El castell de Montcada estava situat a dalt del turó, dominant el Vallès, la plana de Barcelona i la ciutat comtal.
Tenim referències de la seva existència des del segle XI, quan l'any 1023 apareix un jurament mencionat en un document, segons el qual la comtessa de Barcelona, Ermessenda, cedeix, per garantir la pau amb el seu fill, Berenguer Ramon I, un seguit de vint-i-nou castells, entre els quals es trobava el castrum Montekandano o castell de Montcada.
Poc després el van cedir a un noble, Guillem de Muntanyola i Vacarisses, que a partir d'aquell moment passa a anomenar-se Guillem de Montcada, començant així el llinatge dels Montcada.
Amb els primers senyors del castell, la pagesia de les parròquies de Sant Pere de Reixac i Santa Engràcia de Montcada deixa de ser la propietària de les seves terres i es converteix en el seu súbdit. En el feudalisme el senyor proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres .
Per la seva situació junt amb les característiques del turó, molt alt i de difícil accés, el castell va ser conegut com l'invencible. Així va passar l'any 1223, quan els senyors de Montcada , van resistir el setge del rei Jaume I durant tres mesos. Incapaç de conquerir-lo el rei es va retirar.
Aquest fama d'inexpugnable ha donat peu a llegendes que ens parlen de coves amb passadissos secrets que anaven fins el mar...
A finals del segle XIV el rei Joan I va vendre el castell de Montcada als consellers de la ciutat de Barcelona, els quals en van ser propietaris durant més de tres segles. El 1714 el rei Felip V ordenà que fos enderrocat i disposà que les seves pedres es poguessin utilitzar per fer-ne habitatges.
El castell tenia una capella dedicada a Santa Maria, on els senyors hi vetllaven armes o hi resaven abans d'una batalla. Amb la desaparició del castell, la capella passà a ser l'ermita del Turó, que va adquirir importància com a lloc de pelegrinatge. Va ser abandonada l'any 1926 per l'explotació del turó per part de l'Asland. Les seves restes van desaparèixer definitivament per una esllavissada de l'any 1939.
Detall del pati interior amb l'església reformada. Recreació publicada al núm. 23 de la revista MonteCatano
Detall d'una bestorre, torre de planta semicircular, amb el
costat interior obert. Recreació publicada al núm. 23 de la revista MonteCatano
Pelegrinatge a l'ermita del Turó. 19 de setembre de 1915