LLIÇÓ 1:

AVANTATGES, INCONVENIENTS, DUBTES (AID)

Pensaments conseqüencial, i també alternatiu i de perspectiva.

En aquesta cultura audiovisual que vivim, plena de possibilitats, però amb l'efete secndari que molts pensen amb els ulls en lloc de pensar amb el cap; No poden pensar en el que no veuen.

Per això els costa pensar en les conseqüències d'alguna cosa abans de fer-la, i per això es busquen problemes amb el fumar, la droga, amb la delinqüència o en el seu tracte amb els altres molestant, insultant, fent mal,... en definitiva, fent sentir malament.

Activitat:

• Pensar Avantatges, Inconvenients i Dubtes (AID) d'una situació concreta que es planteja

Així doncs:

• És fàcil i freqüent fer AID abans de decidir? Ho fas?

• Què s'ha de fer quan tenim molts dubtes, decidir a cara o creu, fer el que hem fet sempre o buscar més informació per tal d'aclarir els dubtes?

• Quin pensaments hem exercitat en aquesta lliçó i quins pensaments secundaris?

• Si hi ha diversos avantatges i diversos inconvenients, com podem contrapesar-los per arribar a prendre una decisió, per la quantitat o per la importància dels arguments a favor o en contra?

LLIÇÓ 2:

COM ESTAN LES COSES?

Pensament causal, però també alternatiu (per buscar més factors), el de perspectiva (per veure la situació com la veuen els altres), i el conseqüencial (per tenir en compte les conseqüències d'alguna cosa).

-A LA MERDA!

Això podría ser una expressió escrita en un xat quan parlaven de mi, o bé una expressió que m'han dit que ha dit un/a companya/a parlant de mi. Què canvia?

I si és una expressió que m'ha dit davant meu?

Sabem què pensa aquesta persona que ho ha escrit o dit, com se sent, què necessita?

A vegades s'atribueix la mala conducta o el baix rendiment escolar d'un/a alumne/a, a la seva manera de ser, o als companys amb qui va, o a l'edat. Però si som capaços d'utilitzar les preguntes adequades i fer-ne un bon acompanyament podem aconseguir tenir més informació que ens porti a conèixer el que pot passar en el fons, com ara que hi hagi una greu situació familiar, o un incipient consum de drogues...

Fa falta informació completa i saber llegir-la (entendre-la) sense judicis.

(No fem d'investigadors pe conèixer els culpables, treballem per facilitar i acompanyar a les persones per la resolució de la situació en la que es troben).

Activitat:

• Què hem de tenir en compte per organitzar una sortida de dos dies de treball fora del centre educatiu?

Així doncs:

• Què és el que es necessita per poder definir bé un problema, el que passa a una persona o a un grup de persones, creure'm el que m'han explicat altres persones, informar-me i saber entendre bé la informació,...?

• Recordes alguna situació en què per creure't el que t'havien explicat, o per haver passat per alt algun pas important per informar-te, això t'ha portat a equivocar-te, a posar la pota?

• Quan no estem segurs del que està passant, o fins i tot del que ens està passant a nosaltres, és bo i útil consultar amb algú que hi entengui i ens pugui acompanyar en aquest procés sense judicis?

• És important tan sols la informació verbal o escrita, o ens ajuda a conèixer una situació la comunicació no verbal?

LLIÇÓ 3:

REGLES I NORMES

Pensament mitjans-fins.

CONTEXT:

Tota activitat humana està regida per regles. La finalitat de les regles o normes és, precisament, fer possible una activitat determinada, fer que es desenvolupi de la millor manera possible.

PER A QUÈ LES VOLEM?

Per a un joc nou, o per realitzar bé qualsevol activitat, calen algunes regles i per inventar aquestes regles necessitem el pensament mitjans-fins. Hem de tenir clar el nostre objectiu (exercitar bé tal activitat o jugar amb gust a tal joc) i pensar els mitjans per aconseguir-lo, és a dir, les normes o regles que necessitem. També per poder jutjar les regles que han imposat uns altres (el Govern, el Servei Català del Trànsit, la Federació de Futbol, els nostres pares) necessitem el pensament mitjans-fins: només amb aquest pensament sabrem si aquestes regles són eficaces per a la fi que es pretén.

