Treballs en desenvolupament

Ens proposem donar algunes indicacions per a la programació de l'Estadística a l'ESO, al costat d’exemples d'activitats que desenvolupen la línia proposada per Graham (2006).

Així mateix, volem ressaltar:

• la importància del tema de l'Estadística en l'educació matemàtica de l'alumnat d'ESO, basada en el tractament d'informacions del món real i el debat a l'aula;

• la focalització en els significats dels objectes estadístics i processos matemàtics, per sobre de les fórmules, i la idea de construir els objectes estadístics com a models;

• prioritzar la comprensió de l'abast dels paràmetres i de les seves limitacions a l'hora d'utilitzar-los en situacions contextualitzades;

• presentar exemples importants en la història de l'Estadística que convé que l'alumnat conegui.

En un currículum de matemàtiques dominat pel pensament determinista, el nostre objectiu és estudiar la incertesa, i que això permeti l'alumnat comprendre molt millor el món que ens envolta. Això ajuda a desenvolupar el sentit crític i tenir una millor base per a la presa de decisions.

Estadística i Probabilitat és un dels 5 blocs de continguts, però sovint se li dedica poc temps, sigui perquè es troba a la fi del curs, sigui per altres raons. La manca de desenvolupament de la pensada estadístic en la societat de la informació en països econòmicament desenvolupats deixa les persones en mans de manipulacions interessades i impedeix que la ciutadania pugui interpretar si les dades que se li presenten estan ben analitzats, si les conclusions que es desprenen d’aquesta anàlisi són certes, si les previsions que s'extreuen són factibles.

Ensenyar Estadística i Probabilitat no és senzill, entre altres raons perquè per afrontar la incertesa hem de tenir una determinada actitud i una forma de treballar diferent de quan afrontem situacions deterministes. Aquí intentem mostrar una determinada manera de desenvolupar el pensament estadístic en el nostre alumnat, iniciant el camí de la construcció de models.

El treball estadístic a l'aula no es pot fer a trossos: aquest curs veiem uns gràfics, l'any que ve donarem uns paràmetres, després donarem la bivariant ... Cal escollir molt bé per treballar el realment important i fer-ho en poc temps. Es pot programar la introducció dels paràmetres, però s'han de treballar conjuntament els diferents elements (tal com es descriu posteriorment) que formen el pensament estadístic. La programació vertical d'aquests elements no és fàcil perquè hem de tenir en compte que la dificultat ha de ser regulada d'acord amb cada nivell.

Massa sovint en les classes d'Estadística es perd el significat quan es focalitza el treball de l'alumnat en la pura i simple aplicació de fórmules. Aquest és un perill que cal tenir molt en compte, ja que són precisament els significats la clau del desenvolupament de la pensada estadístic. Cal anar més enllà dels paràmetres i focalitzar el seu ensenyament en els significats i el seu ús, en l'abast i les limitacions d'aquests.

Estem treballant en propostes d'activitats que enriqueixin i complementin la geometria de l'ESO.

Constatem que, en aquest àmbit, proposar seqüències centrades en cada curs, és complicat, perquè cada centre fa desenvolupaments diferents. Per això, estem pensant a classificar-les en cinc àmbits:

• la visualització

• de l’entorn tridimensional a la geometria

• el disseny d’objectes

• la necessitat de mesurar longituds, àrees i volums

• el raonament geomètric com a connexió entre geometria i àlgebra