Embedded Files
Instruccions de l'activitat
Instruccions de l'activitat
Mitologia
Mitologia
Divinitats temibles: Hades i Persèfone
Divinitats temibles: Hades i Persèfone
Persèfone és la deessa dels inferns i la companya d'Hades. La versió més estesa afirma que és filla de Zeus i Demèter però altres tradicions diuen que és descendent de Zeus i Èstix, la nimfa del riu infernal.
¿Sabeu com va arribar Persèfone a l'Inframón? Va ser raptada pel seu tiet Hades. Portada contra la seva voluntat al món dels inferns. Allà, sense saber quines serien les terribles conseqüències, va menjar un gra de magrana i va quedar atrapada al món subterrani. La seva mare Demèter, desesperada, va buscar-la sense fi. Zeus, déu suprem, va decretar que Persèfone o Proserpina, viuria la meitat de l'any als inferns i l'altra meitat amb la seva mare Demèter (Ceres) al món dels vius.
Hades és el déu dels morts, fill de Cronos i Rea i germà de Zeus, Posidó, Hera, Hèstia i Demèter. És company i tiet de Persèfone. Després de la seva victòria contra els Titans, en repartir-se l'Univers, Zeus es va quedar amb el cel, Posidó amb el mar i Hades amb el món subterrani, l'Infern o Inframón.
El rapte de Persèfone, Bernini
El rapte de Persèfone, Bernini
En aquesta estàtua veiem representat un dels raptes més famosos de l'Antiguitat grecoromana. En aquesta imatge veiem com Hades s'emporta Persèfone contra la seva voluntat al món dels morts. Fixeu-vos bé en els detalls de l'estàtua.
Caront
Caront
Caront és un geni del món infernal. Caront és l'encarregat d'acompanyar les ànimes dels morts d'una riba a l'altra a canvi d'un òbol. D'aquí ve el costum d'enterrar els morts amb un òbol dins la boca per tal de poder pagar el temible barquer.
Se'l representa lleig, vell i amb una barba llarga, d'aspecte descuidat. Condueix la barca fúnebre però ell no rema. D'això s'encarreguen les ànimes.
Caront només embarcava les ànimes que havien rebut sepultura; la dels cossos que no havien estat enterrats, erraven durant cent anys per les ribes de la llacuna.
La llacuna Estígia i Cèrber
La llacuna Estígia i Cèrber
Un cop les ànimes arribaven a les portes de l'infern, hi trobaven el gos Cèrber, un animal gegant de tres caps que vigilava que cap ànima s'escapés. Després de ser jutjades per un tribunal que valorava els seus actes a la vida terrenal, les ànimes passaven als Camps Elisis o al Tàrtar.
El Tàrtar era un indret envoltat per un riu de foc i una triple muralla, governat per Radamant. Hi hanaven a parar els malvats i aquells que havien comès actes contra les divinitats.
A l'altra banda hi havia els Camps Elisis, que representaven el paradís, on les ànimes dels benaurats gaudien sempre de tots els plaers. Allà hi havia el riu Leteu, les aigües del qual bevien les ànimes per esborrar els records de la seva vida passada.
Els herois viatgen a l'Inframón - Catàbasi
Els herois viatgen a l'Inframón - Catàbasi
Orfeu i Eurídice
Orfeu i Eurídice
Orfeu era fill d'Apol·lo i de la musa Cal·líope, dels quals va heretar el do de la música i de la poesia. El jove va enamorar-se d'Eurídice. Per desgràcia, una serp va mossegar el peu de la jove i aquesta va morir. Orfeu va baixar decidit al món dels morts a buscar-la. Sabeu com acaba la història?
Accediu a aquest enllaç per veure un quadre de Rubens on apareixen aquests dos personatges.
