda a l’alumnat i explicant la importància del procés d'acollida.

• Presentació de l'Institut: Informació general sobre l'institut, la seva creació recent, la seva visió, missió i valors. Això ajuda a l’alumnat a entendre millor l'entorn educatiu en el qual s'integraran.

• Informació Acadèmica: Informació sobre els horaris, calendari i explicació dels ensenyaments que inicien, el currículum que seguiran, les assignatures o mòduls disponibles, i, si s’escau, les opcions d'itineraris formatius que poden triar i les pràctiques a les empreses. També s’informarà de l’organització dels grups, l’equip docent, de les jornades tècniques (si s’escau), libres, material, sortides i altres.

• Normativa del Centre: Explicació de les normes de convivència, control d’assistència, la normativa sobre el mòbil, les sancions per comportaments inadequats, etc. També es farà referència al lanyard o distintiu que hauran de portar totes les persones que accedeixen al centre. Pel que fa als els drets i deures de l’alumnat, i el reglament intern, degut a la seva extensió i rellevància, s’aprofundirà en aquests aspectes en una de les sessions inicials del PAT.

• Serveis del Centre: Descripció dels serveis disponibles com ara la biblioteca, el servei de tutoria i orientació, el servei internacional, etc.

• Equips i Recursos: Informació sobre els recursos disponibles per a l’alumnat, com ara aules especialitzades, laboratoris, gimnàs, vestuaris, sala de resos i tecnologies que s’utilitzaran durant l’aprenentatge.

• Comunicació i Suport a les Famílies: Informació sobre com l'institut treballa amb les famílies, incloent-hi reunions informatives, canals de comunicació, i l'accés a la informació acadèmica i administrativa dels seus fills.

• Avaluació del Pla d'Acollida: Explicació de com es farà el seguiment del procés d'acollida i com es recolliran opinions per millorar-lo.

Respecte a la informació sobre el Pla d’Orientació i Acció Tutorial, i les activitats d’integració, aquesta informació es donarà explícitament durant les hores de tutoria. I, en concret, les activitats d’integració es dissenyaran segons les necessitats detectades a l’avaluació diagnòstica inicial i que quedaran compreses en el Pla de Treball Pedagògic. En aquest sentit, durant la tutoria es farà una clara descripció de com es desenvoluparà la tutoria per acompanyar en el procés d’adaptació, així com el pla d'orientació acadèmica i professional de l’alumnat. També es farà especial èmfasi en la reorientació i l’acompanyament dels potencials casos d’abandonament. Per altra banda, després del PTP es faran propostes d'activitats amb la finalitat de facilitar la integració dels nous alumnes dins la comunitat educativa.

Aquest pla és un document viu, revisat regularment, per assegurar que continua responent a les necessitats dels alumnes i les seves famílies. És per això que al final de la presentació de de benvinguda de l’alumnat, es demanarà a l’alumnat que respongui un petit formulari per saber si han quedat temes o dubtes no resolts.

• Pla d’acollida famílies

El pla d'acollida per a les famílies ha de facilitar la integració de les noves famílies a la comunitat educativa. Els apartats clau que inclou són:

• Presentació de l'institut:

• Història, missió i valors de l'institut.

• Presentació de l'equip directiu, professorat i personal administratiu.

• Explicació de l'organigrama i de la distribució de les responsabilitats.

• Informació pràctica:

• Horaris de l'institut, incloent-hi les hores d'entrada i sortida.

• Calendari escolar amb dies festius, vacances i esdeveniments importants.

• Informació sobre els serveis de l'institut.

• Procés d'adaptació:

• Reunions d'acollida inicial per a les noves famílies.

• Acompanyament i seguiment per part d'un tutor o responsable designat.

• Comunicació i participació:

• Canals de comunicació entre famílies i institut (correu electrònic, aplicació Dinantia, reunions).

• Informació sobre com participar al Consell Escolar.

• Normatives per a la comunicació efectiva amb el professorat i l'equip directiu.

• Aspectes acadèmics i pedagògics:

• Explicació del projecte educatiu de centre (PEC).

• Descripció dels currículums acadèmics per a les diferents etapes educatives.

• Metodologies d'ensenyament utilitzades a l'institut.

• Sistema d'avaluació i comunicació dels resultats acadèmics.

• Normes de convivència:

• Reglament intern de l'institut.

• Protocols de convivència i resolució de conflictes.

• Expectatives sobre el comportament dels alumnes i la col·laboració de les famílies.

