TEXTOS

guies de treball i articles didàctics

Els conflictes et preocupen? Pots fer-hi alguna cosa?

El sistema educatiu està organitzat sobre una base retributiva, jeràrquica, i ara mateix costa trobar alguna modificació de la tradició del sistema punitiu als centres. 

El càstig no és necessari quan les persones es responsabilitzen i es senten cuidats, i això es pot aconseguir creant entorns restauratius de convivència. Sovint es busquen fòrmules ràpides de resolució de conflictes, i em va agradar molt una frase de la Belinda Hopkins que deia "les pràctiques restauratives són una manera de ser". No hi ha fòrmules immediates màgiques, però sí que com més facis el dia a dia, menys problemes seriosos hi haurà.  

Les pràctiques restauratives ens poden ajudar a fer un canvi en les relacions. I la importància de l'equip directiu per crear un model restauratiu per tot el centre és clau. 


Guia MILLOREM LA CONVIVÈNCIA AMB LES PRÀCTIQUES RESTAURATIVES (1).pdf

El Departament d'Ensenyament ara fa uns anys ja va treure un article per presentar les pràctiques restauratives en general i concretament el treball dels cercles restauratius, no tan sols com a mètode per resoldre conflictes (reactiu), també per crear comunitat i sentiment de pertinença (proactiu). 

Aquí us en deixo l'arxiu. 

Aquest curs 2019-2020 tots els centres educatius han de tenir enllestit el Projecte de Convivència. 

Si a títol personal com a docent, o com a comunitat educativa decidiu començar un nou curs escolar cuidant les relacions, hi ha dues guies molt pautades que permeten conèixer què són les pràctiques restauratives i com aplicar-les en el dia a dia, a l'aula, en les reunions docents, en les reunions de famílies ... 

Si vols canviar, ja ho tens més fàcil. 

Tens dubtes de resultats de l'aplicació de les pràctiques restauratives als centres educatius?

Bé, si estàs llegint aquestes línies potser és perquè en vols saber més de tot plegat. 

Hi ha molta literatura sobre les pràctiques restauratives però si em permets, et recomano aquests dos articles que crec que et seràn d'allò més útils per dos motius: 

Articles escrits per la Mònica Albertí a dues mans amb docents de centres educatius, la Montserrat Pedrol i l'Olga Zabala, són una garantia de realisme i practicitat del tema. 

Quina és l'experiència de les Pràctiques Restauratives aplicades a la delinqüència amb joves amb risc

Ted Wachel, comparteix els seus trenta anys d'experiència aplicant el model de pràctiques restauratives, molt abans de definir-ne aquest nom. 
Conclou que: " En les tres dècades des que els meus companys i jo vam començar a utilitzar pràctiques restauratives, el seu ús amb els joves ha proliferat. Juntament amb el creixement d'aquestes pràctiques, hi ha el creixent conjunt d'evidències que demostren l'eficàcia de les pràctiques restauratives, i un cos creixent de teoria que ens facilita la comprensió de per què és així.

Vols aprofundir més en l'aplicació de les Pràctiques Restauratives en els Centres Educatius? 

Aleshores, ja et recomano dues tesis doctorals per saber com la justícia restaurativa passa a l'àmbit escolar i ajuda a gestionar les relacions entre els membres de la comunitat educativa. 

Una bona lectura per aconseguir una bona documentació.

Ara bé, si la teoria és molt important, tingues clar però que la pràctica en aquest cas més. I que per tenir èxit en la gestió de les relacions en un paradigma no punitiu, es requereix de la implicació de l'equip directiu generant els espais i temps, però també de tot l'equip docent i tota la comunitat que en el dia a dia ho portin a terme. 

Perquè la cultura de pau hi ha de ser sempre, no tan sols buscar-la quan comenci la guerra.