La baixada als inferns d'Ulisses
La baixada als inferns d'Ulisses
Al Cant XI de l'Odissea llegim com Odisseu (Ulisses en llatí) viatja al món subterrani per poder preguntar-li a l'endeví Tirèsies com tornar a la seva estimada pàtria, Ítaca. Els grecs pensaven que quan algú moria, la seva ànima viatjava a un món subterrani. Hermes, déu missatger, era qui guiava les ànimes perquè no es perdéssin.
Per llegir més sobre aquesta baixada als inferns, entreu en aquest enllaç.
Nekyia: Áyax rencoroso, Perséfone supervisando a Sísifo el alzamiento de la piedra en el Hades. Ánfora ática con técnica de figuras negras, c. 530 a. C. (Wikipedia).
Els eterns castigats al Tàrtar
Els eterns castigats al Tàrtar
Què van fer aquests personatges mítics per ser castigats eternament?
Sísif
Ixíon
Tici
Tàntal
Mosaic romà d'un esquelet amb dues gerres (Pompeia)
Festivitats a Roma relacionades amb els difunts
Festivitats a Roma relacionades amb els difunts
Feralia
El llatí i el lèxic de la mort
El llatí i el lèxic de la mort
Tòpics literaris relacionats amb la mort
Omnia mors aequat
Quotidie morimur
Somnium, imago mortis
Memento mori
Llatinismes
in articulo mortis “en el moment de la mort”
consumatum est “s’ha acabat”
post mortem “després de la mort”
in memoriam “en memòria d’una persona morta”
rigor mortis “rigidesa de la mort, cadàver”
corpore insepulto “amb el cos no enterrat” (quan se celebra el funeral amb el cos del difunt present)
requiem del llatí requies “repòs” és la pregària o missa de difunts: Requiem aeternam dona eis, Domine “Doneu-los, Senyor, el repòs etern”.
https://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2008/10/29/el-llati-i-el-lexic-de-la-mort/
http://classicsalaromana.blogspot.com/2015/06/topics-literaris-sobre-la-mort.html
Propostes d'activitats
Propostes d'activitats
Exposició oral sobre un tema escollit
Exposició oral sobre un tema escollit
De tots els temes que apareixen en aquesta pàgina, quin us ha interessat més? Per què? Inicieu una investigació per després exposar-la a la resta de companys de classe.
Elaboració d'un mural per fer una exposició a l'escola
Elaboració d'un mural per fer una exposició a l'escola
Com a suport de la vostra exposició oral, elaboreu un mural per utilitzar-lo com a suport de la vostra exposició oral.
Redacció d'un article de revista seguint el format El petit Sàpiens
Redacció d'un article de revista seguint el format El petit Sàpiens
Dels temes que hem treballat a classe, trieu-ne un i redacteu un article informatiu seguint el model de la revista El Petit Sàpiens.
Constel·lació literària: Misteris de l’Inframón
Constel·lació literària: Misteris de l’Inframón
Centre de la Constel·lació: La Carta de Plini i els "Phantasmata"
Text Central:
Plini el Jove, Epístoles 7.27: En aquesta carta, Plini relata la història d'un fantasma que apareix en una casa a Atenes. Aquest text serveix per introduir la paraula "phantasmata" i les creences sobre els fantasmes en l'antiguitat.
Estrelles de la constel·lació:
Rituals Funeraris al Món Clàssic
Textos Grecs:
Homer, Ilíada (Llibre 23): Descripció dels rituals funeraris d’Hèctor, incloent la crema del cos i els jocs fúnebres.
Sòfocles, Antígona: Es tracta de la lluita de l’heroïna per enterrar el seu germà Polinices d'acord amb els rituals tradicionals.
Textos romans:
Virgili, Eneida (Llibre 6): El viatge d’Enees a l’inframón i les cerimònies associades als morts.
Tàcit, Annals (Llibre 3): Descripció de les cerimònies funeràries de la noblesa romana, incloent la crema i els rituals commemoratius.
Divinitats de l’Inframón
Hades i Persèfone:
Ovidi, Metamorfosis (Llibre 5): El rapte de Persèfone per Hades.
