Reixac

Des de principis de l'Edat Mitjana es van formar arreu de Catalunya petites comunitats pageses, que amb el pas del temps serien les poblacions actuals. A Montcada i Reixac, els camperols van escollir les muntanyes de la serralada de Marina, on estaven protegits de les crescudes del riu Besòs i dels pillatges de tropes que passaven per la plana. El bosc els hi oferia seguretat, fusta i aliment.

Reixac està situat al terme municipal de Montcada i Reixac, comarca del Vallès Occidental, a la província de Barcelona. Al marge esquerra del riu Besós, al vessant oest de la Conreria, els seus191 m. d'altitud li permeten gaudir d'una àmplia panoràmica sobre les terres del Vallès.

Així es va formar la parròquia medieval de Sant Pere de Reixac, documentada a finals del s. X. Una parròquia era el centre religiós de la comunitat d'un llogaret i el temple parroquial amb el seu campanar era el referent visual de tots els seus habitants.   

Els pobladors de la Montcada i Reixac medieval conreaven les terres del seu entorn amb cereals, llegums, oliveres, vinyes, fruiters. La ramaderia era porcina, ovina, aviram i en menor quantitat bovina. Amb el pas dels anys van anar baixant cap al pla, on actualment és Mas Rampinyo.

Eren temps molt durs i d’inseguretat, davant  de males collites i les amenaces d’epidèmies o d’un atac enemic, l’església oferia protecció terrenal i espiritual als fidels, amb l’esperança en una altra vida. 

Està documentada des de l’any 992. Va ser consagrada al 1048 un cop  refeta. Va pertànyer canònicament a la Catedral de Barcelona (fins el s. XVI), al monestir de Sant Jeroni de la Murtra (1581-1772)  i el 1876 deixa de ser parròquia per passar a la tinença de la  parròquia de Sta. Engràcia de Montcada.

L’església de Sant Pere ha sofert dos grans incendis al llarg de la seva història, quan la Guerra dels Segadors l'any 1652 i en la Guerra Civil del 1936, els quals van provocar restauracions gairebé integrals de la seva estructura. L’any 1946 l’església es va obrir de nou al culte, i les restauracions realitzades es van centrar sobretot en retornar al temple la seva antiga configuració romànica.

Destaca de l’església la seva torre, de base quadrada i octogonal, seguint els nous gustos de l’Edat Moderna del segle XVII. L’ermita ha estat cuidada tant en el seu interior com en l’exterior. L’Associació d’Amics de Reixac intervé de manera decisiva en l’evolució de l’entorn del conjunt, enjardinament de l’entorn i repoblació forestal dels vessants del turó.