Embedded Files
ANÀLISI DEL CONTEXT
El municipi de Barberà del Vallès, enclavat a la comarca del Vallès Occidental, compta amb una extensió d’unes 838 ha. i té una població de 33.334 habitants l’any 2020.
Barberà del Vallès ha sofert les últimes dècades canvis importants per la història de la ciutat. S’ha produït la independència de Badia (1994), que ha implicat variacions tant de territori com de població, també s’ha incrementat molt la urbanització al nou barri de Can Llobet amb l’arribada a la població de persones bàsicament joves. Aquest fet juntament amb la immigració exterior poden explicar l’alt percentatge de població entre 25 i 39 anys del municipi.
Fins a tocar els anys 1960 Barberà era una població eminentment agrícola, amb algunes fàbriques tèxtils, de metal·lúrgia, d’arts gràfiques i de cartó, productes alimentaris i de cautxú i d’altres petites indústries de fabricació vària, a partir d’aleshores va començar una industrialització intensa i continuada en el terme municipal.
Malgrat les situacions que, a causa del volum de la crisi de finals de la dècada dels 70 i fins a mitjans dels anys 80, afectaren el sector secundari, que va comportar la desaparició d’indústries i, en conseqüència, l’eliminació de quantitats ingents de llocs de treball, augment de la inflació, manca d’expectatives a curt i mitjà termini, minva de la natalitat, etc. Posteriorment, hi va haver un repunt de l’economia amb la creació de noves indústries derivades del metall, de trenats i de cables d’acer, de construcció de maquinària, d’accessoris per a cotxes, d’electricitat, cautxú i plàstic; de teixits en gènere de punt; de magatzems d’indústries químiques, begudes carbòniques, art gràfic i cartó, embalatges de cartó i fusta; magatzems editorials; panificadora, fabricació de mobles, així com una gran varietat de noves indústries multinacionals líders en tecnologia punta, etc., van fer de la població un centre industrial de primer ordre i amb un creixement demogràfic important.
En l’actualitat les dades de l’informe de conjuntura de l’any 2009 ens indiquen una disminució de l’activitat econòmica i un fre en els nivells d’ocupació laboral, especialment en el sector secundari, indústria i construcció. Aquestes dades encara no es reflecteixen en una disminució de la població.
NIVELL DE FORMACIÓ DEL NOSTRE CONTEXT
Donada l’escassa escolarització de les zones d’origen dels habitants de Barberà al passat i segons les dades corresponents al nivell d’instrucció del 1997, es deduïa que més d’un 53 % de la població de Barberà que tenia el batxillerat elemental o estudis primaris més els joves que sortien dels IES sense haver assolit els objectius de GES eren alumnat potencial de GES del centre i quasi un 13% ho eren de formació instrumental.
Amb les darreres dades disponibles del nivell d’instrucció de la població de Barberà del Vallès de 10 anys i més podem veure que els usuaris potencials de l’escola d’adults s’incrementen. Més d’un 70 % de la població de Barberà són usuaris potencials del Centre en un nivell o l'altre: més d’un 40% de GES, i aproximadament un 30% de preparació a les proves d’accés. Sense tenir en compte que del 30% restant també poden ser usuaris potencials d’ensenyaments inicials (llengua estrangera o informàtica).
Les mancances educatives que mostren aquestes xifres contrasten amb els grans canvis que s’han generat en la nostra societat i el consegüent augment de la complexitat tecnològica i organitzativa que s’ha produït en els darrers quaranta anys.
Amb l’aparició de noves tecnologies algunes activitats de la vida quotidiana han canviat: es compra, es paga i es cobra a través de màquines i no sempre amb diners sinó amb targetes magnètiques, s’utilitzen nous electrodomèstics que estalvien temps i esforç, amb els ordinadors cada vegada es pot accedir a més fonts d’informació i es poden fer servir nous sistemes de comunicació a distància (fax, telèfon, mòbil, teletext, internet...)
I si bé, es pot considerar que per a un sector dels ciutadans aquestes innovacions han implicat la simplificació d’algunes tasques, també cal tenir en compte que per una part de població (analfabets totals o funcionals) aquestes activitats s’han fet més complexes i els suposa problemes afrontar amb èxit aquests canvis. A més, hi ha aspectes que s’han fet més complicats; per exemple, els tràmits per a la sol·licitud i recerca de treball o els formularis que cal emplenar.
Finalment, cal tenir en compte també, l’alt índex de fracàs escolar, les dades de les quals no ens han sigut facilitades, però que constatem per l’alt nombre de joves de 16 anys que cada any es matriculen a l’escola.
Page updated
Report abuse