• Serveis de suport:

• Informació sobre els serveis d'orientació educativa i suport psicopedagògic.

• Activitats i serveis complementaris:

• Descripció de les activitats complementàries.

• Informació sobre les jornades tècniques i altres serveis del centre.

• Seguiment i avaluació:

• Eines per recollir l'opinió de les famílies sobre el procés d'acollida.

• Mecanismes per millorar contínuament el pla d'acollida en funció del feedback rebut.

• Planificació de reunions periòdiques amb les famílies per valorar l'experiència i tractar aspectes concrets.

Aquest pla d'acollida ha de ser un instrument flexible que s'adapti a les necessitats específiques de les famílies que formen part del centre, afavorint una integració positiva i una col·laboració estreta entre la comunitat educativa.

•  Pla d’acollida professorat

El pla d'acollida pel professorat conté informació clau per facilitar la integració dels nous docents a l'entorn educatiu i assegurar que es familiaritzin amb les polítiques, procediments i cultura de l'institut. A continuació, es detallen els elements essencials que s’hi inclouen:

• Informació Institucional:

• Missió, visió i valors de l'institut: explicació de la filosofia educativa i els objectius generals de l'institut.

• Història i context: Tot i que en aquest apartat caldria explicar breument l’historia del centre, degut a que la creació del centre es porta a terme en aquest curs 2024-25, es fa una breu contextualització de la creació de l'institut.

• Estructura i organització:

• Organigrama de l'institut: Explicació de l'estructura jeràrquica, incloent-hi els càrrecs de direcció, coordinació i suport.

• Normativa interna: Polítiques de funcionament, normes de conducta, i protocols d'actuació en diferents situacions.

• Informació pràctica per el professorat:

• Horaris i calendari escolar: Informació sobre els horaris d'entrada i sortida, així com el calendari acadèmic amb les dates importants.

• Recursos disponibles: Detalls sobre les eines i recursos pedagògics disponibles, com aules, laboratoris, biblioteques, i altres instal·lacions.

• Tecnologies de la informació i comunicació (TIC): Guia sobre l'ús de les plataformes digitals de l'institut, com ara el sistema de gestió acadèmica, correu electrònic institucional, i altres eines tecnològiques.

• Aspectes administratius:

• Procediments administratius: Informació sobre la gestió de permisos, absències, i altres tràmits administratius.

• Beneficis: altres beneficis disponibles per al professorat i que, possiblement, el professorat novell pot no conèixer.

• Suport i acompanyament:

• Mentoria i suport: Programes de mentoria o suport per a docents nous, amb designació d’un professor experimentat com a guia.

• Formació contínua: Informació sobre oportunitats de formació i desenvolupament professional dins i fora de l'institut.

• Comunicació: Canals de comunicació: Informació sobre les vies de comunicació internes, com reunions de departament, consells de professorat, i altres mecanismes de participació

• Salut i seguretat:

• Protocol de seguretat: Normes i procediments de seguretat, incloent els protocols en cas d’emergència.

• Suport psicològic i benestar: Recursos disponibles per a la salut mental i el benestar del professorat.

• Avaluació del Pla d'Acollida: Formulari per recollir informació sobre com millorar el Pla d’Acollida i com millorar-lo pel següent curs.

El pla d'acollida pretén ajudar a establir una relació professional i de confiança entre els nous docents i l'institut, i també hauria de garantir una transició suau i efectiva en el seu nou lloc de treball.

Finalment, també es portarà a terme un formulari/avaluació diagnòstica sobre gestió del talent i riscos psicosocials en el professorat.

•  Pla d’acollida PAS

El pla d'acollida pel personal de serveis de l’institut hauria d’incloure els següents continguts:

• Benvinguda i presentació de l'institut:

• Història i missió de l'institut.

• Presentació dels valors i la cultura de l'institut.

• Organigrama i equips de treball.

• Descripció del lloc de treball:

• Funcions i responsabilitats específiques.

• Horaris de treball i polítiques de puntualitat.

• Procediments específics relacionats amb el lloc de treball (neteja, manteniment, etc.).

• Normatives i protocols:

• Reglaments interns de l'institut.

• Polítiques de seguretat i salut laboral.

• Protocols d'emergència (incendis, evacuacions, primers auxilis).

• Formació inicial:

• Sessions formatives sobre els processos de treball específics.

• Introducció a les eines i materials necessaris per al lloc de treball.