SERVEIXEN?

El fet que les regles siguin necessàries no justifica qualsevol tipus de regla: pot haver-hi regles injustes que afavoreixen unes persones per sobre d’altres, pot haver-hi regles inútils, pot haver-hi regles ineficaces que no serveixen per a res i pot haver-hi regles autoritàries que s’han imposat sense consultar i sense respectar els altres. Com que generalment totes ens molesten, és molt important distingir entre les bones i les dolentes.

La rebel·lia contra les regles no és dolenta, quan s’adreça contra les injustes o arbitràries, però és irracional quan ataca les regles justes i necessàries.

Activitat:

• Parlem de les normes de classe i de les regles:

"LES NORMES DE CLASSE PROMOUEN LA SEGURETAT, LA CURA I LA RESPONSABILITZACIÓ DE LES PERSONES

PER ACONSEGUIR BONA QUALITAT EN L'ESTUDI"

Així doncs:

• Sembla que hi ha regles bones i regles dolentes: quan és bona una regla i quan és dolenta?

• Seria possible una aula sense regles?

• Si no complim les regles, qui es veu afectat? I què podem fer per restaurar la relació de confiança, de cura, de responsabilitat?

• Com es resoldria un incompliment de la normativa aplicant el model punitiu (càstig) i com es resoldria aplicant el model restauratiu?

• Què s'ha de fer quan un/a company/a no vol complir una regla justa?

LLIÇÓ 4:

EL QUE VOLEM

Treballem el Pensament de Perspectiva per descobrir els objectius d'altres persones, no per curiositat, sinó per col·laborar-hi si hi estem d'acord, o per oposar-nos-hi si no aprovem els seus propòsits.

CONTEXT:

Per estar motivat cal saber quins objectius tenim.

Tenir objectius és saber on anem, què volem aconseguir, quines intencions tenim, què busquem,...

La persona que té objectius sap què vol, sap per què lluita. La que no en té, no sap perquè es lleva al matí, no sap perquè va a l'escola, ... i sempre va depenent dels estímuls que se li presenten, anant al darrera els altres segons allò que li diuen.

És molt important doncs tenir clar allò que volem perquè sinó la voluntat és la dels altres. I és molt important dir que estem d'acord, però encara més important és saber dir NO.

Activitat :

Mira de reflexionar sobre les següents preguntes i comparteix-ho amb les companyes:

• • Quins són els teus objectius aquesta setmana?

  • Quins són els teus objectius (sempre n'hi ha més d'un), quan quedes amb els teus amics, amigues?

Així doncs:

• Ets de les persones que acostumen a llençar la tovallola amb facilitat, si no aconsegueixes aviat el que vols?

• Serveix per alguna cosa conèixer els objectius dels qui ens envolten?

• Alguns diuen que, per no patir desenganys, és millor no il·lusionar-se amb res ni amb ningú. Hi estàs d'acord?

• Vas comprenent que el fet d'aconseguir allò que tu vols a la vida dependrà fonamentalment de tu i del teu esforç, o penses en el fons que tot depèn dels altres (de com t'ho facilitin) o que tot depèn de la sort i estàs esperant que passi alguna cosa que et solucioni la vida?

LLIÇÓ 5:

LES MEVES PRIORITATS I ELS ALTRES

Treballem el Pensament de Perspectiva perquè a l'hora de determinar les meves prioritats, he de tenir en compte que els altres poden tenir legítimament altres prioritats, i les he de respectar.

També el pensament alternatiu, causal i el conseqüencial.

Però la novetat d'aquests lliçó és entrar al món dels valors i la seva jerarquia, amb un important component emocional.

CONTEXT:

A les quatre lliçons anteriors s'ha insistit que abans d'actuar pensis, per poder veure més alternatives, més conseqüències, més punts de vista. Amb això hem intentat obrir al màxim possible la ment.

Ara hem de treballar la presa de decisions i per decidir, s'ha d'anar tancant el camp d'elecció.

Hi ha opcions que passen per davant de totes les altres com són l'alimentació, tenir una casa on viure, poder accedir a un sistema de salut (metges), poder accedir a estudiar,...

