Hi ha constància escrita des del segle XIII que la maduixa es va conrear a Montcada durant segles.
No se sap l’origen d’aquesta maduixa, es pensa que els pagesos de Montcada l’anaven a collir a les muntanyes del Montseny per a plantar-les als seus horts.
Pels terrenys on era cultivada -les ribera dels rius Ripoll i del Besós- i pel clima, va ser considerada de la millor de Catalunya.
Des de meitat del segle XIX a inicis del segle XX, pràcticament no hi havia cap pagès montcadenc que no dediqués una part dels seus camps a conrear aquest fruit.
Per atendre la demanda del mercat barceloní, pagesos i pageses s'hi traslladaven cada dia per la primavera amb els cistells ben plens. Les maduixaires de Montcada eren famoses a Barcelona per la seva manera de vendre tan desperta i oberta.
Es comercialitzava, fins i tot, a l'estranger, Un cop a la setmana sortia un vaixell amb maduixes des del port en direcció a Marsella (França).
Amb el creixement urbanístic i la consolidació de la industria comença a disminuir la producció de maduixes, cap a la meitat del segle XX només queden petits horts testimonials.
Degut a la riuada del 1962 i la canalització dels rius Ripoll i Besós, desapareix el regadiu d'aquestes riberes i, en conseqüència, el cultiu de la maduixa a Montcada i Reixac.