• Formació en la utilització dels equips de protecció individual (EPI), si escau.

• Polítiques i beneficis laborals:

• Explicació dels drets i deures laborals.

• Informació sobre vacances, permisos i dies festius.

• Descripció dels beneficis laborals (assegurances, formació contínua, etc.).

• Relació amb altres departaments:

• Interacció amb altres equips (professors, administració, etc.).

• Canals de comunicació interns.

• Acompanyament i seguiment:

• Assignació d'un mentor o responsable d'acollida.

• Reunions periòdiques de seguiment durant el període d'adaptació.

• Feedback i avaluació inicial del rendiment.

Aquest pla ha de ser personalitzat per a cada treballador segons les seves funcions específiques, i ha de tenir en compte les característiques i necessitats de l'institut. També és important que sigui un document viu que es revisi i actualitzi periòdicament per assegurar que s'ajusta a les necessitats canviants de l'institut i del personal.

Finalment també es portarà a terme un formulari/avaluació diagnòstica sobre gestió del talent i riscos psicosocials. 

2. Avaluació inicial diagnòstica

A través de l’avaluació diagnòstica inicial el centre podrà conèixer actituds, experiències personals, representacions prèvies, maneres de raonar, coneixements assimilats, etc. de l’alumnat. I tota aquesta informació, permet valorar la situació de cada estudiant i del grup abans d’iniciar el procés d’aprenentatge. En aquest sentit, el professorat i l’alumnat prenen consciència dels punts de partida, podent adaptar el procés a les necessitats detectades. En definitiva, l’avaluació inicial té una funció diagnòstica.

Aquesta avaluació la porta a terme el tutor/a juntament amb l’equip docent a l’inici de curs. De fet, l’avaluació diagnòstica forma part de la fase inicial de la seqüència d’aprenentatge i té una funció reguladora i, de fet, de diagnosi.

L’avaluació diagnòstica té diferents objectius: 

• Identificar els coneixement previs de l’alumnat en relació a les competències bàsiques, els contingut d’aprenentatge previs per a l’aprenentatge dels diferents mòduls, les capacitats clau, etc. per, així, poder elaborar seqüències d'aprenentatge significatives. 

• Valorar qualitativament els aprenentatges assolits al final de cada cicle educatiu, promovent la reflexió sobre el que s’ha après i el que no i el perquè, afavorint la pròpia regulació dels aprenentatges. 

• Conèixer la motivació de l’alumnat per aprendre, les expectatives en relació a la formació que inicia, les expectatives relacionades amb la seva capacitat d’aprenentatge, etc.

• Adaptar les estratègies pedagògiques a les característiques de l’alumnat i constatar el seu progrés a mesura que avança en els aprenentatges. 

• L’avaluació diagnòstica adquireix una rellevància especial al començament de cada nova fase d’aprenentatge per diferents raons:

• Proporciona informacions útils al professorat per decidir el nivell de profunditat en què s’han d’abordar els nous elements de continguts i les relacions entre aquests

• Que els alumnes prenguin consciència de les llacunes, imprevisions i contradiccions dels seus esquemes de coneixement i de la necessitat de superar-les. 

L’equip docent, i en especial el tutor/a, ha de cercar estratègies per compartir amb l’alumnat el procés avaluador i fer-lo partícip i protagonista del seu procés d’aprenentatge, i per compartir amb la resta del professorat i les famílies la coherència dels criteris d’avaluació aplicats en els mòduls o activitats acadèmiques. 

L’avaluació diagnòstica, com tota acció avaluativa, s’entén com un procés que forma part de l’acció educativa, i que permet, a partir d’un pla, recollir informació, valorar-la en base a criteris preestablerts per a prendre decisions de millora que cal executar i revisar al llarg de tot el procés d'ensenyament-aprenentatge. Els passos seguits en el desenvolupament de l’avaluació diagnòstica són els següents: 

1. Des del centre s’ha determinat les dimensions que cal avaluar tenint en compte les característiques de l’alumnat. En les dimensions a avaluar s’han tingut en compte les proposades pel Departament d’Educació:

• Coneixements previs

• Expectatives i interessos

• Intel·ligència emocional

• Hàbits d’estudi i estratègies de pensament

A banda, des del centre també s’ha volgut incloure gran part de les dimensions següents:

2. Els primers dies de curs estan destinats a tutors/res, amb el suport d’altres membres de l’equip docent, recullin la informació. Més concretament, en aquest primer any d’operativitat del centre, l’avaluació diagnòstica es portarà a terme entre el primer i segon dia de curs. Per altra banda, els instruments o recursos per a portar a terme l’avaluació diagnòstica són variats. Els més destacables són: 

• Entrevistes individuals.

