De la Pobla Vella a la Pobla Nova

Els primers poblaments medievals es localitzen a Reixac a partir del segle X, lluny de les crescudes estacionals dels rius i de la perillosa calçada que travessava la plana del Besòs, l’espai de pas de les incursions sarraïnes per acaparar un botí.

Les comunitats pageses es concentraven al voltant de l’ermita de Sant Pere de Reixac, a la muntanya,  i de Timinum, coneguda com la Pobla Vella, petit nucli poblacional al voltant de la parròquia de Santa Engràcia de Montcada . Estava situada a la riba esquerra del Besòs i al peu de la serralada de Marina, a prop de la Torre dels Frares , de l’actual depuradora i de la carretera de La Roca.

El municipi actual de Montcada i Reixac és la unió de les antigues parròquies de Sant Pere de Reixac i Santa Engràcia de Montcada.

Durant els segles XIII i XIV, la població va canviar de lloc, a causa de les habituals crescudes del riu i es va concentrar prop del Turó de Montcada  a l’espai entre els rius Besos i Ripoll,  zona on actualment  està l’església de Santa Engràcia. Va ser el sorgiment de la Pobla Nova.

El 7 de maig de 1378, Pere Riera, hostaler de Montcada, va fundar una petita capella  a la Pobla Nova de Montcada i tres anys més tard el bisbe de Barcelona va fer traslladar la parròquia vella a la petita capella fundada per Pere Riera. 

El trasllat de l’església a peu del camí comtal i la relativa proximitat de Barcelona, va afavorir que la població formes un nucli urbà concentrat al llarg del camí; d’altra banda, un sector de la població va continuar vivint en els masos dispersos. El sector del camí edificat, va ser anomenat anys més tard carrer Públic de Montcada (actual carrer Major), la part més antiga del qual és la més propera a l’església.

L’eix vertebrador d’aquests nuclis poblacionals va ser el Castell de Montcada, que des del segle X fins al segle XIX va esdevenir un referent històric.