Però d'altres opcions passen per la imaginació del que podem fer, com ara en què gastar uns diners que tenim estalviats, o què fem quan quedem amb les amistats,...

Algunes prioritats es marquen soles, com per exemple si una persona ha tingut un accident, però d'altres han de passar per un procés de reflexió i finalment hem de prendre una decisió. Si no ho fem així, seran els altres els que imposaran les seves prioritats i en lloc de viure, ens deixarem portar per la vida.

Marcar prioritats suposa tenir consciència de les nostres limitacions en àmbits diversos. També suposa tenir una jerarquia dels valors, saber quines coses són més importants que unes altres. Desenvolupar aquesta capacitat és senyal de maduresa, per això els nens no saben prioritzar i ho volen tot.

Activitat :

• • Algú es fa una ferida jugant i s'ha de curar, encara que tingui molt d'interès en continuar jugant?

  • Una persona en un supermercat està comprant i té diners per pagar-ho. Tria el que és essencial i necessita o es deixa temptar per altres coses?

Així doncs:

• Hi ha per a tu unes coses que són més importants i unes altres que són menys importants, o totes són iguals?

• Si la teva família o els teus amics no tenen les mateixes prioritats que tu vols, vol dir que són poc intel·ligents, que estan equivocats? O vol dir que és possible tenir prioritats diferents i també raonables?

• Com solucionaries el problema que es presenta sovint, que allò urgent sempre passa per davant d'allò important?

• Quin creus que és el motiu pel qual, de vegades, tot i veure clarament el que hauríem de fer, fem una altra cosa? És que falla el cap o pot ser falta de control emocional?

LLIÇÓ 6:

ALTERNATIVES I DECISIONS

Es treballa el pensament alternatiu que servirà per utilitzar bé el pensament causal.

CONTEXT:

Davant una situació concreta en què ens trobem ara, aquesta ha vingut causada per unes decisions i uns fets anteriors.

Però també si mirem cap al futur, si ens toca prendre una decisió, en funció de la decisió que prenem, això generarà unes causes o unes altres.

Per tant, és important treballar tant enrere (si s'ha causat una situació que no és bona, ens caldrà trobar alternatives que puguin portar-nos a una altra causa millor), com també endavant (davant de qualsevol situació que ens trobem, ens anirà bé pensar en les alternatives que tenim abans de prendre una decisió).

Activitat :

• Una alumna, que era de les primeres de la classe, comença a cometre errors en els exàmens i en els treballs i proves.

  • • Pensa, què pot haver passat?

    • I què va passar de veritat?

Així doncs:

• Quin criteri hi ha per elegir l'explicació vertadera? Quina mena d'informació hem d'aconseguir, la de les opinions i comentaris o informació fiable? I com podem saber que és fiable?

• Quins criteris han de guiar-nos en les nostres decisions? Creus que han de tenir en compte l'eficàcia i la justícia o altres factors? Justifica la resposta.

• Pot una decisió ser justa i no ser eficaç, o ser eficaç i no ser justa? Pensa a veure si se t'acudeix algun cas inventat o situació real que serveixi d'exemple.

• Quan busquem l'explicació d'alguna cosa, és encertat el consell de "pensa malament i l'encerteràs"?

Convé recordar que encara que ens hàgim referit principalment al pensament alternatiu, també hem treballat el causal (en tractar de trobar explicacions), el conseqüencial (en analitzar-ne les conseqüències) i el de mitjans-fins (en intentar arribar a una decisió).

També hem tingut sempre en compte el pensament de perspectiva i hem considerat les nostres prioritats (en funció dels nostres valors) en arribar a una decisió (nostra i personal i no de cap altre persona).

I fins aquí la primera part del curs del programa de competències, on hem entrenat les habilitats cognitives, que són habilitats que permeten adquirir coneixements, és a dir, que permeten pensar i entendre a més d’altres coses.

Aquestes habilitats les utilitzarem sempre per analitzar abans d'afrontar dilemes morals i d'habilitats socials.

DOCUMENTACIÓ

El treball que s'ha proposat a tutoria s'ha realitzat a partir del curs proposat en el document:

-Programa de competència social de Segura, M., Arcas, M. i Expósito, J.R.