• Preguntes per reflexionar.

• Qüestionaris (formularis Google).

• Proves de nivell de les competències bàsiques relacionades amb les característiques del cicle formatiu.

Des del centre s’ha volgut combinar informació qualitativa, realitzades amb rigor i minuciositat, amb informació més precisa (quantitativa) pel que fa a uns determinats continguts.

3. Quant a la posada en comú i anàlisi dels resultats per part de l’equip docent. Un cop recollida la informació, se n'extreuen els resultats obtinguts, qualitatius o quantitatius, i es compartiran amb part o la totalitat de l’equip docent (en funció de la naturalesa de la informació i la privacitat que aquesta requereixi), analitzant les fortaleses i les mancances tant individuals com del grup en el seu conjunt. 

La informació es recull en un document que inclou, entre d’altres, els següents aspectes:

• Dimensió analitzada

• Resultat/diagnòstic individual i del grup classe 

• Establir la prioritat en la intervenció

4. El disseny del Pla de treball Pedagògic (s’estén al següent apartat d’aquest document) per tal de donar resposta a les dimensions que s’ha prioritzat per treballar amb el grup o alumnat ha de permetre vetllar per assolir el màxim èxit possible en la nova etapa formativa.

En aquest sentit, a partir de les dimensions i la informació analitzada, s’establiran uns propòsits, objectius o fites assolibles que representin una millora per l’alumnat. De fet, per assolir les esmentades fites, es definiran unes accions o activitats que es portaran a terme des del centre (tutors i tutores, professorat, coordinadora pedagògica i orientadora educativa) i, si s’escau, es comptarà amb la col·laboració de diferents agents i empreses del barri i/o ciutat. 

A les persones responsables de portar a terme les activitats o accions, comptaran amb les necessàries estratègies de seguiment i avaluació, i la corresponent temporització. Tanmateix, la voluntat d’establir vincles amb els diferents agents del territori per abordar conjuntament algunes de les accions a desenvolupar amb l’alumnat, fa necessari un temps prudencial de coneixença i adaptació, i que, per tant, difícilment es donarà des de l’inici d’aquest primer any.

Tot seguit, es mostra una imatge resum d’aquest últim apartat que ha de contemplar l’execució de l’avaluació diagnòstica i que introdueix el disseny del pla de treball pedagògic que es veurà a continuació.

8.1.3. Pla de Treball Pedagògic

L’elaboració del Pla de treball pedagògic és la finalitat de l’avaluació diagnòstica que es porta a terme a l’inici de curs. L’equip docent, coordinat pel tutor/a i la coordinadora pedagògica, a partir dels resultats de l’avaluació diagnòstica i la priorització que en faci de les dimensions avaluades i els resultats obtinguts, dissenyarà un pla de treball específic per al grup-classe i per a l’alumnat, que afavoreixi el procés d’aprenentatge i que predisposi a l’alumnat a iniciar el procés d’aprenentatge amb el màxim de recursos personals possibles. El Pla de treball pedagògic es desplegarà a través de les activitats de tutoria i, si s’escau, a través de les activitats d’ensenyament-aprenentatge realitzades als diferents mòduls del cicle.

Les activitats dissenyades en el Pla de Treball Pedagògic i que, a la vegada, també conformaran les activitats del PAT es troben en un Classroom.

Com a resum de d’aquest apartat dedicat a l'avaluació diagnòstica inicial i al pla de treball pedagògic cal esmentar algunes estratègies abordades pel centre:

• L’orientació de l’alumnat: abans de la incorporació de l’alumnat als estudis professionals es fan entrevistes prèvies a l’alumnat interessat en cursar el Cicle Bàsic d’Informàtica d’oficina. També, a través de les portes obertes del centre i/o d’activitats de difusió en centres de l’entorn, en diverses ocasions, es va portar a terme l’orientació de l’alumnat.

• S’articulen els eixos tutorials dins del pla d’acció tutorial, dissenyant activitats per treballar l’àmbit personal i social, l’àmbit acadèmic i l’àmbit professional, recollint-les a una graella/Moodle i seqüenciant-les al llarg del curs. També s’estableixen els recursos necessaris per fer el seguiment trimestral de la realització d’aquestes activitats i valoració a final de curs.

