L'aigua i les fonts de Montcada i Reixac

Montcada i Reixac és i ha sigut un territori marcat per l'abundància d'aigües, fonts, rius, torrents i mines.

El Turó de Montcada  acollia set fonts i deu a la Vallençana i a Reixac (serralada de Marina).

La qualitat de l'aigua de Montcada era ben apreciada per a tothom; Barcelona s'abastia d'ella gràcies el Rec Comtal. L'aigua de les fonts de Canaletes, de la Portaferrissa  i del Pla del Palau que feien passar la set dels vianants era de Montcada.

Són molts els documents històrics que donen testimoni d'aquest punt fort per a l'evolució del poble.

Un llibre de l'any 1791 descriu les aigües de Sant Hilari de Zacalm, de Vich i, per incidència, de les aigües de Montcada que "entre peñas destila en el monte de la Virgen de Moncada á dos horas de Barcelona".

A nivell oral també tenint dades relatives a aquesta riquesa, com explica Xavier Colomé en el seu blog, el pare d'una rebesàvia va comptar fins a 160 brolls d'aigua a la zona de la serralada de Marina.

Amb l'arribada del ferrocarril a Montcada, al segle XIX, la burgesia barcelonina va descobrir aviat un paisatge envoltat de muntanyes, d’aire pur i d’una gran quantitat de fonts boscanes de fresques i regalades aigües i rius. 

Els veïns barcelonins venien a prendre les tan preuades  aigües  de Montcada i, finalment, moltes famílies benestants van esdevenir estiuejants, afavorint la construcció d'imponents torres i promovent l'eixample urbanístic del poble, al voltant de les estacions de tren.