Embedded Files
Si a finals del segle XIX el col·lectiu de barcelonins benestants havia escollit el centre del poble per tal de bastir les seves cases d'estiueig, les primeres dècades del segle XX els estiuejants van preferir les terres de Reixac i Vallençana per aixecar les seves torres.
El contacte amb la natura, la cacera, les excursions i la relació amb el món rural, van ser els principals motius del canvi de destí del turisme estacional de principis de segle.
La difusió de l’automòbil va afavorir també aquest procés, facilitat per la creació de la carretera de Vallençana l’any 1921.
Els estiuejants a Vallençana van crear una colònia molt avinguda compartint tota mena d’activitats lúdiques i festives; era, però, un col·lectiu més minoritari que en l’època anterior i marcava un canvi de tendència en el destí dels estiuejants,
L’augment de nous edificis en aquest sector del municipi va afavorir la construcció d’una passera que unís les cases de Reixac i Vallençana amb el poble de Montcada que permetés salvar el riu Besòs en èpoques de crescuda.
Per tal d’enllaçar aquest nou pont sobre el Besòs amb el carrer Major es va projectar el passeig de Rocamora (1911), que adoptava el nom del propietari dels terrenys.
Anys més tard s’iniciava també la urbanització de les terres situades entre la línia del ferrocarril de França i el riu Besòs, donant lloc al segon eixample de Montcada (1911-1939). Naixien, així, els carrers Buxó, Bonavista, Clavell, Santiago, Vilanova, Guadiana, Jaume I...
L'empresa Asland va crear colònies d'habitatges pels treballadors, les situades als passatges Jacint Verdaguer i de les Maduixes (1923) i el grup Baró de Güell al c. Bogatell (1954).Totes les cases segueixen habitades.
La progressiva industrialització, però, comporta que els estiuejants barcelonins comencin a disminuir ja que dirigeixen la seva mirada cap a altres indrets.
El passeig de Rocamora va del c. Major a l'av. de la Ribera, on enllaçava amb el pont antic sobre el Besòs. En el sentit de la fletxa de dalt a baix, es poden observar els carrers de la dreta -Clavell, Santiago, Vilanova...- i els de l'esquerra -Dr. Buxó, Bonavista- del segon eixample
Estanislao Abadal, alcalde de Montcada, va acordar amb Marc Rocamora la cessió dels terrenys on es va construir el pont sobre el Besòs, també dit pont de Rocamora, i el passeig que més tard portaria el seu nom.
El pont començava just davant del camí que puja a la Font del Tort, anava tot recte sobre el riu fins el que avui és el passeig Rocamora.
Es va inaugurar el 25 de maig de 1911, durant la Festa Major de Montcada
Tenia una llargada de 102 m una amplada de 3,30 m; dividit en 1,90 m de calçada i 0,70 m de vorera a cada costat. Els pilars de ciment armat tenien una longitud de 7,20 m, dos dels quals soterrats a la llera del riu. Va ser un dels primers ponts d'Espanya construït amb ciment armat
El pont sobre el Besòs va tenir una vida intensa, però poc més de mig segle després la Riuada de 1962 se l'endugué riu avall
Pont de la Roca sobre el riu Besós. Es va fer després de la Riuada de 1962 , en lloc de aixecar-lo en el mateix lloc, es va desplaçar uns 250 m i connecta la carretera de la Roca amb el c. Jaume I
Torre dels Conills (Ca n’Oriol Vell), d'arquitectura popular es va fer el 1914 sobre la reforma d'una masia més antiga, està sobre la Ctra. de la Roca, a tocar del camí de la Font del Tort, en un extrem del desaparegut pont de Rocamora, que unia el veïnat de Reixac amb el centre de la vila.
Promoguda per Antoni Oriol i Ballvé, veí de Barcelona joier del Passeig de Gràcia
Obertura d'arc de mig punt fruit de la reforma
Torre dels Frares (La Torre de Montcada o Can Vestit) al 1933. Ubicada a tocar de la carretera de la Roca, a l'inici de la Vallençana, serralada de Marina. El seu origen és del s. XI-XII amb importants reformes del s. XVII i XVIII.
De tipologia conventual i agrícola va ser masia, convent i més tard, casa d’estiueig
Després de morir el darrer masover (2001) la casa va quedar abandonada i tancada. El 2008 una comunitat de joves neorurals va iniciar una recuperació i rehabilitació de l'entorn i de La Torre dels Frares, El seu futur no és gens esperançador
Can Toi a l'any 1937 (d'estil noucentisme, sembla ser que construïda en el primer quart s. XX) a la meitat del vessant orientat al sud de la Vallençana.
A banda de ser torre d'estiueig també ha sigut Casa de Colònies de la Generalitat republicana i seu de les estades estiuenques de la Secció Femenina del Frente de Juventudes durant la dictadura franquista
El 1988 es va fer una profunda rehabilitació, simplificant molt l’ornamentació original, per al nou ús de Can Toi com a restaurant, que també es coneix com el Mirador de Can Toi
Torre Oriol (d'estil modernisme, amb elements noucentistes, feta l'any 1920), situada en el vessant de ponent de la serralada de Marina.
El seu promotor fou Antoni Oriol i Ballvé argenter i orfebre de Barcelona
Originalment la Torre Oriol era torre d'estiueig, ara ha passat a a ser centre d'acolliment Can Miralpeix per a infants i adolescents
Torre Can Valentí (d'estil modernisme feta el 1927) a la part baixa de la vall de Vallençana de la serralada de Marina. Torre d’estiueig impactant per la seva dimensió i color promoguda per Agustí Valentí, joier i veí de Barcelona, en terrenys de la seva propietat
La Torre Valentí l'any 2010
Torre Can Bonet envoltada de boscos (estil modernisme, construïda entre 1914-1916) en un turonet en la serralada de Marina, a tocar de la carretera de Santa Coloma a La Roca amb magnífiques vistes sobre Montcada.
El propietari Carles Bonet i Duran, veí de Barcelona, caçador i estiuejant, tenia un innovador automòbil de motor, el primer de Montcada
Tot el conjunt es troba en magnífic estat de conservació i està dedicat a celebracions socials amb el nom de Palauet Montcada
Torre Blanca o Ca l'Alcalde (Neoclàssic amb elements decoratius modernistes, construïda el 1903) situada en un petit turó de la serralada de Marina, a mitja pujada del camí que enfila cap a l’ermita de Sant Pere de Reixac.
La va fer construir com a casa d’estiueig l'aristòcrata català Carles de Llanza i Mata que va acumular nombroses propietats
La torre també és coneguda com a Ca l’Alcalde perquè va ser la residència d’Estanislau Abadal, alcalde de Montcada i Reixac (1901-1918) i va ser l’administrador del patrimoni del poderós terratinent
Report abuse