• Incorporar el treball cooperatiu de manera sistemàtica en les activitats de tots els mòduls. Incorporar l’avaluació com a procés regulador del procés d’ensenyament aprenentatge.

• Reforçar les competències bàsiques de l’àmbit lingüístic a través dels diferents recursos que ofereix el territori i amb els que el centre establirà vincles.

• Fomentar l’estudi i cercar estratègies comunes per a treballar el temps i els hàbits d’estudi i treball. 

• Diversificació del material didàctic tenint en compte els diferents estils d’aprenentatge.

• Mantenir l’ús de les eines digitals com a eina pedagògica fonamental d’aprenentatge. 

• Coordinar-se amb altres professionals del territori (equips d’assessorament tècnic, equips especialitzats, serveis socials, agents municipals, etc.).

• Cercar  estratègies per a millorar la convivència tant a l’aula com al centre (estan en procés de creació els mecanismes per fomentar la participació de l’alumnat en l’establiment de les normes de convivència, servei de mediació, metodologia restaurativa, comunicació no violent, etc.). 

Així doncs, com a tancament de tot el procés d’avaluació diagnòstica, les fases del procés que segueix el centre son seqüencials: 

• Identificació d’objectius a avaluar i metes que s'espera assolir en finalitzar el procés.

• Selecció dels instruments per a la recol·lecció d'informació (proves escrites, entrevistes, qüestionaris, etc.).

• Obtenció de la informació mitjançant l'aplicació dels instruments seleccionats en ambients regulats.

• Registre i anàlisi de la informació, i on es mostraran els punts de millora de l’alumnat i els seus assoliments respecte cadascun dels objectius avaluats.

• Formular judicis, prendre decisions, resumir i donar a conèixer els resultats de l’avaluació.

• Establiment d'estratègies a pla de treball pedagògic.

Finalment, les característiques a destacar sobre l'avaluació diagnòstica son les següents:

• És sense nota, perquè no es perdi la funció diagnòstica de l'avaluació. La nota tendirà a penalitzar els estudiants, quan el que en realitat es busca és que donin compte del quin és el seu punt de partida. Només és possible qualificar un estat d'avenç quan ja s'ha dut a terme un procés d'ensenyament-aprenentatge.

• És una activitat programada, i no pas una prova, que es farà, fonamentalment entre el primer i segon dia de curs i en les primeres sessions de tutoria. 

• La pauta de l’avaluació ha de permetre sistematitzar la informació obtinguda.

• Serà fonamentalment individual, però, si s’escau, es podrà portar a terme alguna activitat grupal en el cas de voler tenir una visió global i no tant particular de l’alumnat.

• Ha  de ser tornada a l’alumnat amb observacions generals perquè puguin adonar-se del seu estat inicial davant dels nous coneixements i així participin activament al procés.

8.1.4  Informe Personal d’Orientació Professional (IPOP)

Com a resultat de l'acció tutorial de tot l’equip docent, i en finalitzar els estudis, l’alumnat de cicles haurà de disposar d'un informe personal d'orientació professional (IPOP) on s'identifiqui un itinerari posterior a seguir. Aquest itinerari ha de permetre a l’alumnat millorar la qualificació professional i acadèmica, o especialitzar-se en un àmbit que sigui del seu interès.

Aquest informe és elaborat per l’alumnat amb el suport i acompanyament del tutor o tutora i l’equip docent (en el cas de cicles, especialment el professorat del mòdul professional de FOL). De fet, l’acompanyament de l’alumnat en la definició del seu projecte de vida professional (IPOP) s’ha de fer al llarg de tot el curs.

L’informe és el recull de les accions d’orientació professional, acadèmica i personal que es desenvolupen al llarg del cicle formatiu i l’’IPOP ha de servir a l’alumnat com a quadern de bitàcola. Ha de ser un document viu, en procés de revisió, modificació i canvi constant, així com ho farà la vida professional, acadèmica i personal de l’alumnat.

En l’elaboració  l’IPOP l’alumnat ha d’identificar:

• Perfil personal: interessos culturals, socials, coneixements, capacitats, etc.

• Perfil formatiu: formacions, formacions complementàries que poden millorar el perfil professional i l’ocupabilitat de l’alumnat, etc.

• Perfil professional: identificar els coneixements tècnics i  les experiències professionals que li han permès assolir les competències professionals i les capacitats clau, si s’escau.