Homer, Himne a Demèter: Descripció del mite de Demèter i Persèfone, la seva estada a l’inframón i el cicle de les estacions.
Altres divinitats:
Hesíode, Teogonia: Descripció dels déus de l’inframón, incloent Hades, les Erínies i Caront.
Plató, Fedó: Discussió filosòfica sobre l'ànima i el més enllà, i les figures de l'inframón que guien les ànimes dels morts.
El Mite d'Orfeu i Eurídice
Història:
Virgili, Geòrgiques (Llibre 4): Relat del mite d'Orfeu i Eurídice, centrant-se en la seva tragèdia.
Ovidi, Metamorfosis (Llibre 10): Un altre relat clàssic del mite, amb més detalls sobre el viatge d'Orfeu a l'inframón.
Orfisme:
Plató, República (Llibre 10): Descripció de les creences orfistes sobre l'ànima i la vida després de la mort.
Textos òrfics: Fragments de textos orfics que descriuen els ritus i les creences d'aquesta religió misteriosa.
4. Textos moderns
Oscar Wilde, El Fantasma de Canterville:
Història d'un fantasma que habita en un castell anglès i la seva interacció amb una família moderna. Comparar amb la història de Plini per veure les diferències en la representació dels fantasmes.
William Shakespeare, Hamlet:
Aparició del fantasma del rei Hamlet, que revela secrets i demana venjança. Aquest text ofereix una visió dramàtica i tràgica dels fantasmes.
Charles Dickens, A Christmas Carol (Conte de Nadal):
Els fantasmes dels Nadals passats, presents i futurs visiten Ebenezer Scrooge per ensenyar-li lliçons de vida. Aquest text ofereix una visió moralitzadora i redemptora dels fantasmes.
Emily Brontë, Wuthering Heights (Cims borrascosos):
Aparicions fantasmagòriques a través del fantasma de Catherine Earnshaw, reflectint la passió i el turment emocional dels personatges.
Edgar Allan Poe, The Tell-Tale Heart (El cor delator):
Història de terror psicològic on el protagonista és perseguit per un cor bategant, possiblement un fantasma o una al·lucinació, que explora la culpa i la paranoia.
Virginia Woolf, A Haunted House (Una casa encantada):
Una breu història sobre dos fantasmes que busquen el seu tresor perdut, oferint una perspectiva més poètica i emocional dels fantasmes.
Comparació i discussió
Comparació i discussió
En el context de l’aula, es pot dur a terme una anàlisi comparativa d’aquests textos, enfocant-se en:
Representació dels fantasmes: Com es descriuen els fantasmes en cada text? Quins elements comuns i diferències hi ha?
Funció dels fantasmes: Quin és el paper dels fantasmes en la narrativa? Són figures de terror, moralització, venjança, o altres?
Reacció dels personatges: Com reaccionen els personatges davant dels fantasmes? Com afecta això el desenvolupament de la història?
Context cultural: Com reflecteixen les creences i les pors de la seva època els diferents textos?
Activitat feta per alumnes de 4t d'ESO
Activitat feta per alumnes de 4t d'ESO
Instruccions per a l'alumnat
Instruccions per a l'alumnat
Més activitats d'ampliació
Més activitats d'ampliació
Lectures i anàlisi:
Lectura d'extractes seleccionats de cada text, seguida de discussions en grup sobre les representacions dels fantasmes.
Debat:
Dividir la classe en grups per comparar i contrastar les representacions dels fantasmes en textos clàssics i moderns, destacant similituds i diferències culturals i literàries.
Projecte creatiu:
Crear un pòster o una presentació digital que mostri les diferències i similituds en la representació dels fantasmes en els diferents textos estudiats.
Escriptura creativa:
Escriure un relat curt inspirat en les característiques dels fantasmes dels textos analitzats, aplicant els elements comuns i les variacions estilístiques observades.
Bibliografia
Bibliografia
Page updated
Report abuse