La història 

La història és l'estudi del passat de la humanitat a partir de l'examen crític de registres, documents, restes materials, fotografies, filmacions, llibres i qualsevol altra forma de suport que aporti llum sobre els esdeveniments passats de diverses cultures.

A les persones que es dediquen a l'estudi de la història se les coneix com a historiadors, i a aquelles que s'ocupen de relatar la història oficial d'una localitat o d'una institució o de registrar fets actuals per a la posteritat se'ls coneix com a cronistes.

Part de les tasques dels historiadors consisteix a organitzar i classificar la història, cosa que sovint es fa mitjançant la seva divisió en períodes consecutius, l'inici i final dels quals el marquen determinades dates i esdeveniments d'importància.

Els fets s'ordenen cronològicament des dels més antics als més moderns d'acord amb un punt de referència: a la nostra cultura agafem el naixement de Crist. Si va passar abans escrivim les lletres aC o a. d C.  i si va passar després, dC o d. de C. ; també s'utilitza abans de la nostra era,  a. de la n. e. o després de la nostra era , d. de la n. e. 

La prehistòria és el període previ a la invenció de l'escriptura, per això no tenim documents escrits que puguin ser estudiats pels historiadors.

En alguns casos, les pintures o gravats en coves i roques permeten inferir missatges produïts per les societats prehistòriques, així com els estudis arqueològics que analitzen fòssils humans i restes materials per reconèixer pràctiques i creences de la prehistòria.

La història es divideix convencionalment en vàries edats, si bé dins d'elles es poden trobar algunes subdivisions,  Edat Antiga, Edat Mitjana,  Edat Moderna i Edat Contemporània. Aquestes etapes històriques se separen entre elles principalment en base als successos que passaven a Europa.

L'organització tradicional de la història universal s'organitza segons paràmetres europeus. Avui dia es reconeix que no hi ha una classificació única i universal, però la divisió de la prehistòria i la història en grans períodes se sol mantenir advertint que cal adaptar el model a les particularitats de cada continent i cultura.