Per facilitar que l’alumnat estigui en disposició d’elaborar-lo i tenir-lo enllestit en finalitzar els seus estudis, serà necessari planificar i oferir accions d’orientació des que l’alumne s’incorpora al cicle formatiu, i al llarg de tota la formació.

A partir de les experiències formatives i  la pràctica reflexiva sobre el procés d’aprenentatge realitzat tant al centre educatiu com a l’empresa, l’alumnat ha d’identificar la seva pròpia ocupabilitat a través de diferents accions  d’autoconeixement, les competències professionals, personals i socials assolides, així com les capacitats clau desenvolupades i aquelles que ha de millorar encara, i des del centre educatiu se li oferirà les eines per poder fer-ho.

Les activitats realitzades durant el procés d’acompanyament i orientació,  dissenyat per l’equip docent segons el context de cada cicle i de les necessitats del seu alumnat, porten a l’elaboració de l’informe final. Aquest informe serà el reflex de la situació de l’alumnat i de la  planificació del seu projecte professional en un moment determinat, ja que l’orientació professional és un procés que s'estén durant tota la vida.

Una vegada elaborat l’informe, aquest haurà de comptar amb el vist-i-plau del tutor o tutora i fer referència a la data en què va estar elaborat, ja que serà el reflex de la situació d’un/a alumne/a i de la planificació del seu projecte professional en un moment determinat.

• Els elements mínims de l’IPOP

Les parts que, com a mínim, ha de tenir de l’informe són:

• Curriculum vitae competencial, incloent les singularitats de cada persona com a professional, i, si s’escau, un pla de comunicació per a donar-lo a conèixer.

• Projecció professional de l’alumne identificant una ocupació o grup d’ocupacions, el seu objectiu d’especialització professional, les empreses objectiu i un pla de formació complementària al títol.

• Pla de promoció personal o itinerari formatiu per poder assolir l’especialització triada.

• Projecció professional

A l’apartat de projecció professional, els i les alumnes hauran d’especificar tot allò que està associat a l’especialització professional triada i de quina manera la poden assolir. Això inclou:

• El nom de l’especialització professional, les tasques i competències que comporta.

• Característiques de les empreses que defineixen els llocs de treball als què es refereix l’especialització.

• L’itinerari formatiu per aconseguir les competències necessàries per accedir als llocs de treball anteriors.

• Si l’alumne valora la possibilitat d’adreçar-se a altres especialitzacions alternatives afegirà tantes taules a l’informe com possibilitats d’especialitzacions contempli.

A) Objectiu(s) professional(s) d’especialització:

Cal indicar:

• Nom de l’especialització professional

• Tasques del lloc de treball associat a l’especialització

• Competències tècniques mínimes que es requereixen per poder exercir el lloc de treball associat a l’especialització.

• Altres competències tècniques addicionals que permeten millorar l’ocupabilitat associada al lloc de treball.

• Competències personals i socials, i capacitats claus que són necessàries al lloc de treball.

B) Itinerari de formació:

En aquest apartat cal indicar la formació necessària per assolir les competències professionals que es requereixen per exercir el lloc de treball associat a l’especialització.

La formació pot fer referència a mòduls professionals o unitats formatives soltes d’un altre cicle formatiu que l’alumne consideri pertinent a fi d’assolir l’especialització. O bé qualsevol altre tipus de formació reglada o no reglada, així com certificats de professionalitat obtinguts a través de processos d’acreditació de l’experiència laboral. És important que a l’informe consti la data de realització del mateix, i caldrà indicar quina formació què forma part de l’itinerari està ja assolida en aquesta data o bé resta pendent.

C) Característiques de les empreses objectiu: 

Indicar el tipus d’empresa i les característiques comunes de les empreses que potencialment poden contractar persones que corresponen al lloc de treball de l’especialització. 

• Pla de promoció personal

El pla de promoció personal recull les estratègies que l’alumnat planifica i va construint al llarg de la seva  carrera professional. 

A) Estratègies

A fi de fer difusió del seu currículum i de trobar una ocupació, l’alumne haurà de posar en marxa una o vàries estratègies de recerca de feina que hauran d’estar en consonància amb el tipus d’ocupació que es vol promoure i els sistemes de recerca de personal que tinguin el tipus d’empresa objectiu.  En aquest apartat caldrà indicar una o vàries estratègies i justificar perquè és adequada atès el lloc de treball que es busca i l’empresa objectiu.

