Nissaga dels Moncada

La família Moncada, una de les nissagues més antigues de Catalunya, va tenir un paper crucial en la història medieval del país i de la nostra ciutat.

 Els seus orígens es troben documentats ja al segle XI, amb Guillem de Muntanyola i Vacarisses, quan en casar-se amb Adelaida de Claramunt va rebre del comte de Barcelona el castell de Montekandano. Guillem de Muntanyola va adoptar el cognom de la població i va passar a ser conegut com Guillem de Montcada I.

Els Montcada van aconseguir una gran influència. Van contribuir a la unió de la corona catalano-aragonesa així com també van participar a la conquesta de Mallorca amb Jaume I el Conqueridor, escenari d'una de les llegendes sobre l'escut de Montcada, i l'expansió de la corona cap al Mediterrani.

De la importància d'aquest llinatge ho diuen aquests fets: un dels Nou Barons de la Fama, nobles que segons la llegenda acompanyaren Otger Cataló en la conquesta als sarraïns, de les actuals terres catalanes, fou el baró de Montcada. El llinatge dels Montcada també va ser citat per Cervantes en el Quixot.

Entre els personatges principals de la nissaga dels Moncada destaquen, pels alts càrrecs que van ostentar, Guillem Ramon, Gran Senescal de Barcelona entre els anys 1130-1173, i la reina Elisenda (1292-1364), casada amb Jaume II el Just. 

Els dos formen part de la cultura local a través dels Gegants i Capgrossos de Montcada i Reixac. En el cas de la reina, a més, la Biblioteca Municipal porta el seu nom.