B) Pla d’actuació

Finalment, posar en marxa cada una de les estratègies anteriors implicarà realitzar una sèrie de tasques i el cronograma d’aquestes. L’objectiu d’aquest apartat és afavorir que l’alumne visualitzi les accions que ha d’endegar per tal què els objectius i les estratègies recollides a l’informe es portin a terme i convidar a l’acció.

El professorat del departament de Formació i Orientació laboral serà l’encarregat de guiar i orientar l’alumnat en la coneixença i utilització d’estratègies de recerca de feina, i el disseny del seu pla d’actuació.

• L’IPOP i l’acció tutorial

Els equips docents proporcionen a l’alumnat les informacions i la guia necessàries perquè elabori el seu informe personal d’orientació.

El procés d'elaboració de l’IPOP suposa la realització de diferents accions complementàries, que integren aspectes diversos, com ara donar una orientació molt general a l’inici del cicle formatiu per ubicar a l’alumnat, o l’acompanyament en la fase d’especialització i promoció personal en finalitzar el cicle, entre d’altres accions transversals entre els diferents mòduls, coordinats amb l’acció tutorial.

Pel centre és important abordar els àmbits de coneixement de la formació que l’alumnat ha escollit, les ocupacions vinculades a aquesta formació i, molt important, les possibilitats que ofereix la formació al llarg de la vida, bé sigui continuada, programada o ocupacional. L’objectiu és que l’alumnat conegui les característiques, estructura i el potencial del cicle formatiu, i que puguin contextualitzar adequadament allò que s’estudia des dels mòduls professionals amb les ocupacions que podran desenvolupar posteriorment. 

De fet, tot el que s’ha esmentat té l’objectiu construir un itinerari formatiu que permeti, quan sigui el moment, accedir i mantenir-se en el mercat de treball amb les màximes competències tècniques, metodològiques, personals i socials. Per tant, trobem diferents objectius segons els àmbits a treballar:

• Àmbit d’autoconeixement. L’objectiu és que l’alumnat explori les seves capacitats i competències personals, socials i professionals en relació amb els seus estudis, especialitzacions i ocupacions, que li permet dissenyar i/o endegar actuacions per promocionar-se en el mercat laboral. 

• Àmbit del mercat laboral. L’objectiu d’aquest àmbit és que els/les alumnes analitzin on estan les oportunitats professionals dins l’àmbit que els interessa del cicle formatiu, i si, per poder aprofitar-les cal millorar les seves competències o assolir-ne de noves. 

• Àmbit de projecció professional. L’objectiu és que l’alumnat trobi una ocupació o grup d’ocupacions similars envers les quals podria especialitzar-se professionalment, una vegada finalitzat el cicle formatiu, així com dissenyar el pla específic de formació complementària al títol, si s’escau, per a poder exercir-les.

Si el temps de preparació ho permet, el format de l’IPOP de l’ISMB 

Cada centre pot decidir quin és el format que vol que tingui l’IPOP; els departaments i els cicles formatius  l’ajustaran a les pròpies característiques i especificitats, si s’escau. Es programaran diferents activitats perquè l’alumnat explori cadascun el diferents àmbits de la formació, ampliï els seus coneixements, sobre ell o ella mateixa, sobre la professió en la qual s’està formant, sobre el mercat laboral i la seva pròpia projecció professional. En funció d’això el format que tingui l’IPOP podrà ser divers:

• Portfoli digital

• Sites, pàgina web

• Una presentació creada amb programes com el canvas, powerpoint, prezzi...

• Altres

• Fases desplegament fitxes IPOP

Al llarg del cicle formatiu el centre ha de proporcionar a l’alumnat les informacions i la guia

necessàries per tal què aquests estiguin en condicions d’elaborar el seu informe personal d’orientació.

L’esquema següent mostra una proposta per treballar l’orientació professional. El procés s’ha dividit en varies fases, que van des de donar una orientació molt general a l’inici del cicle formatiu per ubicar els alumnes fins la fase d’especialització i promoció personal en finalitzar el cicle. 

Aquestes fases (contenen les diferents fitxes de l’IPOP que es mostren en el document resum de l’IPOP) es mostren dividides en les imatges que es mostren a continuació. A l’esquerra de les imatges (dues primeres columnes) es mostren les actuacions es recomana treballar des de l’acció tutorial, distingint les actuacions d’orientació que es poden fer des de les tutories (primera columna) d’aquelles que son susceptibles de ser treballades des dels mòduls (qualsevol mòdul professional i el mòdul de FOL). La columna de la dreta fa referència a la documentació que l’alumne pot anar recollint com a evidència de l’orientació rebuda i que li pot servir de referent per a elaborar el seu IPOP durant i al finalitzar el cicle formatiu.

Les fases que contenen les fitxes són:

Fase 1: Àmbits de coneixement del CF (àrea del perfil professional títol). L’objectiu és que l’alumnat conegui les característiques, estructura i el potencial del cicle formatiu que acaba d’iniciar, i puguin contextualitzar adequadament allò que estudiaran des dels mòduls professionals posteriorment. 

Fase 2: Àmbits d’interès (àrea d’autoconeixement). L’objectiu és que els alumnes explorin les possibilitats professionals d’un àmbit dels seus estudis per al qual tinguin més motivació, i que els permeti realitzar-se personal i professionalment.

Fase 3: Mercat. L’objectiu és d’aquesta fase és que els/les alumnes analitzin on estan les

oportunitats professionals dins l’àmbit que els interessa del cicle formatiu, i si, per poder aprofitar-les cal millorar les seves competències o assolir-ne de noves.

Fase 4: Àmbit d’especialització. L’objectiu és que l’alumne trobi una ocupació o grup d’ocupacions similars envers les quals podria especialitzar-se professionalment, una vegada finalitzat el cicle formatiu, així com dissenyar el pla específic de formació complementària al títol, si s’escau, per poder exercir-les.

Es poden veure totes les fases juntes a través d’aquest enllaç.

Per últim cal tancar l’informe personal i això implicarà que l’alumne haurà de recollir i completar tota la informació que correspon al seu IPOP, i la supervisió i el vist-i-plau per part de tutor o tutora. 

Per veure les fitxes IPOP consulteu el següent document resum.

1. Continguts del PAT

En relació als objectius específics del PAT, els continguts de les activiats s’han estructurat els en quatre blocs. El primer i el tercer bloc fan referència, principalment, als objectius de l’àmbit acadèmic; els del segon bloc fan referència als objectius de l’àmbit personal i els continguts del quart bloc als objectius de l’àmbit professional.

1. Seguiment i avaluació del Pla d’acció tutorial

Com tota acció educativa planificada i programada, cal fer un seguiment, una documentació  i una avaluació de la mateixa, establint els indicadors i els instruments utilitzats, contemplant tots els contextos (centre, cicle, grup i alumnat).

I tal i com hem comentat amb anterioritat en aquest document, trimestralment, el professorat , ha d’emplenar el la plantilla de seguiment del PAT. Tanmateix, pel que fa a la seva avaluació s’han creat dos formularis que també s’han d’emplenar trimestralment:

• Avaluació de les activitats del PAT per part dels tutors 

• Avaluació de les activitats del PAT per part de l’alumnat

Els indicadors s’acabaran de perfilar en el curs 2025-26 i pel que fa als instruments d’avaluació, com hem vist al llarg d’aquest document, trobem:

• Recull del seguiment de les activitats per part del tutor/a.

• Recull del seguiment de les activitats per part del professorat, principalment de FOL.

• Actes de reunió de coordinació i seguiment de PAT.

• Enquestes de satisfacció de l’alumnat.

• Revisió i memòria final de les accions de tutoria. 

2. PROPOSTA D’ACTIVITATS PER A LES SESSIONS DE TUTORIA

1. Activitats de centre:

• Portes obertes del centre: es van porten a terme durant, segons caigui Setmana Santa els mesos d’abril i maig. La informació sobre els ensenyaments del centre (presentacions i vídeos explicatius) es troben a la pàgina web del centre.

• Informació sobre la formació professional, els cicles formatius i batxillerat a escoles institut del barri.

• Acollida de l’alumnat i les famílies

• Activitats de jornades tècniques jornades.

• Activitats professionalitzadores: visites d’experts, xerrades exalumnat, etc.

2. Activitats de Tutoria:  

• Sessions individuals amb l’alumnat i les famílies: entrevistes inicials, entrevistes de seguiment, sessions individuals d’orientació i de treball

• Sessions grupals per desenvolupar el contingut de cadascun dels PAT

3. Cronograma d’activitats 

Consulteu el Classroom del Pla d’Acció Tutorial - Sessions i activitats

1. ANNEXOS

   1. Annex 1: Full demanda orientació educativa